Milers de persones han sortit al carrer a Barcelona (8.500, segons l’Ajuntament) per mostrar suport a Ucraïna i demanar la pau, en una marxa convocada per la comunitat d’aquest país i secundada per desenes d’entitats quan fa un any de l’inici de la guerra. El 24 de febrer de l’any passat, Ucraïna es va despertar esqueixada de por i de dolor per la invasió russa a gran escala que havia començat aquella matinada mentre Europa i el món miraven commocionats l’inici d’una guerra de conseqüències imprevistes. Els convocants, en un manifest, reclamen la retirada “immediata” de les tropes russes del país, el compliment dels drets humans i de la legalitat internacional. La manifestació ha recorregut el passeig de Gràcia fins a la plaça de Catalunya.
La capçalera ha començat a caminar a les vuit del vespre amb una pancarta frontal en què es podia llegir el lema ‘Barcelona amb Ucraïna’. La majoria de participants eren ucraïnesos i duien pancartes amb inscripcions com ara ‘Deixeu-nos de matar’, ‘No a la guerra’ i d’altres a favor de la pau.
“Avui és un dia molt tràgic per a tots els ucraïnesos. Un aniversari molt trist. Per això de nou hem sortit al carrer per manifestar-nos en suport a Ucraïna”, ha afirmat Gloria Groziak, una de les organitzadores de la mobilització, en declaracions als periodistes.
L’activista ucraïnesa resident a Catalunya ha tingut un record per a les víctimes de la “brutal invasió” russa al seu país que va començar fa un any i ha volgut rebutjar “les injustícies d’aquesta guerra i de totes les guerres”. “Som gent de pau”, ha remarcat.
Groziak ha mostrat “l’esperança” que aquest any es pugui resoldre el conflicte i ha agraït a “aquesta gran ciutat que és Barcelona” i a Catalunya l’ajuda als ucraïnesos refugiats i l’ajuda humanitària que s’envia al país envaït per Rússia.
Aquesta activista ha volgut subratllar que el missatge de la comunitat ucraïnesa i de la manifestació és “molt simple però molt important: exigir la retirada immediata de les tropes russes d’Ucraïna i que es compleixin els drets humans i la legalitat”.
Aquest ha estat un dels missatges centrals del manifest que han llegit al final de la manifestació, a la plaça de Sant Jaume, i que han firmat una seixantena d’entitats. “No al genocidi, als crims contra la humanitat i als crims de guerra, a les massacres i tortures, ni a cap altra violació dels drets humans, ni durant la invasió russa d’Ucraïna ni enlloc del món, mai!”, clama el manifest.
El manifest també té un record per a les persones que han mort assassinades en aquesta guerra i condemna les massacres, com les de Butxa, Borodianka, Izium i Mariúpol, i les “enormes foses comunes” per “amagar els crims” que les tropes russes han cavat al seu pas. També denuncia les violacions de dones, homes i infants de l’exèrcit rus.
En l’acte a la plaça de Catalunya també hi ha participat el cònsol d’Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov. Al final, els participants han llançat globus grocs i blaus, com la bandera d’aquest país, en un missatge de dol, de condemna a la guerra i d’esperança per a la pau.
