El govern municipal de Barcelona lamenta que el judici sobre la trama de corrupció dels pisos turístics de Ciutat Vella hagi tardat 12 anys a celebrar-se, però també espera que ara es pugui aclarir què va passar entre el 2005 i el 2008. “Fa molt de temps que esperem el judici. Volem saber què va passar”, ha afirmat el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, en una roda de premsa per valorar el judici, que ha començat aquest dijous. La fiscalia ha pactat la reducció de penes per a 15 processats, ha retirat l’acusació en tres casos i cinc acusats no han acceptat el pacte. Un d’ells és una funcionària que continua treballant a l’ajuntament, tot i que sense funcions directives, en espera de la sentència, segons han aclarit a la roda de premsa.
El govern de Barcelona lamenta les dilacions del procés però confia que ara podran veure “quin és el punt final”, en paraules de la regidora Montserrat Ballarín, de les investigacions que han acabat portant a judici 23 persones que estarien implicades en una trama de corrupció urbanística. De fet, alguns dels principals acusats han reconegut els fets en pactar amb la fiscalia la rebaixa de penes.
“És una situació que arriba massa tard. Aquests 12 anys de dilacions han comportat molt de patiment per a tots els implicats i, especialment, per als treballadors municipals que van decidir no callar, denunciar i enfrontar-se a la trama, rebent amenaces greus, de mort. Aquests 12 anys no han fet més que revictimitzar aquestes persones”, ha afirmat el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra.
L’actual govern municipal ha agraït la “vocació de servei” de la que era regidora de Ciutat Vella aquells anys, Itzíar González, i de l’arquitecta Lourdes Conesa, que van destapar la corrupció en la concessió de llicències de pisos turístics i això els va costar patir amenaces greus sense rebre “el suport institucional de l’ajuntament d’aleshores”, ha assenyalat Rabassa.
Serra ha indicat que, d’aquesta situació, se n’ha d’extreure la conclusió que “cal desenvolupar mesures per protegir” la figura de l’alertador de presumptes delictes, perquè, ha destacat, “els treballadors públics que s’enfronten a una màfia o a una xarxa de corrupció no hagin de patir ni la lentitud de la justícia ni les represàlies”.
El responsable de Drets de Ciutadania ha assegurat que en els últims anys el consistori ha desplegat una “arquitectura anticorrupció” i n’ha destacat l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques i la Bústia Ètica per poder denunciar presumptes casos i evitar represàlies.
Ballarín ha indicat que s’han “assentat les bases” perquè trames com la de Ciutat Vella no es repeteixin i ha recalcat que s’estan jutjant unes persones i no la institució. “Es van detectar unes pomes podrides i s’ha actuat per deixar molt clar on estaven aïllats aquests problemes”, ha afirmat la regidora.
Preguntats per la situació de l’exassessora jurídica Elena Ariza, una de les principals acusades, els responsables del govern municipal han explicat que en el seu moment se li va obrir un procediment disciplinari, que va ser recorregut per la via contenciosa administrativa i en què el jutge va resoldre que no se la podia apartar del lloc de feina en espera de la sentència, si bé sí que van canviar-la de funcions. Quan hi hagi sentència, aplicaran les mesures corresponents.
