Esquerra ha superat el que ha estat un tràmit, un passeig militar, una bassa d’oli de la direcció del partit en el congrés de la formació aquest dissabte. No hi ha cap dubte del lideratge d’Oriol Junqueras, que és de preveure que d’una manera o altra continuarà al capdavant d’ERC mentre estigui a la presó. A més, el rumb a seguir en el procés independentista per part de la direcció ha estat aprovat per més d’un 90% dels suports (per bé que amb una participació baixa).
I quin és? Continuar caminant cap a la República, “per qualsevol camí democràtic i pacífic”, mitjançant un referèndum, tal com ha dit el propi Junqueras en un àudio des de Lledoners. I amb totes les vies obertes, com ara una votació no acordada però amb “complicitats internacionals” o forçada per la mobilització constant. Però amb prioritat per la via acordada amb l’Estat.
En qualsevol cas, els republicans clarament agafen el camí llarg. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Oriol Junqueras deia divendres que el proper intent per arribar a la independència ha de ser quan el 50% dels vots s’arribi a les urnes en repetides ocasions.“Si això es produeix en repetides eleccions i no hi ha dubtes, les institucions estan obligades a canalitzar aquesta voluntat de la ciutadania i que s’assumeixin les conseqüències jurídiques i legals, sempre en un context de multilateralitat”. Més clar, l’aigua. Alguns tindran pressa i els diran botiflers i autonomistes, però el raonament dels republicans és que el camí curt ja s’ha agafat i el resultat no ha estat, de moment, d’independència, sinó de perdre de moment dos anys, el 2018 i el 2019. Si acaben donant suport a la investidura de Sánchez, com la via llarga aconsellaria, s’hauran de veure si és la solució correcta o, com a mínim, si els votants pensen que ho és a les properes eleccions al Parlament.
