El dia 12 d’octubre se celebra l’arribada de Cristòfol Colom a Amèrica. El dia és celebrat a tot el nou món sota diferents noms, però amb un mateix objectiu, commemorar el descobriment d’Amèrica. Evidentment per als ciutadans republicans dels Països Catalans és una data controvertida. És tradicional les accions de les joventuts independentistes, o campanyes per treballar aquell dia. Però també en els últims anys la data ha estat un motiu per tombar la suposada llegenda negra dels enemics d’Espanya.
1492: España contra sus fantasmas és l’obra magna de Pedro Insua. Un llibre que vol desfer els equívocs que suposadament han escampat els enemics imperials de la península sobre Espanya, per tal de difamar la conquesta castellana d’Amèrica. “Se tienen que inventar un pasado tiranico” o “muchas naciones se han labrado sobre el cadaver de Espanya; Holanda, Bèlgica, el centro de Europa” declara Insua a la COPE. “Despues los procesos de emancipación de sud-america, Bolivar, etc. Para terminar en la Guerra de Cuba, donde Hearst se labró su fama contra España” conclou.
El nou món que va descobrir Colom era no era una terra nullis, diferents grans civilitzacions procedents en origen de l’estret de Bering la poblaven i d’alguna manera s’havia tingut contacte amb Europa. Vinland n’és un exemple, però tampoc seria estrany que hi hagués hagut algun contacte accidental, que per diferents motius no quedés registrat i avui en dia sigui més una llegenda que altra cosa.
En el cas de la conquesta espanyola d’Amèrica, evidentment van morir milions d’indígenes. Les malalties desconegudes (que fins i tot els espanyols desconeixien que transmetien) i un ambient de decadència general dels estats precolombins de l’Amèrica central va propiciar que els colonitzadors poguessin conquerir els estats a voluntat. Així com també l’aliança dels espanyols amb tribus rivals entre elles va fer caure imperis, com és sabut. Una política que ja s’havia practicat a Castella contra els musulmans.
La descoberta d’humans a l’altra banda de l’Atlàntic, va generar un debat molt viu a l’escola de Salamanca sobre la condició humana mateixa dels indígenes. Un debat que paradoxalment va portar els esclaus negres a Amèrica, considerats inferiors als americans. Tot hi existir un clima de massacre generalitzada, més involuntari que provocat, durant 300 anys Espanya va dominar més o menys tot el continent, amb enclavaments que anaven de l’actual Oregon a Xile. França va tenir amb Louisana, una gran control del nord d’Amèrica durant més de 100 anys, amb aliances amb les tribus que habitaven el territori. Participant entre el 1754 i el 1763 a la Guerra dels Set anys, contra Gran Bretanya, una guerra que va mobilitzar també tot de tribus com els Hurons, el Miamiso, entre altres, que suposaren el 10% de les baixes franceses.
Als territoris del sud hi havia una situació més estable. Els diferents virregnats o regnes instal·lats al nou món van tenir una història més o menys plàcida on la fusió d’elits autòctones i estrangeres solia ser la norma on no hi havia guerra. Tot i això es van produir exterminis de tribus rebels, violacions massives, etc. Un fet que també passava a Europa en les seves diferents guerres.
La Constitució de Cadis parlava de la nació espanyola dels dos hemisferis. Els espanyols d’ultramar, però, veien en la seva infra representació un obstacle de la unió total. Fet que va propiciar que al mateix temps que se signava la constitució, les colònies comencessin a lluitar per la seva independència, fins a la pèrdua total el 1898 amb Cuba, fet que va propiciar un segle de lluita per la identitat espanyola i l’encaix de les nacions perifèriques peninsulars.
A falta d’un projecte cultural i nacional per tots els països de l’antic Imperi espanyol, el dia de la raça ha estat una excusa per tornar a projectar en les antigues colònies la glòria d’un país, ara mateix immers en la seva crisi més gran des de 1978.
Així tota la identitat nacional espanyola, no es basa en un acte d’alliberament col·lectiu, sinó en un acte de dominació. El dia 12 d’octubre no es va alliberar cap nació, es va conquerir el món. La nostàlgia imperial, sempre amiga del feixisme, porta llavors a reivindicar no una nació multiestatal, sinó un estat que ha de conquerir la seva nació. El mateix esperit, doncs, que Franco va mantenir viu, l’esperit d’una utopia on la reconquesta i Colom marquen els límits d’un Imperi que diferents conxorxes han anat dinamitant. Així, mentre se celebri el dia de la Hispanitat, Espanya seguirà creient en què és un Imperi i pot imposar les seves normes a tots aquells pobles que no respectin la civilització. Llàstima que ja només ho pugui aplicar a la península.
