La llei d’amnistia, o la moneda de canvi que els comuns volen fer servir per pactar amb Junts i ERC la investidura de Pedro Sánchez, comença a caminar. L’equip de 20 juristes que coordina l’advocat i expresident del grup de Podem al Congrés, Jaume Asens, s’ha afanyat a començar a treballar en l’articulació de la futura Llei d’amnistia que reclamen els partits independentistes catalans. Aquest equip que encapçala Asens s’encarrega de perfilar els “marges” de la llei, és a dir, els fets, el marc temporal i l’afectació de les persones implicades, tal com ha explicat aquest dilluns, 28 d’agost, la vicepresidenta segona del govern espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz.
La llei serà “plenament constitucional”, tal com ha afirmat Díaz, tot i que hi ha “multiplicitat de supòsits” que encara han d’estudiar-se per decidir quins queden recollits a la norma i quins no. Segons Díaz, cal estipular clarament els fets que poden tenir cabuda, o no, a la llei, així com quines persones poden quedar implicades en el procediment, perquè hi ha les que “han posat urnes”, però també “agents encausats per diversos comportaments”, en referència als agents que van agredir els votants de l’1-O. Amb tot, però, Díaz insisteix que serà “constitucional” perquè la Constitució “no l’impedeix”, i a més “l’article 666.4 de la Llei d’enjudiciament criminal parla d’aquesta forma d’extinció de la responsabilitat penal”.
Les formacions i plataformes independentistes calculen que hi ha 1.432 amb procediments penals oberts pels fets relacionals amb la consulta, als quals se sumen 1.200 persones més amb procediments administratius i comptables. A hores d’ara, segons Díaz, encara no es pot precisar quantes persones podran acollir-se a l’amnistia. En tot cas, ha dit la vicepresidenta, es tracta d’una “oportunitat” per treure de l’esfera judicial un conflicte “polític”.
