Una visita d’eurodiputats inexplicable
L’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) diu que estan “esperançats” amb la missió del Parlament Europeu que la setmana que ve, del 18 al 20 de desembre, visitarà Catalunya per avaluar la immersió lingüística. La presidenta de l’entitat, Ana Losada, ha assenyalat que els eurodiputats podran veure la “realitat” dels centres, que, per a l’AEB, és la d’una “escola monolingüe en català”. En una roda de premsa, Losada també ha afirmat que una de les causes del “fracàs” de Catalunya en l’últim informe PISA és que “una sola llengua”, el català, sigui la vehicular a l’escola: “El fracàs a PISA no és exclusivament perquè els alumnes castellanoparlants no puguin estudiar amb la seva llengua materna, però n’és una causa i una de molt important”.
José Domingo, membre i fundador de l’AEB, ha lamentat que la consellera Anna Simó no rebi “amb alegria” els eurodiputats i s’ha preguntat quina és la “por” que té davant d’aquesta visita, després que la titular d’Educació hagi qualificat la missió de “demencial”, aquest dimecres al ple del Parlament. La missió es produeix com a resposta a la queixa presentada per l’AEB a finals del 2017 davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI).
L’Assemblea per una Escola Bilingüe ha presentat aquest dimecres un informe sobre el règim lingüístic als centres educatius catalans, després de l’anàlisi que ja van fer el 2019. En aquesta ocasió, l’entitat ha revisat 2.930 pàgines webs de centres educatius públics i concertats i ha pogut comprovar dades lingüístiques de 2.422 dels examinats.
Segons l’informe, en la gran majoria d’aquest centres (2.406), el català és l’única llengua vehicular; tres es reconeixen com a bilingües i onze, trilingües (català, castellà i llengua estrangera com a llengües vehiculars), mentre que l’aranès és la llengua vehicular dels centres de la Vall d’Aran.
D’acord amb la recopilació de dades de l’AEB, prop de la meitat (49%) dels centres utilitzen el català com a llengua vehicular perquè és la llengua pròpia de Catalunya; el 34% el defensen com un factor de cohesió social; el 7% esgrimeixen raons pedagògiques i l’11%, altres motius. Aquestes dades porten l’entitat a afirmar que els projectes lingüístics no obeeixen “a raons pedagògiques, sinó identitàries”.
L’AEB indica que, respecte a les matèries no lingüístiques, 1.749 centres (el 73%) diuen que les imparteixen en català, mentre que 155 en fa alguna en castellà. D’aquests, només cinc, destaca l’entitat, ho fa de manera integral en assignatures que es puguin definir com a troncals.
L’organització també es queixa en l’informe que la realitat social “influeix molt poc en el règim lingüístic dels centres”. Segons l’anàlisi, en els entorns de majoria catalanoparlant, el 71% dels centres preveu el català com a llengua d’ensenyament en les matèries no lingüístiques i en els de majoria castellanoparlant, el 74%.
Losada ha demanat un estudi per examinar les “conseqüències” que pot comportar el fet que alumnes castellanoparlants estudiïn en català i ha assenyalat que aquesta és un de les causes del “fracàs” que diu que hi ha al sistema educatiu català, fent referència als resultats del darrer informe PISA, publicat la setmana passada i que ha causat un terrabastall polític i social, o altres indicadors com els de segregació escolar.
