La Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat dedicar un parc a l’activista antifeixista Neus Català. L’espai està situat al Districte de Sant Andreu, entre els carrers de Palomar i d’Estefania de Requesens. La Ponència es va reunir dijous passat i va donar el vistiplau inicial a donar vuit noms de dona a carrers i jardins. Des del 2023 s’ha votat a favor d’incorporar 32 noms de dona a espais de la ciutat, en una iniciativa que té com a objectiu “la feminització dels carrers, jardins i places”. A banda de Català, la periodista Montserrat Minobis i pedagogues i mestres republicanes com Pilar Santiago o Hilda d’Agostini també són reivindicades a l’espai públic de la ciutat.
L’última supervivent catalana del camp d’extermini nazi de Ravensbrück, on va ser deportada el 1944, va ser un símbol de les lluites socials fins a la seva mort el 2019, als 103 anys. Al mateix parc, la ponència ha acordat instal·lar un faristol de memòria sobre la seva figura.
A la Sagrera es dedica un passatge a Pilar Santiago, mestra i militant del POUM (Barruelo de Santullán, Palència 1914 – Barcelona 1998) que estarà ubicat en un nou espai entre el carrer de Concepció Arenal i l’avinguda Meridiana.
També hi haurà els jardins d’Encarnació Colomina, religiosa fundadora de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. S’ubicarà als jardins sense nom entre els carrers de Berenguer de Palou i Garcilaso.
A l’Eixample, l’interior d’illa entre els carrers de Casp, Gran Via, Pau Claris i Passeig de Gràcia portarà el nom de Jardins de Montserrat Minobis. L’indret on hi havia l’antic Cine Novedades es dedica a la periodista que va morir el 2019 i que va tenir una llarga trajectòria professional a la ràdio, la televisió, la premsa escrita, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i organitzacions feministes.
Al Fort Pienc es dedica uns jardins a la cantant d’òpera Concepció Callao (Barcelona 1895- 1959) que s’ubicarà entre la Diagonal i el mirador de Freddie Mercury i Montserrat Caballé. Callao va ser una figura destacada del món líric de la primera meitat del segle XX.
Altres nomenclatures
A Nou Barris, un nou espai entre el carrer de Sant Quirze Safaja i l’avinguda d’Escolapi Càncer a Torre Baró serà ara la plaça de la Bassa de Torre Baró. La proposta de Càritas i Associació de Veïns i Veïnes de Torre Baró amb el suport del Districte respon a la denominació que els veïns donaven a un espai on antigament hi havia una bassa que servia de zona de jocs per als infants del barri.
A Sant Martí, al barri del Clot, el Besòs i el Maresme es dediquen uns jardins a Hilda Agostini, mestra en escoles de renovació pedagògica com La Farigola i la Casa dels Nens. Els jardins de Hilda Agostini estaran entre els carrers de Bernat Metge i de Narbona.
Un altre espai verd del barri canvia de denominació, passa de jardins de Pepita Úriz Pi a jardins de Pepita i Elisa Úriz Pi, de tal manera que es reconeix a les dues germanes mestres i activistes polítiques durant la república. Elisa Úriz Pi va ser mestra, pedagoga i activista política, militant d’UGT i el PSUC. Va treballar com a professora de música a les Escoles Normals de Magisteri de Girona, Tarragona i Barcelona i va morir a Berlín Oriental el 1979.
Entre els carrers Maresme, Puigcerdà, Veneçuela i Cristòbal de Moura, al barri de Besòs i el Maresme, hi haurà els jardins de Núria Pompeia, dibuixant humorístíca que va morir el 2016. Pompeia, va col·laborar a publicacions com ‘Diari de Barcelona’, ‘Triunfo’, ‘Por Favor’, ‘Dunia’, ‘Charlie Hebdo’ i ‘Vindicación Feminista’.
D’altra banda, a més del faristol de memòria al parc de Neus Català, un element del mateix tipus recordarà, a Ciutat Vella, el Casal de la Pau de Barcelona, al carrer Cervantes, 2. Inspirat en la Maison de la Paix de Brussel·les, es va inaugurar el 23 de març del 1977 i va esdevenir el primer punt de trobada del pacifisme, l’antimilitarisme i la no-violència a Barcelona.
A Sants-Montjuïc, a l’edifici Institut Cartogràfic, es posarà un faristol per senyalitzar el Primer banc de sang. En aquest edifici, seu de l’Hospital d’Urgències 18, es va instal·lar, l’agost del 1936, el primer banc de sang de donants, el primer servei de transfusions de la història, impulsat pel metge Frederic Duran i Jordà (Barcelona 1905 –– Manchester 1957).
Finalment, al número 45 del carrer Milà i Fontanals, a Gràcia, s’instal·larà una placa de memòria. En aquest domicili va viure l’artista Víctor Nubla (1956 – 2020), músic, escriptor, gestor cultural i figura destacada de la música experimental a Europa.
