El demòcrata Joe Biden acaba aquest cap de setmana el seu únic mandat com a 46è president dels Estats Units (2021-2025) avisant als ciutadans sobre els perills per a la democràcia que pot suposar la tornada del magnat Donald Trump a la Casa Blanca. El veterà polític posa fi a quatre anys de govern marcats per la guerra a Ucraïna i Gaza, i les repercussions de l’assalt trumpista al Capitoli del sis de gener del 2021. Biden ha intentat recosir les divisions d’un país cada cop més polaritzat ideològicament i preocupat per la inflació, però va fracassar a l’hora d’obtenir l’aval per a un segon mandat. “Ara us toca estar en guàrdia”, ha advertit als estatunidencs, que van triar Trump per dirigir la primera potència mundial.
Nascut a Scranton, a Pensilvània, Biden es retira amb 82 anys després 50 anys ocupant càrrecs públics. Una llarga carrera política que va iniciar el 1973 com a senador per Delaware fins que el 2009 va assumir la vicepresidència de l’administració Obama (2009-2017).
President d’un sol mandat
Finalment, va aconseguir assolir el màxim càrrec polític als Estats Units el 2021, però s’ha hagut de conformar amb un sol mandat. Des del 1969, quan Lyndon B. Johnson va renunciar a ser candidat per segona vegada, tots els presidents dels EUA havien aspirat a revalidar el càrrec. Però Biden va abandonar la cursa electoral l’estiu passat després de setmanes de crítiques pel seu estat de salut i capacitat mental per fer campanya contra Trump. Per tant, Biden se suma al club de presidents d’un sol mandat on també hi ha Gerald Ford, John F. Kennedy o Jimmy Carter, el president demòcrata que ha mort recentment amb 100 anys. Carter es va haver de conformar a un sol mandat en una època d’alta inflació i de crisis internacionals com la dels ostatges a l’Iran, que precisament es van alliberar just el dia del seu traspàs de poder al republicà Ronald Regan.
També Biden passarà el relleu a Trump en un moment clau per a un acord d’alto el foc i l’alliberament dels ostatges en la guerra a Gaza, un conflicte que ha obert divisions internes al país, i fins i tot al partit demòcrata, pel suport dels EUA a Israel malgrat les acusacions de genocidi. Als EUA, però, els analistes atribueixen la pèrdua de poder dels demòcrates i el retorn de Trump a l’augment de preus i el descontentament econòmic de la classe treballadora.
“Biden s’ha enfrontat a una tasca incòmoda: pilotar uns Estats Units fracturats en un món fracturat”, opina Charles Kupchan, exassessor del president Barack Obama, en una anàlisi publicada al Council on Foreign Relations. Segons l’analista d’aquest think tank, la invasió d’Ucraïna l’ha “distret” de la seva agenda domèstica, també “bloquejada per un Congrés recalcitrant”.
Malgrat que el partit demòcrata el va forçar a plegar pels dubtes sobre la seva salut, Biden ha reivindicat el seu mandat amb Kamala Harris com a vicepresidenta, que va perdre les eleccions contra Trump. “Les llavors que he plantat floriran en les pròximes dècades”, va dir el demòcrata admetent que els ciutadans no han notat encara “l’impacte total” de les seves polítiques.
Igualment, Biden s’ha autoproclamat artífex de l’acord d’alto el foc a Gaza que ha d’entrar en vigor el diumenge, la vigília de la presa de possessió de Trump. El republicà li ha disputat el mèrit al demòcrata assenyalant que Israel i Hamàs no han fet el pas fins que ell ha guanyat les eleccions als EUA.
Assalt al Capitoli
Biden va arribar a la Casa Blanca poc després de l’assalt al Capitoli, que ha marcat el debat al país entorn de l’augment de polarització i els riscos de la violència política per a la democràcia estatunidenca. A part d’apel·lar a la reconciliació en els seus discursos, Biden va promoure una reforma electoral per reforçar el procés de recompte després de l’intent de Trump de desacreditar la seva victòria el 2020.
Ja en la recta final del seu mandat, quan ja sabia que no repetiria, Biden va plantejar una reforma del Tribunal Suprem, on Trump va aconseguir col·locar fins a tres jutges afins. Precisament, l’alt tribunal de majoria conservadora va revertir la doctrina Roe vs Wade que protegia el dret a l’avortament en el segon any de mandat de Biden, que va adoptar algunes iniciatives per facilitar l’avortament. Tot i això, la mateixa administració reconeix que milions d’estatunidenques viuen en estats on s’han imposat prohibicions “extremes” que “posen la vida i la salut de les dones en risc”.
En el seu discurs de comiat, Biden va avisar de l’ascens d’una “oligarquia d’ultrarics” amb “poder i influència” que amenaça la democràcia als EUA. “La concentració de poder en mans d’una poques persones ultrariques i el seu abús de poder tenen perilloses conseqüències si no es controlen”, va advertir ara que Trump pretén conformar un govern amb la presència de l’home més ric del món i propietari d’X, Elon Musk.
Economia i crisi climàtica
Encara en plena pandèmia de la covid-19, Biden va arrencar el mandat impulsant les vacunacions i posant en marxa el Pla de Rescat Americà (ARP, per les seves sigles en anglès) amb un paquet d’ajudes d’uns 1,9 bilions de dòlars. A més, va destinar més d’1,2 bilions d’euros a infraestructures de transport, energètiques i digitals gràcies a una llei bipartidista.
En l’àmbit climàtic, destaca la Llei de Reducció de la Inflació (IRA, per les seves sigles en anglès) amb la que Biden no només pretenia promoure l’energia neta, sinó també reduir la inflació.
El descontentament per l’augment de preus al país va generar desconfiança dels electors cap a Harris, la candidata demòcrata. En canvi, Biden ha defensat que “milions” d’estatunidencs ara tenen una “feina digna” malgrat la crisi econòmica que la seva administració va “heretar” de Trump
Kupchan considera que “reconstruir la classe mitjana i el centre polític” als EUA trigarà “una o dues generacions”. “El repte consisteix a garantir llocs de treball ben pagats en el sector serveis, on la treballaran la majoria dels nord-americans necessàriament en l’era digital”, remarca. Altres analistes, com William A.Galston del Brookings Institution, sostenen les mesures econòmiques de Biden han aconseguit elevar el poder adquisitiu el 2024, però que les “percepcions econòmiques” sovint es noten temps després dels canvis reals.
El mateix Biden ha reconegut que farà falta “temps per notar l’impacte total” de les seves mesures econòmiques.
Política exterior
La primera iniciativa en política exterior de Biden va ser la retirada completa de les tropes a l’Afganistan, una sortida caòtica que va permetre als talibans recuperar el poder i imposar un règim que ha suprimit els drets de les dones.
Mesos després, el demòcrata assegurava el seu suport a Ucraïna davant la invasió russa a gran escala del 2022, però en els últims mesos ha tingut problemes a l’hora d’assegurar l’ajuda econòmica per les reticències del Congrés dels EUA. “Des que va començar la guerra, sóc l’únic que ha estat al centre de Kïiv, no Putin”, va reivindicar en una compareixença aquesta setmana per fer balanç de la seva política exterior.
Distanciant-se de les reticències de l’administració Trump (2017-2021) a finançar l’OTAN, Biden va reassegurar el compromís de Washington amb l’aliança atlàntica, que fins i tot s’ha expandit amb la integració de Suècia i Finlàndia el 2024. “Biden va restablir les credencials dels EUA com a democràcia líder al món i va reafirmar el seu compromís amb l’ordre internacional liberal”, sosté Kupchan.
A nivell geopolític, Biden també ha restaurat vincles amb la Unió Europea amb qui els EUA ha estat alineat els últims quatre anys en el suport al sistema multilateral, lluita contra el canvi climàtic o la guerra a Ucraïna, entre altres. Tot i això, Washington ha adoptat algunes mesures que des de Brussel·les s’han vist similars al proteccionisme de Trump, com per exemple la llei IRA. El bloc europeu veu amb preocupació les exempcions fiscals i les subvencions als cotxes elèctrics i el sector energètic perquè poden donar avantatge a les empreses americanes en detriment de les europees.
Amb la Xina el demòcrata ha defensat la via diplomàtica per col·laborar en la lluita contra la crisi del fentanil o del canvi climàtic, però els EUA encara té una relació tensa per la competència econòmica, especialment en el sector tecnològic, amb el gegant asiàtic. Pel que a Corea del Sud, Biden ha trencat amb la tradició de “l’ambigüitat estratègica” i ha assegurat que defensarà el país si la Xina s’atreveix a atacar l’illa, apunta Kupchan. També ha intentat reforçar aliances amb altres països de la regió com el Japó, l’Índia i Austràlia.
Sota el mandat de Biden, la Xina ha reduït distàncies amb els Estats Units en la influència al Sud Global, on els països ara estan més oberts a establir vincles amb Pequín, destaquen però les analistes Jessica Shao i Patrícia M.Kim en una publicació al Blookings Institution.
Acord d’alto el foc a Gaza
La guerra a Gaza ha estat el conflicte internacional més destacat del final del seu mandat i, de fet, li ha comportat crítiques dins del seu propi partit pel suport al govern de Benjamin Netanyahu tot i les acusacions de genocidi.
Ara bé, en la seva última setmana, Israel i Hamàs han tancat un acord d’alto el foc que ha d’entrar en vigor la vigília de la presa de possessió de Trump, que havia amenaçat de fer “esclatar l’infern al Pròxim Orient” si Hamàs no s’allibera els ostatges. Tots dos es disputen el mèrit d’un acord que encara s’ha de materialitzar.
Així i tot, Biden traspassarà a Trump un projecte de pla de pau que preveu la unió de Gaza i Cisjordània sota un govern “reformat” de l’Autoritat Palestina i la creació d’una força internacional a la Franja per garantir la seguretat.
Biden ha avisat a Trump que haurà d’afrontar reptes importants a Ucraïna, el Pròxim Orient i l’Indo-Pacífic, però ha reivindicat que li traspassa una administració “amb una mà molt forta per jugar” en l’arena internacional.
