Barcelona registra un 5,1% menys de furts i un 8% menys de robatoris amb violència. Així es desprèn del balanç de les dades de seguretat a Barcelona el primer semestre del 2024 en comparació al mateix període l’any passat. També destaca que les detencions han augmentat un 9,1% i els delictes contra la salut pública s’han disparat un 10,3% (de 887 a 978) per l’increment de l’activitat policial destinada a la lluita contra el tràfic de substàncies estupefaents. Segons les dades, la situació dels narcopisos es troba “en fase de control” i actualment només consten vuit punts de venda actius, tots al districte de Ciutat Vella. La xifra es considera “residual”, ja que des de 2017 fins ara se n’han desarticulat més de 340.
Tot plegat s’ha abordat aquest dijous durant la reunió de la Junta Local de Seguretat de Barcelona. La junta, presidida per l’alcalde Jaume Collboni, ha comptat amb la presència del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i amb la participació dels cossos policials i representants de la Judicatura i la Fiscalia.
A més d’analitzar l’evolució de les dades dels darrers mesos, també han parlat de la Copa Amèrica de Vela, ja que el dispositiu comptarà amb el reforç de 400 nous efectius que començaran la fase de pràctiques una vegada hauran finalitzat el curs de formació bàsica a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
Baixen furts i robatoris
El nombre global de delictes a la ciutat ha disminuït un 0,5% els primers sis mesos del 2024 respecte al mateix període del 2023, revertint així l’augment del 8,6% de delictes que va patir Barcelona l’any 2023 en relació al 2022. Segons Interior i l’Ajuntament, és el resultat de la combinació d’intel·ligència policial i augment del nombre de dispositius.
El tinent d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha assenyalat que les dades permeten “cert optimisme” i un horitzó “d’esperança” i ha destacat l’acció policial i la lluita contra la delinqüència. Amb tot, ha admès que hi ha una delinqüència “enquistada” en els delictes anomenats ‘de baixa intensitat’.
Segons el director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, la seguretat a Barcelona ha millorat gràcies a l’augment de l’activitat policial. “El treball intens comença a donar fruits”, ha dit satisfet per la lleu reducció global i especialment per la disminució dels furts, el delicte amb més incidència a la capital catalana.
Durant l’any 2024, els furts han disminuït un 5,1% en relació al primer semestre de 2023 (de 50.091 a 47.521). Representen sis de cada deu delictes que es produeixen a Barcelona. El 40,3% es produeixen a la via pública, el 30,8% als establiments comercials i el 24,4% tenen lloc al transport.
Pel que fa als robatoris amb violència i/o intimidació es redueixen un 7,7%. De fet, enguany se n’han registrat en total 522 menys que el mateix període de 2023. Els robatoris violents en espai públic es constata una davallada del 8%, ja que passen de 5.473 a 5.035 fets en aquest primer semestre de 2024 respecte al mateix període de 2023.
Els robatoris amb violència/intimidació a la via pública han disminuït un 8%, passant de 5.473 a 5.035 fets. Aquest primer semestre s’han fet 1.579 detencions en aquest àmbit, el que representa un increment del 8,1% respecte el mateix període de 2023.
En la majoria dels casos els robatoris amb violència a la via pública estan comesos per un únic autor o dos autors, sense ús d’armes ni objectes (87%), on se sostreu sense cometre cap tipus de lesió a la víctima (70,3%). En la meitat dels casos l’objecte sostret és el mòbil, seguit de les bosses de mà (22,6%), les joies (9,1%) i el rellotge (8%).
La baixada també és evident als robatoris amb força que disminueixen en global un 3%. Hi ha un clar descens dels robatoris amb força a empreses (-26,5%). També s’ha reduït un 4,5% els robatoris a domicilis i un 4,3% els robatoris a l’interior de vehicles.
Més de 250 reincidents
L’augment de l’activitat policial es tradueix també en un increment de les detencions. El primer semestre de l’any s’han detingut 14.192 persones, un 9,1% més que el mateix període 2023. Pel que fa als investigats, creixen un 12,3% fins arribar a les 30.551 persones investigades.
S’han detectat 265 multireincidents, als quals se’ls ha imputat un total de 4.676 fets, principalment furts i robatoris violents a la via pública. Els cinc delinqüents més actius a la ciutat acumulen un total de 274 antecedents. La policia parla de “multindetinguts” per destacar que la feina policial de detenir-los s’efectua. Una altra cosa és que la legislació i els recursos són “insuficients”. Així ho ha dit Batlle, que ha assenyalat que a la Junta Local de Seguretat és una cosa que s’ha compartit també per part de la judicatura, ja que hi ha “taps”. Així, malgrat l’augment de la presència policial i una “millor coordinació” entre operadors encara hi ha coses que “escapen”.
Segons Batlle, aquesta sensació “d’impunitat” pot explicar també el fet que la inseguretat continua sent el problema més greu segons la percepció de la ciutadania, tal com reflecteix el Baròmetre Municipal presentat aquesta setmana pel consistori.
Sobre la multireincidència, Ferrer ha fet valdre el Pla Tremall i s’ha mostrat convençut que la reducció dels furts o els robatoris amb violència volen dir que s’està començant a revertir la situació.
Els narcopisos, reduïts “al mínim”
A Barcelona els delictes contra la salut pública han experimentat un augment del 10,3 %, passant de 887 fets el primer semestre de 2023 a 978 el mateix període de 2024. Segons Ferrer, aquesta tipologia delictiva s’incrementa fruit de l’activitat policial i “més pressió” en aquest àmbit. És a dir, que la pressió policial exercida sobre els punts on es venen substàncies estupefaents o on es cultiva marihuana ha fet aflorar aquesta activitat i ha permès lluitar-hi amb un important nombre d’investigacions fetes durant tot l’any.
L’activitat policial ha permès desmantellar 84 punts de venda i s’han intervingut substàncies estupefaents de diversos tipus com cocaïna, heroïna, crack, haixix i plantacions de marihuana (2.276 plantes).
L’actuació policial ha reduït “al mínim” els narcopisos i la majoria dels punts desarticulats han pogut ser recuperats i lliurats a la seva legítima propietat o tapiats. Actualment, hi ha una vuitena de punts de venda, tots al Districte de Ciutat Vella. Des de 2017 i fins ara, se n’han desarticulat més de 340.
Denúncies per venda ambulant i incivisme
Durant els primers 6 mesos de l’any la Guàrdia Urbana ha gestionat 278.471 incidents, dels quals 21.015 han estat relacionats amb l’incivisme. En el marc de l’ordenança de civisme s’han interposat 46.374 denúncies durant el primer semestre de l’any, de les quals més de 23.200 han estat per venda ambulant no autoritzada, sobretot relacionada amb la venda de begudes i aliments a l’espai públic, i més de 20.000 per consum d’alcohol al carrer.
Augmenta un 10,4% la violència domèstica
Durant el primer semestre de 2024 disminueixen un 2,5% les denúncies per agressions sexuals (de 530 a 517). Segons les dades policials, bona part dels fets que es denuncien en l’àmbit de les violències sexuals es produeixen en un entorn proper, que en moltes ocasions la víctima considera segur, per part d’autors coneguts ja sigui en l’àmbit de la parella, exparella, familiar o l’entorn de la víctima o del seu cercle. Per contra, les violències de gènere i domèstica s’incrementen. En concret la violència de gènere augmenta un 5% i la violència domèstica un 10,4%.
Des de la posada en marxa del SAV el primer trimestre del 2023, els punts d’atenció integral a dones víctimes de violència masclista i als seus fills han atès gairebé mil dones de les quals 614 van interposar denúncia penal i 337 van rebre assessorament. De les 614 denúncies interposades en l’àmbit de la violència de gènere, el tipus de violència més habitual són els maltractaments en l’àmbit de la llar amb un 45% de fets denunciats, seguidament de les amenaces i coaccions.
Ferrer ha dit que la reducció de les denúncies per agressions sexuals “no és casual” i ho ha vinculat a la tasca preventiva i de patrullatge de la policia, que ha augmentat en un 100% les hores de patrullatge. Resultats “modestos”, ha reconegut, però que indiquen que es va pel bon camí.
Per contra, ha admès que hi ha delictes que no milloren, com les amenaces o maltractaments en l’àmbit de la llar.