Al 2019 només un 40,2% d’aquests inicis de tractament per la cocaïna (1.438 casos) feia tractament per primera vegada, mentre que fa deu anys aquest percentatge era d’un 60% (uns 2.267 casos).
Altres indicadors assenyalen un probable augment del consum i abús de cocaïna els darrers anys, com és l’increment al 2019 d’un 14% del total d’urgències hospitalàries per consum de cocaïna respecte al 2018, o el fet que la cocaïna sigui la segona droga il·legal més decomissada.
En els darrers dos anys el cànnabis ha augmentant la demanda de tractament als CAS, i se situa a nivells similars als de 2015. Amb 2.045 casos, és la tercera droga en demandes d’inici de tractament, amb un 14,1% del total.
Pel que fa a l’heroïna, les peticions de tractament estan estabilitzades des d’inicis dels anys 2000, situant-se en un 10,5% (1.521 casos) de les sol·licituds. Al 2019 només un 13,6% (207 casos) iniciava tractament per primera vegada, el que explica la baixa incidència de noves demandes.
Finalment, el tabac representa un 3,6% (520 casos) dels inicis de tractament en els serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències, però cal tenir en compte que la majoria de tractaments del tabaquisme es realitzen des de l’atenció primària.
Si s’analitzen les dades en homes i dones per separat, s’observa igualment que l’alcohol és la substància amb més inicis de tractament en ambdós sexes (48,4% en el cas de les dones i 40,3% en el dels homes), seguit per la cocaïna (18,3% les dones i 26,6% els homes).
En el total d’inicis de tractament hi ha un percentatge major d’homes que de dones (3 de cada 4 inicis són d’homes). Pel què fa a l’heroïna i la cocaïna, la proporció dona/home està més descompensada, ja que arriba a ser d’entre 1 o 2 dones per cada 8 o 9 homes.
Pel que fa a l’edat mitjana de sol·licitud de tractament, varia segons la droga principal. El cànnabis és la droga per la qual la gent més jove fa inicis de tractament (29 anys, tant en dones com en homes), mentre que les drogues per les quals es demana un tractament amb una edat més avançada són el tabac i l’alcohol.
Durant l’any 2019 es van atendre 6.729 usuaris als 18 serveis de reducció de danys (SRD), on s’atén a persones que encara no volen, o no poden, iniciar un tractament per la seva addicció. El perfil de les persones usuàries d’aquests serveis revela que són bàsicament consumidores d’heroïna o cocaïna, majoritàriament per via parenteral.
El percentatge d’homes arriba al 90% i més del 50% són estrangers, el 39% europeus. Moltes d’aquestes persones tenen una situació social precària i, per tant, són altament vulnerables i en situació de risc: un 40% no tenen un allotjament estable (un 30% estan sense llar), un 40% no estan empadronats i un 35% no tenen targeta sanitària.
D’altra banda, 3.561 persones van anar a les 14 sales de consum supervisat que actualment té Catalunya, a fer un total de 183.815 consums que. L’any 2019 es van produir 224 sobredosis en sales de consum supervisat, deu més que l’any anterior, però cap d’elles va resultar mortal.
La prevenció d’infeccions greus, com el VIH i les hepatitis, en persones que s’injecten drogues depèn en gran mesura d’una bona distribució de material d’injecció higiènica. En aquest sentit, l’any 2019 es van distribuir més d’1 milió de xeringues estèrils a través de 660 punts d’accés a aquest material.
