Hi pot haver un vincle entre l’espionatge amb Pegasus a independentistes catalans i la investigació de terrorisme en el cas Tsunami. Així ho apunta l’advocat Benet Salellas, en una entrevista a l’ACN on afirma que, “probablement”, la investigació de Tsunami “convergeixi” amb l’ús de Pegasus. L’advocat d’Oleguer Serra, Josep Campmajó (tots dos a Suïssa) i Oriol Soler, subratlla que els tempos, els objectius i els actors investigadors dels dos casos “coincideixen”. Al seu torn, Olivier Peter (advocat suís de Serra) denuncia que la investigació de Tsunami vulnera els drets fonamentals dels afectats, i avisa que l’amnistia “no repara la vulneració de drets”. Així, les defenses tenen “ganes de jugar la partida” del cas als òrgans internacionals.
Salellas situa la investigació del cas Tsunami com “la punta de l’iceberg” de tot un volum “gegant” de recursos personals, econòmics i tecnològics que l’Estat destina des del 2017 per perseguir l’independentisme. L’advocat de Serra, Campmajó i Soler -tots tres dins la causa de terrorisme– qualifica aquest desplegament de recursos d”“absoluta vergonya”. Així, Salellas subratlla que no s’arribarà a saber “mai” quants centenars de MEUR hauran costat totes aquestes investigacions: “Que es malversi aquest volum de diners públics per investigar un moviment pacífic és dramàtic en termes democràtics”.
L’advocat també apunta que els jutges que se senten “activistes”, i que tenen “clar” que les persones vinculades al Tsunami van cometre algun delicte, trobaran qualsevol fórmula jurídica per sustentar les seves tesis. En declaracions a l’ACN, Salellas reflexiona que encara que es modifiqués el delicte de terrorisme del Codi Penal, aquests jutges buscarien altres interpretacions per exemple del delicte de traïció, o del concepte d’intimidació dins de desordres públics. De fet, creu que si la sedició encara formés part del Codi Penal, els investigats a la causa del Tsunami estarien perseguits per aquest delicte, suprimit a finals de 2022.
“Es poden fer totes les modificacions del Codi Penal que es vulguin, però mentre tinguem un poder judicial que se sent subjecte polític, amb capacitat de prendre decisions al marge de la resta d’actors legitimitats, continuarem tenint repressió”, manifesta Salellas. És per tot això que l’advocat assevera que hi ha feina que “es pot anar fent” dins l’Estat. Però apunta que hi ha una altra tasca a realitzar amb els òrgans internacionals, que serà “més complicada” perquè implica molts altres actors. “És un espai on nosaltres també tenim ganes de jugar una certa partida”, avança a l’ACN.
Aquesta partida serà, però, a llarg termini. I l’advocat situa el cas de l’expresident d’Òmnium empresonat i indultat, Jordi Cuixart. La seva demanda es va posar el 2021, i just enguany s’estan responent les primeres al·legacions d’Espanya. Per tant, la defensa de Cuixart no creu que la sentència arribi pas abans del 2025.
Estrasburg, “opció sobre la taula”
“El dret internacional diu que per reparar una vulneració no n’hi ha prou amb aturar la vulneració, s’ha de reconèixer que s’han vulnerat uns drets, reparar el dany i donar una garantia de no repetició“, defensa l’advocat suís. Per això, si Espanya no fa “un reconeixement exprés” de la vulneració de drets, l’equip jurídic d’alguns dels investigats del Tsunami es planteja portar la causa de García-Castellón fins al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). “És una opció sobre la taula”, avança Peter, malgrat puntualitzar que encara estan “molt lluny” d’arribar a Estrasburg per aquest cas.
“Que un pare de família amb tres fills hagi de marxar perquè cada dia hi ha el risc que la policia arribi i se l’emporti a la presó és una vulneració gravíssima dels seus drets“, afirma Peter, en les declaracions a l’ACN.
El cas de l’1-O, pendent del TEDH
Seguint la mateixa lògica, Peter també considera que Estrasburg s’haurà de pronunciar sobre la condemna de l’1-O als líders independentistes condemnats pel Suprem. “L’amnistia com a tal no reconeix la vulneració dels drets, i no dona cap garantia de no repetició”, afirma. Per tant, considera que “no serà un obstacle perquè el tribunal examini” la demanda interposada pel seu client, l’expresident d’Òmnium Jordi Cuixart.
Estrasburg té sobre la taula les demandes contra Espanya d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Quim Forn per les condemnes en la causa del ‘procés‘.
Malgrat les particularitats de cada cas, en línies generals tots els recursos giren entorn de la vulneració del dret a un judici just (dret a un jutge imparcial, a un tribunal establert per la llei i a la presumpció d’innocència) i dels drets a la llibertat de pensament, d’expressió i de reunió. També s’al·leguen vulneracions de drets polítics i “d’abús de poder” per part de les autoritats espanyoles. El TEDH ha unificat el cas i el setembre del 2023 va enviar sis preguntes a Espanya per la demanda dels nou expresos i l’advocacia de l’estat va defensar que les condemnes de l’1-O van ser “previsibles” i “respectuoses” amb els drets humans.
Segona onada d’exiliats
Una segona onada d’independentistes ha marxat a l’estranger per la investigació de terrorisme de l’Audiència Nacional contra la plataforma Tsunami Democràtic pel seu paper en les protestes contra la sentència de l’1-O. Almenys 7 dels 12 investigats estan residint fora de Catalunya actualment, i 4 d’ells s’han traslladat en els últims mesos per la investigació de l’AN.
El diputat d’ERC Ruben Wagensberg, l’activista i membre de la Junta d’Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l’empresari Josep Campmajó viuen ara a Suïssa, on ja hi ha la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des de 2018. Després de l’1-O, Jaume Cabaní va marxar a Bèlgica, on fins fa poc també hi era l’expresident Carles Puigdemont, ara al Vallespir per la campanya del 12-M.
Tots ells s’exposen a ser jutjats i condemnats per terrorisme per la seva presumpta vinculació amb el Tsunami i les protestes contra la sentència de l’1-O del 2019. També estan investigant el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay (a Catalunya), l’empresari Xavier Vendrell (entre Catalunya i Colòmbia, és assessor del president Gustavo Petro), la dirigent d’ERC Marta Molina, l’empresari Oriol Soler (també a Catalunya), i el banquer suís Nicola Flavio Giulio Foglia.
