Plataforma per la Llengua ha registrat un total de 1.983 queixes per discriminacions lingüístiques, una xifra que suposa un augment del 52,2% respecte de les recollides el 2020, segons s’exposa a l’Informe de queixes lingüístiques. Una dada alarmant és que 6 de cada 10 queixes del sector públic, és a dir, el 75% de les queixes registrades, van ser per fets il·legals que vulneren la legislació vigent en matèria lingüística.
L’ONG del català destaca que, un any més, més de la meitat de queixes (55,5%) estan relacionades amb el món del consum i l’empresa, però també resulta preocupant el fet que les queixes relacionades amb el sector públic van viure un pic, arribant al 44,6%. L’entitat remarca que la manca de català en aquestes dues esferes no és un fet aïllat, sinó que respon a la dinàmica legislativa de l’Estat espanyol, la qual reconeix de forma desigual les diverses llengües d’Espanya, i això influeix en totes les facetes de la vida.
“La legislació actual, sumada a dinàmiques històriques de minorització del català provocades igualment per l’acció estatal (una acció estatal sovint repressiva i persecutòria), crea un terreny de joc desfavorable al català tant en el sector públic com en el privat” exposa l’ONG en l’informe. “Quan no hi ha una exigència directa de fer servir el castellà en un àmbit concret, el redactat de les normes jurídiques generals n’afavoreix l’ús; per exemple, si el castellà és de coneixement generalitzat per imposició constitucional, molts comerços contractaran personal que sabrà castellà, però no necessàriament català, i això crearà obstacles perquè els catalanoparlants puguin expressar-se en la seva llengua en aquests espais”.
Les dades recollides per Plataforma posen de manifest que les normes específiques de protecció del català no són plenament efectives, ja que el “disseny constitucional general en desincentiva l’ús i privilegia el del castellà, especialment quan existeixen dinàmiques de minorització que ja eren presents quan es va elaborar aquest disseny”, exposen.
El 38,2% de les queixes van registrar-se per manca d’atenció, sigui oral o escrita, en llengua catalana. Un 13,9% de les queixes anava dirigida a les pàgines web i serveis en línia on també manca el català, un 11,3% perquè la informació exposada al públic i la megafonia no era en català. Altres queixes van ser per la llengua del producte (11,3%), el canvi de llengua d’una assignatura universitària (5,2 %), els contractes, tiquets i factures (4,1 %), la documentació oficial (3,6 %), el cinema i els mitjans de comunicació (3,3 %), l’etiquetatge i les instruccions de productes (1,9 %), i la publicitat (1,5 %).
