La presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, ha presentat aquest dijous un recurs al Tribunal Suprem contra la condemna que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació per prevaricació i falsedat documental. Al seu recurs, Borràs argumenta que s’han vulnerat els seus drets a un procés judicial amb garanties per la “manca d’imparcialitat” dels jutges del TSJC.
També que el judici s’ha basat en una investigació “prospectiva” i en proves que no tenen “cap fiabilitat” amb “errors gravíssims” en la cadena de custòdia. Segons la presidenta suspesa, tot el cas és fruit d’una “persecució política” i el cas no hauria arribat als jutjats si no fos pel procés.
Segons l’escrit de la defensa, de 197 pàgines, “Borràs ja va arribar al judici oral com a culpable” perquè “tant els seus rivals polítics com la majoria dels mitjans de comunicació ho van apuntar abans de ser jutjada. A més, afirma l’escrit, la Fiscalia va actuar sense cap vergonya i va pactar “confessions incriminatòries” per part d’altres investigats a canvi que no fossin acusats.
El recurs també assegura que la condemna de quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació és “desproporcionada” i que tot plegat s’ha d’emmarcar en la reacció de l’Estat contra els líders del procés independentista. “Tot el que ha passat en aquest procediment no és casual ni està privat d’intenció política”, sosté.
I com a prova d’aquesta persecució política contra borràs, la defensa argumenta que la Junta Electoral Central (JEC), “Sense que estiguem en campanya ni li competeixi” li ha retirat l’escó, “un autèntic despropòsit si no fos perquè l’objecte pretès no és altra que apartar-la de la vida pública, vulnerant, de pas, el dret de representació política”.
També sosté que la decisió de contractar Isaías Herrero per la web de la Institució de les Lletres Catalanes “va ser legal” perquè es tractava d’un “artista digital” i tenia “un do especial” en literatura digital. “Les seves grans dots creatives el van convertir en un artista, escriptor, investigador i un programador capaç d’integrar la creació literària i la programació amb gran sensibilitat”, escriu.
Assegura que la contractació d’Herrero “no va ser il·legal” ni es van fraccionar contractes, perquè “es tractava de crear una plataforma matriu, el portal web, que englobés diversos temes, activitats i anys literaris”, i “no hi havia cap llei que prohibís la contractació en virtut de les qualitats específiques del perfil requerit”.
