La direcció general de Patrimoni Cultural ha requerit per carta aquesta setmana la convocatòria de la comissió entre el Govern i l’executiu espanyol per “desencallar” la negociació del retorn pendent dels ‘papers de Salamanca’. Segons ha explicat al Parlament la consellera de Cultura, Laura Borràs, l’arxiu salmantí conserva encara “una quantitat abundant de material” que pertany a Catalunya i el retorn del qual està pendent de ser aprovat en la comissió bilateral, que no es reuneix des del 2017. “L’espoli es manté”, ha afirmat Borràs, qui s’ha referit també als 30.000 folis el retorn dels quals ja va ser aprovat però que mai van arribar i són objecte d’un litigi judicial encara no tancat.
Borràs ha reclamat en una interpel·lació al Govern des del Parlament la plena restitució del fons arxivístic espoliat a la Generalitat de Catalunya durant el franquisme i que “vuit dècades desprès, no ha retornat a Catalunya”. “És indispensable per construir el relat de la memòria”, ha subratllat.
La consellera ha denunciat que “Salamanca continua retenint uns 30.000 documents que van ser objecte d’espoli durant la Guerra Civil i reclama “restituir, per dignitat, una documentació que pertany al poble, als ciutadans i a les entitats, a l’administració, local i nacional, de Catalunya”.
La titular de Cultura ha explicat que, entre els anys 2006 i 2014, han retornat a Catalunya, procedents de Salamanca, 1.480.000 folis, en 1674 caixes, a més de 900 llibres, 10 cartells, 3 mapes i dues banderes. En aquest sentit, ha informat que el 96% dels fons retornats a Catalunya ja han estat tornats als seus propietaris. Alhora, des de l’Arxiu Nacional de Catalunya, afirma la consellera que es treballa per localitzar els titulars legítims del 4% restant (uns 59.000 documents) i iniciar els expedients de restitució corresponents. “El procés de restitució està obert i constantment tenim expedients de resolució en curs”, ha afegit.
La consellera Borràs ha anat més enllà i ha dit que l’espoli dels arxius de la Generalitat no acaba a Salamanca, i ha reclamat la plena restitució de tots els fons arxivístics que van ser espoliats a la institució com a “botins de guerra”. En aquest sentit, Borràs ha explicat que, en la reunió del mes d’octubre de l’any passat amb el Ministre de Cultura, va reclamar també prop de 4.500 fulls i unes 200 fotografies i plànols pertanyents a la Generalitat republicana, dipositats a l’Archivo General Militar de Ávila, i l’execució de la disposició addicional tretzena de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, segons la qual “Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya”. La consellera ha informat que aquest canvi de titularitat, que hauria d’haver estat automàtica, fa 9 anys que espera el moment de fer-se efectiva.
Reconeixement a la Comissió de la Dignitat
Durant la seva intervenció, la consellera ha fet també un reconeixement públic a la Comissió de la Dignitat, que l’ha qualificat d’ “exemple de l’impuls i la força que pot prendre una iniciativa civil, quan està ben orientada i fonamentada”. Posteriorment, Borràs s’ha reunit al Parlament amb els representants de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes i Pilar Rebeque.
