No hi ha res més constant en la història de la humanitat que la repressió a les minories, siguin ètniques, nacionals, ideològiques o de raça. Un dels capítols més sagnants és l’anomenat genocidi armeni que va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l’actual territori de Turquia efectuades per l’Imperi Otomà entre 1915 i 1923. És un dels primers “genocidis moderns” adreçat a una gran massa de població i fet amb programada organització. Es va caracteritzar per la seva brutalitat en les massacres, i la utilització de marxes forçades que generalment portava a la mort a molts dels deportats.
Té la particularitat que les víctimes són cristians, el que ha fet que el món occidental s’hagi sovint debatut entre reconèixer-lo o seguir les directrius negacionistes oficials de Turquia. La data del començament del genocidi es commemora el 24 d’abril de 1915, amb l’ordre del gran visir del sultanat, Mehmet Talat Paixà, de deportació i d’execució d’entre 600 i 800 intel·lectuals i prohoms de les elits armènies a Istanbul en l’anomenat «Diumenge roig».
En el tomb radical de la política de Joe Biden respecte el seu predecessor, Donald Trump, aquest tema ha ressorgit i la nova administració americana ha volgut reconèixer el genocidi armeni, fent servir aquesta expressió per primera vegada des de l’administració nord-americana, provocant les ires de Turquia que no admet “lliçons sobre la nostra història”.
Avui el president @JoeBiden ha reconegut el genocidi armeni provocat pels turcs, del qual es commemora avui el 106è aniversari. El @parlamentcat ho va fer per unanimitat el 2010. El Congrés espanyol ho rebutja sempre pels vincles d’Espanya amb Turquia.#ArmenianGenocide https://t.co/HKYDjZ4ZpF
— Jaume Clotet 🎗 (@jaumeclotet) April 24, 2021
