Bassa afirma que cada dia pensa en el judici i creu que s’ha d’afrontar amb confiança en les conviccions i les accions i demostrant al món el que es va fer i, sobretot, el perquè. “Jo sempre he dit que no vull ser heroïna ni semblar-me a líders com Mandela o Victoria Ingabire –la líder opositora ruandesa, per cert, en llibertat des d’aquest 15 de setembre–. El que vull és anar a casa meva amb llibertat, dignitat i el cap ben alt”, afegeix.
L’exconsellera està convençuda de la seva innocència “més enllà d’una possible acusació de desobediència” però de res més. Admet que mai es van valorar les conseqüències “tan dràstiques” perquè, segons assegura, la intenció sempre va ser acabar negociant. Admet que potser “alguna cosa es podia haver fet diferent”, però ha defensat que “en aquells moments teníem el camí marcat, i havíem i volíem avançat democràticament”.
Preguntada per on es veu d’aquí a un any, Bassa respon que hi ha dies que es veu en llibertat a casa seva i d’altres es continua veient a la cel·la 25 de Puig de les Basses perquè “a la presó es depèn molt dels inputs que arriben de l’exterior”.
Però l’exconsellera deixa clar que, de moment, no es penedeix d’haver marxat. Argumenta que considerava que els membres del Govern havien de ser responsables a Catalunya i, en l’aspecte personal, explica que va pensar que hauria portat molt malament la incertesa de començar sense els seus.
Bassa afirma que se sent com un ostatge de l’estat espanyol perquè no entén que al s XXI hagi d’estar en presó preventiva. Segons ha defensat l’exconsellera, ha deixat la política institucional i va tornar de Brussel·les el primer dia per voluntat pròpia, per tant, no li poden atribuir reiteració de delicte o risc de fugida, els dos arguments per mantenir la presó preventiva.
Pel que fa la seva situació a la presó de Puig de les Basses, explica que les característiques d’aquest centre penitenciari fa que se senti més presa aquí que a Alcalá Meco. Tot i que explica que a diferència de Madrid, ara se li permet una visita institucional, alcaldes, diputats o consellers, alguna tarda de dilluns a dijous.
El Puig de les Basses és un centre, segons Bassa, pensat per a homes i això fa que s’hagin de reivindicar temes d’igualtat i posa d’exemple que s’ha aconseguir que hi hagi les mateixes hores per als homes i les dones a la piscina o poder disposar de la compra d’un cosmètic una vegada al mes.
