A diferència de la de l’any passat, la campanya de regadiu d’aquest 2024 a les comarques de Ponent ha pogut comptar amb suficients reserves d’aigua per garantir el reg a tots els cultius. Això però, no es va poder confirmar fins ben entrada la primavera, amb l’arribada de les pluges i el desgel que va omplir embassaments que abasten canals com el de Catalunya i l’Aragó, l’Urgell o el Segarra-Garrigues. És per aquest motiu que cultius com el blat de moro, que al 2023 no es van poder sembrar per falta d’aigua, aquesta campanya es van recuperant de forma progressiva i on més es nota és en les segones collites, és a dir quan es planta després de segar el cereal d’hivern.
La sequera que va afectar severament la campanya de reg de l’any passat, especialment a l’àmbit del canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues, però també a d’altres infraestructures que beneficien les terres de Ponent, va fer que caigués fins pràcticament a la meitat la producció de panís. En concret, es va passar de produir 356.822 tones en 35.067 hectàrees al 2022, a 123.356 tones en 11.967 hectàrees al 2023. El tancament anticipat del canal d’Urgell quan no feia ni un mes que havia començat la campanya ja va encendre totes les alarmes i es va demanar no plantar aquest tipus de cultiu que requereix un elevat consum d’aigua per poder-la reservar per als arbres fruiters. Molts agricultors van apostar per cultius alternatius com el gira-sol o el sorgo, i d’altres senzillament va decidir deixar els camps erms.
Només es va poder cultivar panís a l’àmbit de canal auxiliar d’Urgell, que s’abasta del sistema de la Noguera Pallaresa i que no va patir restriccions així com en altres punts del canal d’Aragó i Catalunya, on la sequera no va ser tant severa. Enguany la situació ha canviat però l’augment d’hectàrees de cultiu de panís no s’ha recuperat amb el volum del que vindria a ser un any normal. Segons dades del Departament d’Acció Climàtica del mes de juny, a la demarcació de Lleida s’han plantat 13.500 hectàrees de panís, un nombre que encara queda lluny de les més de 35.000 de fa dos anys.
El fet de tenir aigua assegurada per la campanya de reg ha provocat, segons Santi Caudevilla, que en tres mesos s’hagi passat de no tenir pràcticament “opció de sembra” de panís a tenir una sembra “mai vista” de segona collita d’aquest cultiu. La segona collita té lloc una vegada s’ha segat el cereal d’hivern, ja sigui ordi o blat, i per tant el panís es planta entre juny i juliol per ser recol·lectat entre l’octubre i el novembre. Les segones collites han augmentat perquè els pagesos no han sabut pràcticament fins al juny que tindrien l’aigua assegurada per poder regar durant tota la campanya. Això va provocar que al moment de sembrar el panís a la primavera, hi hagués un 90% de la superfície regable ocupada per plantacions de cereal d’hivern.
La calor beneficia les segones collites de panís
Caudevilla també ha posat en valor que les segones collites s’estan beneficiant de les elevades temperatures de l’estiu, ja que la planta es troba en un moment inicial de la fase de creixement i si rep suficient aportació d’aigua no té problemes. Per contra, els panissos de primera collita que es van plantar al març, es veuen castigats per la calor, ja que pateixen en el moment de pol·linització.
Continuen les restriccions a l’Urgell
La present campanya de regs al canal principal del canal d’Urgell continua patint restriccions a causa de la sequera. Així ho va recordar aquesta setmana la Comunitat General de Regants en el butlletí que publica cada quinze dies. Les aportacions del Segre durant aquest any hidrològic queden un 25% per sota de la mitjana, afectant la disponibilitat d’aigua de reg i limitant l’assignació a 5 hidros per hectàrea, si no hi ha millores significatives de les reserves.
En previsió d’aquesta situació d’escassetat, els regants ja van realitzar una planificació restrictiva de cultius amb prop d’un 55% de cultius d’hivern.
