La figura de Francesc Macià és coneguda per tothom, per molts és considerat l’avi de Catalunya. La seva vida va marcar la història del primer terç del segle XX a Catalunya.
Fill de negociant d’oli d’oliva, va entrar a l’exèrcit amb 16. Ingressà a l’Acadèmia de Guadalajara per unir-se al cos d’enginyers, especialitzant-se en ponts, ferrocarrils i telègrafs. A l’exèrcit va arribar al grau de Tinent Coronel. Arran dels fes del Cu-cut va ser destinat a Cantàbria. El 1907 es presentà al Senat espanyol per Solidaritat Catalana, hi aconsegueix un escó. En aquell moment abandonà l’exèrcit.
Al Senat fins al 1923 va defensar tesis regeneracionistes. Arran de la victòria del cop de Primo de Rivera, abandona el país per refugiar-se a Perpinyà. En aquest moment, unit a Estat Català explora la via insurreccional, amb suport dels catalans de sud-Amèrica, mantenint contacte amb comunistes i anarquistes. El 1925 viatjà a Moscou per tenir el suport de la Unió Soviètica a la causa catalana.
Els fets de Prats de Molló
El 1926 va intentar un cop insurreccional contra Primo de Rivera i a favor de la independència de Catalunya. L’acció estava sustentada per una columna de més de 100 persones, entre elles 60 mercenaris italians. La idea era arribar a Olot per tal que si sumessin els soldats de lleva concentrats allà, tot esperant un aixecament general al difondre’s la notícia. La traïció de Ricciotti Garibaldi, agent secret de Mussolini, va permetre que la gendarmeria francesa detingués a tots els membres del complot.
Francesc Macià va assumir tota la responsabilitat del complot. Va ser condemnat a sis mesos de presó. Tot el procés judicial va donar molta propaganda a la causa catalana.
La declaració d’independència de 1931
La proclamació dels resultats de les eleccions municipals de 1931 van provocar la caiguda del règim de Primo de Rivera i la monarquia borbònica. Davant dels resultats, Lluís Companys va entrar a l’ajuntament de Barcelona per tal de proclamar la República. Després de fer-ho, Francesc Macià va entrar amb Companys a l’edifici de la diputació (ara la Generalitat) per tal de proclamar l’Estat català. El president de la Diputació Joan Maluguer ho va intentar impedir. Exclamà que només cediria l’edifici per la força. Macià l’agafà per l’esquena i li etzibà que ho considerés un acte de força. Allà, des del balcó va proclamar la “República Catalana dins la federació de Repúbliques ibèriques”.
Després de la proclamació, com és sabut, es constituí la Generalitat de Catalunya dins la II República espanyola. President de la Generalitat, Macià gaudí d’un ampli prestigi. El dia de Nadal de 1934 va morir per causes naturals.
