Barcelona ha arribat als 1,7 milions d’empadronats per primera vegada des del 1990. Segons les dades d’empadronats més recents publicades per l’Oficina Municipal de Dades del consistori, la ciutat ja tenia 1.701.891 habitants l’1 d’agost del 2023. El nombre de residents a la capital catalana es va disparar durant els set primers mesos de l’any en més de 40.000 nous habitants, un ritme més alt de creixement que en els sis anys anteriors, en què l’augment poblacional va ser d’unes 35.000 persones. Prop de la meitat dels nous empadronats tenen entre 25 i 39 anys, i al voltant d’un 85% de nous residents són estrangers. De fet, per primer cop, les persones de nacionalitat estrangera ja conformen més d’una quarta part de la població barcelonina.
La població del municipi a 1 de gener del 2023 era de 1.660.435 persones i, entre aquell moment i l’1 d’agost, la xifra va pujar en 41.456 habitants. Segons dades del departament d’Estadística de l’Ajuntament, l’últim any en què la ciutat tenia més 1,7 milions d’habitants va ser el 1990 (1.707.286). En aquella època, Barcelona estava perdent habitants des que va tocar el sostre històric el 1979, amb 1.906.998 residents.
La majoria de nous empadronats, de nacionalitats de fora de la UE
L’augment poblacional s’observa sobretot en les franges d’edat d’entre 25 i 39 anys, amb 20.474 nous empadronats, un 49,4% del total de l’augment. En concret, la franja d’entre 30 i 34 anys és la que més puja, de 8.025 persones. La majoria d’edats incrementen en nombre, excepte algunes edats avançades i els infants de 0 a 4 anys, que es mantenen estables al llarg del 2023.
D’altra banda, la gran majoria dels nous habitants de la capital catalana són estrangers, al voltant d’un 85%. Els residents amb nacionalitats de fora de la UE van pujar en 28.368 persones entre gener i agost del 2023, mentre que els estrangers comunitaris també van incrementar-se, concretament en 6.760 residents, així com les persones amb nacionalitat espanyola (6.328). En conjunt, els estrangers ja són 427.119 persones, un 25,1% del total –per primera vegada, aquesta comunitat supera la quarta part de la població del municipi.
Impacte de la guerra entre Rússia i Ucraïna
La nacionalitat més popular a la capital, a banda de l’espanyola, continua sent la italiana (49.371 empadronats), com ja fa anys que és tendència. Des del 2016, pràcticament s’ha duplicat el nombre de nacionals italians, ja que fa just vuit anys n’hi havia 26.993. La segona comunitat més gran és la colombiana, seguida de la pakistanesa, la xinesa, la peruana i la francesa.
Les nacionalitats russa i ucraïnesa també van a l’alça – concretament, entre el març del 2022, dies després que comencés la guerra entre els dos països, i l’agost del 2023. Si a principis del 2022 hi havia prop de 5.000 ucraïnesos, un any i mig n’eren 9.510, i la xifra no s’havia estabilitzat, sinó que continuava creixent. Pel que fa als russos, dels 7.554 de març del 2022, s’ha passat a 11.411 l’agost del 2023.
Argentina, Colòmbia i Perú, els llocs d’origen més freqüents i amb augments significatius
Les dades, però, també es poden mirar des del punt de vista del lloc de naixement, en lloc de la nacionalitat. En aquest sentit, Argentina és el país d’origen més popular, a banda d’Espanya, amb 45.568 persones –es tracta d’unes 4.500 persones més en els primers set mesos del 2023. La xifra duplica els empadronats del país sud-americà l’any 2017. Colòmbia, Perú, Veneçuela i el Pakistan són els llocs de naixement més freqüents després d’Argentina, amb augments de residents de més de 3.000 persones per país de gener a agost del 2023.
Els nascuts fora del Barcelonès ja són majoria
Amb dades oficials també del padró, amb data d’1 de gener del 2023, els residents a capital catalana que han nascut fora de la comarca del Barcelonès són majoria per primera vegada des de l’inici de la sèrie històrica el 2016. Uns 812.000 empadronats van néixer a algun dels cinc municipis de la comarca, cosa que representa prop del 49% del total. La xifra ha anat caient al llarg dels anys, sobretot perquè els nascuts a Barcelona ciutat han baixat en més de 30.000 persones des del 2019 –de fet, el 2020 va ser el primer en què els nascuts a la ciutat van passar a no ser majoria. En l’últim quart de segle, els nadius barcelonins han caigut en unes 100.000 persones.
Les persones oriündes a Catalunya encara són majoria a la ciutat, però el seu pes va baixant, no només per la caiguda de barcelonins, sinó perquè els qui van néixer a la resta del país també van baixant, per bé que molt més lleugerament al llarg del temps – en els primers mesos, hi ha hagut un repunt d’un miler de persones d’aquest origen fins les 117.320.
Al seu torn, els nascuts a la resta de l’Estat fa dècades que cauen, i en un quart de segle, en són 200.000 menys, fins als 234.914 l’1 de gener de l’any passat. Aquesta tendència és inversament proporcional a la dels nascuts a l’estranger, que el 2023 van arribar per primera vegada al mig milió. D’uns 60.000 el 1998, van passar a 519.066 dues dècades i mitja després.
Més de la meitat de la població de 25 a 39 anys és d’origen estranger
Tant és així que la majoria de gent de la franja d’edat d’entre els 25 i els 39 anys ja té com a lloc de naixement un país estranger. Concretament, el 57% dels 378.152 residents a Barcelona a l’inici del 2023 havien nascut fora d’Espanya. Es tracta d’una xifra superior als aproximadament 3 de cada 10 que van néixer a la ciutat, el 5% que ho van fer a la resta de Catalunya, i al 7% que ho van fer a la resta de l’Estat.
Per barris, l’increment de residents més gran de gener a agost de l’any passat va ser al Barri Gòtic, amb 2.789 veïns nous, un 11,4% més, que contribueixen als 27.249 empadronats. La Marina del Prat Vermell, un barri que està en plena conversió d’un entorn industrial a un de residencial, al districte de Sants-Montjuïc, és el segon que creix més (10,1%), seguit del Bon Pastor (9,3%), el Besòs i el Maresme (8,9%) i Porta, un dels 13 segments de Nou Barris (8,2%). En valors absoluts, el Gòtic també encapçala el rànquing, seguit de Sants (2.537 veïns nous), el Besòs i el Maresme (2.481), Porta (2.367) i el Fort Pienc (1.766).
Seccions censals d’entre el 5% i el 86% d’estrangers
El padró també revela una distribució dels estrangers molt heterogènia a nivell de secció censal. Amb dades d’1 de gener del 2023, el ventall de pes dels nascuts fora d’Espanya en el miler de seccions censals van des del 5% fins al 86%. En concret, al barri de Sant Andreu, entre els carrers de Joan Torras i Estefania de Requesens, la xifra no passa del 5%. En quatre altres seccions censals del districte de Sant Andreu, així com una de Nou Barris, una de Sant Martí i una d’Horta-Guinardó, el percentatge és inferior al 10%.
A l’altra banda de la balança, en 66 seccions censals les persones d’origen estranger són majoria, sobretot al districte de Ciutat Vella. En una d’elles, entre Via Laietana, carrer del Regomir, carrer de Ferran i la plaça de Correus, el percentatge arriba al 86,2%.
