La batalla contra el consum i tràfic de droga en totes les seves formes és una de les prioritats de l’Ajuntament de Barcelona. “Hem declarat la guerra a tota forma de consum i tràfic de droga”, assenyala en una entrevista a l’ACN el tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle. Més enllà de reduir els narcopisos a una desena, Batlle defensa que cal actuar també sobre els centres de distribució i està “absolutament en contra” dels clubs cannàbics. “No volem que Barcelona faci un efecte crida en els consumidors de la droga”, diu ara que els Països Baixos o Bèlgica estan “endurint” la normativa. D’altra banda, i encara sobre seguretat a la ciutat, és partidari d’instal·lar més càmeres de videovigilància.
Els delictes contra la salut pública, afirma, estan en l’origen d’una gran part de la inseguretat. “És un combat continu que estem fent tant des de la Guàrdia Urbana com des del cos de Mossos d’Esquadra.”, apunta. Segons relata, els narcopisos eren inicialment pisos ocupats, però ara hi ha hagut un canvi en la “modalitat i l’activitat es dona en pisos que tenen un contracte de lloguer.
Des del 2017, s’han tancat més de 300 narcopisos a la ciutat i ara n’hi ha prop de 8 que segueixen actius, tots a Ciutat Vella. Més enllà de les xifres, diu Batlle, l’activitat es desplaça “amb una rapidesa alarmant” i els preocupa el tràfic de drogues: “En tanques un i te’n poden obrir un altre”.
El focus, però, no només està posat en els narcopisos sinó també en els clubs cannàbics, per exemple. El tinent assenyala que no es pot permetre que es desplaci “una determinada demanda” de Països Baixos o Bèlgica cap aquí.
L’Ajuntament, de fet, ja ha enviat una notificació de cessament a una trentena de clubs cannàbics de la ciutat i, si això no es produeix, a partir del setembre els podran tancar i precintar. “No volem que Barcelona faci un efecte crida en els consumidors de la droga”, diu tot reivindicant que el combat ha de ser “integral”, contra el consum, venda i transport.
En aquest “combat” demana el suport de les autoritats dels altres cossos policials, però també canvis legislatius “importants”. A més a més, subratlla que moltes vegades darrere del delicte hi ha “causes socials” que també cal abordar. En aquest sentit, apunta que “quan fracassen les polítiques socials” una part d’aquest fracàs s’aboca sobre processos de marginació que poden acabar també en la delinqüència.
Càmeres de seguretat i control d’armes blanques
Un dels elements dels quals disposa la ciutat són les càmeres de seguretat. Segons explica Batlle, han demanat augmentar la videovigilància a la ciutat “perquè és un element imprescindible de col·laboració amb les forces policials”.
Considera que a Barcelona hi ha camí per córrer i instal·lar més càmeres que permetrien lluitar “més eficaçment” contra el crim. Segons ell, la legislació és “molt garantista” i les càmeres han de ser objecte primer d’un procediment “molt rigorós” i una aprovació per part de la Comissió de Videovigilància, que presideix el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Batlle admet que la instal·lació pot tenir un cost econòmic “important” però creu que els resultats podrien ser molt positius.
En aquest cas, el que demana és incrementar el nombre de càmeres en alguns punts crítics on ja n’hi ha, com ara Ciutat Vella o grans centres comercials. En definitiva, creu que és “de sentit comú” posar-ne més allà on hi ha més activitat delictiva.
D’altra banda, defensa continuar fent controls d’armes blanques i incrementar-los quan tenen lloc grans festes o esdeveniments, com pot ser la Mercè: “No podem acceptar que la gent surti de festa amb una navalla a la butxaca”. Tanmateix, reconeix que és una decisió “personal” de cadascú i a més els ganivets estan a l’abast de tothom. Per això, fa una crida a la “consciència ciutadana” perquè no s’utilitzi com a objecte d’agressió i defensa els controls.
De fet, fa valdre que la Guàrdia Urbana de Barcelona “va ser la primera policia” que va fer ús de les pales detectores en escorcolls al carrer per evitar la proliferació o l’ús d’armes blanques.
A més a més, a partir de l’estiu vinent el cos policial disposarà d’una trentena de pistoles elèctriques. Batlle es referma en la decisió de dotar el cos d’aquests dispositius -que anomena dispositius de conducció elèctrica- i remarca que abans caldrà aprovar un reglament d’ús. En qualsevol cas, creu que pot ser l’alternativa sempre a l’arma de foc, que és “molt més lesiva”.
Batalla contra la multireincidència
Amb tot, el tinent defensa el “caràcter segur” de Barcelona i recorda que bona part dels delictes són els anomenats ‘de baixa intensitat’, com furts i petits robatoris, però no “grans delictes” com assassinats o homicidis, que són “molt extraordinaris”.
Això sí, la batalla contra la multireincidència de furts i robatoris és un dels cavalls de batalla de l’Ajuntament: “Hem de dir que a vegades ens hem sentit molt sols”. El consistori, assegura, continuarà insistint perquè sigui possible una modificació legal i alhora es reforcin els jutjats per augmentar la “celeritat”. Es queixa, per exemple, que els ‘judicis ràpids’ s’estiguin assenyalant ara a quasi un any vista i no se celebrin en quinze dies.
De moment, tant l’alcalde Collboni com ell mateix s’han vist amb els ministres Bolaños i Marlaska i ho havien fet amb els consellers del govern Aragonès. La intenció, diu, és que a la tornada de l’estiu l’Ajuntament pugui reunir-se amb els operadors judicials, el Ministeri i els grups parlamentaris per fer-los arribar la seva preocupació.
