El Fons Català de Cooperació fa un balanç positiu de la missió d’aquesta setmana per diferents punts clau de les fronteres de Sèrbia amb la Unió Europea i també a l’illa grega de Lesbos, una de les principals entrades de refugiats. El director de l’ens, David Minoves, ha destacat la bona feina de les entitats amb qui s’han trobat i que treballen per millorar la vida d’aquestes persones que fugen, sobretot per oferir assessorament legal davant la seva situació. En aquest sentit, ha alertat de la necessitat de seguir aportant finançament i fins i tot augmentar-ne la dotació des del món municipal per poder continuar garantint aquesta tasca “imprescindible”. Des del Fons insisteixen en demanar la reversió del pacte europeu de fronteres.
David Minoves ha assegurat que han pogut constatar, després de finalitzar la missió a Sèrbia i Lesbos, que la campanya Món Local Refugi “continua sent molt necessària”. En aquest sentit, considera que cal que els ajuntaments catalans segueixin donant suport econòmic als projectes que acompanyen ja que després de les visites i trobades mantingudes, han comprovat que la situació de la crisi de refugiats ha canviat. Ara ja no es parla d’una arribada “massiva” que generava una percepció que es tractava d’una crisi d’acollida, sinó que la principal problemàtica actual és que s’està negant el “dret a l’acollida i al refugi”.
Això passa en llocs com les “illes presó” com Lesbos, o a les “fronteres fortalesa” com les que comuniquen Sèrbia amb els països del seu entorn de la UE. En aquests punts s’apliquen cada vegada més ‘push-backs’, el que es coneix com a expulsions violetes de les persones en moviment. Normalment aquestes devolucions van a càrrec de policia militar que les fan encara més severes. En el cas de Grècia, hi ha molts casos d’expulsió de refugiats que s’abandonen amb barques pneumàtiques al mig del mar.
A Mitilene, a tant sols unes 15 milles de Turquia, el port està blindat amb diverses embarcacions de Frontex, la policia europea de fronteres, que fan torns de dia i de nit per patrullar i buscar embarcacions de refugiats. Segons els activistes, haurien de fer tasques de salvaguarda però actuen amb violència quan es troben alguna embarcació. Les operacions d’aquests vaixells visibles des del port no es poden fotografiar ni grabar en vídeo i els guàrdies obliguen a esborrar el material dels dispositius de qualsevol qui ho intenti.
Feina perillosa i criminalitzada dels activistes
D’altra banda, Minoves també posa en valor el suport econòmic de les administracions públiques cap a entitats com No Name Kitchen i KlikActiv a Sèrbia o Legal Centre Lesvos a Grècia perquè la feina que fan és “perillosa” i està “criminalitzada”. En aquests països, salvar vides és córrer el risc de ser imputat per delictes de “tràfic de persones” amb la possibilitat de rebre càstigs amb penes de fins a 20 anys de persó si es forma part d’una xarxa de suport. Davant aquesta criminalització, segrons Minoves, cal donar suport des de Catalunya i especialment des de l’àmbit del suport jurídic. Afegeix que en aquests moments és “l’estratègia” a seguir: ajudar els refugiats legalment però també els qui els ajuden a les fronteres.
Valoració positiva també des del món municipal
Carlos Martín, regidor d’Acció Social i Cooperació de l’Ajuntament de la Garriga i coordinador de la Comissió Món Local Refugi, ha estat un dels membres de la missió, que també n’ha fet una valoració positiva. Explica que han pogut veure de primera mà les entitats amb qui col·laboren i per això marxen “molt satisfets i esperançats” amb la voluntat de treball i la força que demostren les associacions i entitats amb qui s’està treballant.
En el mateix sentit, la primera tinenta d’alcaldia i regidora d’Atenció Social, Gent Gran Habitatge, Europa i Projecció Exterior, Cooperació al Desenvolupament de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, Núria Carné, ha remarcat que missions d’aquest tipus haurien de ser “obligatòries” per a entitats, ajuntaments i institucions que envien diners per aquest tipus de projectes. Considera que hauria d’haver-hi un “sistema d’avaluació” sobre el terreny per veure com funcionen les coses ja que en aquesta ocasió han constatat que no es compleixen qüestions vinculades amb els drets de les persones. Això, segons Carné, és greu quan té lloc a Europa i insisiteix que “estem obligats a atendre els refugiats”.
