Davant els desastres colonials espanyols, però sobretot el d’Annual i la dispersió política peninsular, Miguel Primo de Rivera (1870-1930) va donar un cop d’Estat el 13 de setembre de 1923. El cop va tenir el suport de l’alta burgesia estatal, així com del Rei Alfons XIII.
Primo de Rivera va tenir una brillant carrera militar. Va ser destinat a les colònies del Marroc, Filipines i Cuba, moment en el qual va ser ascendit a General. Només a partir de 1919 va ser destinat a la península, on fou Governador Militar de València, Madrid i Barcelona. Durant la major part de la seva carrera va ser partidari de la retirada espanyola del nord d’Àfrica.
Davant de l’esgotament de la Restauració Borbònica i els seus problemes colonials, sumats al regeneracionisme com a lev motiv intel·lectual, el 13 de setembre de 1923 Primo de Rivera va declarar l’estat de guerra a Barcelona, alhora que treia els militars al carrer. El cop va ser ben rebut per industrials i conservadors, arribant-se a mobilitzar el sometent a favor del colpista. Tot i l’aïllament del militar (només les guarnicions d’Aragó i Catalunya li van donar suport) la falta de posicionament de l’exèrcit i els polítics van fer triomfar la revolta. El mateix dia, el rei Alfons XIII va cridar a Primo de Rivera a Madrid i li va atorgar el poder.
El nou orde militar, anomenat ‘Directori Militar’, va suprimir la Mancomunitat de Catalunya i la Constitució de 1876. Va perseguir l’anarquisme, en aquell moment encarnat amb la CNT. Desterrà de la vida política els partits polítics i fomentà el proteccionisme econòmic. Miguel Primo de Rivera va haver de dimitir el 1930 a causa de la falta de suport entre aquells qui l’havien portat al poder.
