L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Oficina per la No Discriminació, ha denunciat a la fiscalia els autors d’un missatge, difós per xarxes socials, on s’explica que la Guardia Civil ha detectat la presencia de 1.600 persones empadronades magribines, residents al Marroc, empadronades fraudulentament en un domicili on només hi vivien cinc persones, per tal de cobrar ajudes socials, i votar per correu a les eleccions municipals. El consistori ja ha identificat els seus autors, als quals considera responsables d’un delicte d’odi. Entre aquests es troben juristes, psicòlegs, guàrdies civils o inspectors de policia.
Tal com explica a l’escrit presentat, el consistori ha pogut comprovar que el missatge ha estat àmpliament difós per diferents xarxes socials com whatsapp, twitter i altres, “obtenint desenes de milers de visualitzacions i tantes altres comparticions, obtenint una notòria publicitat”.
De l’anàlisi feta, conclou que “a banda del contingut calumniós cap a l’alcaldessa de Barcelona, representa una incitació a l’odi, la rancúnia i l’animadversió cap a la comunitat magribina del Marroc per raó del seu origen, atribuint-los de forma directa i massiva la comissió d’una estafa que afecta al conjunt de la ciutadania, per empadronar-se a la ciutat, tot i no residir-hi, i així obtenir els beneficis administratius vinculats a l’empadronament, cobrar ajudes, i així també votar fraudulentament per correu en les eleccions”.
L’informe jurídic també apunta que els autors eren coneixedors “de l’absoluta falsedat del missatge per la seva total inversemblança, no acompanyada de cap noticia ni referència periodística que permetés atribuir credibilitat a aquesta, sinó que s’emparaven en una nociva i estigmatitzant creença respecte la qual els magribins s’empadronen de forma fraudulenta en domicilis per a obtenir ajudes econòmiques”.
Així doncs, l’escrit a fiscalia identifica quatre comptes de twitter que s’han fet ressò del text, darrere dels quals hi ha, entre d’altres, un agent de la Guàrdia Civil i un inspector de policia. La denúncia conclou que “aquests fets no poden estar emparats en el dret a la llibertat d’expressió”, donat que de forma “clara i explícita” suposen un menyspreu i una humiliació per a la comunitat magribina, i inclouen missatges discriminatoris que promouen la violència entre el col·lectiu de persones estrangeres”.
