El portaveu d’ECP al Congrés, Jaume Asens, ha dit aquest dissabte que no tenen problema en participar en situacions de desobediència civil però que cal estudiar quines protestes són útils, i que evitaran “manifestacions que siguin endogàmiques”. En una entrevista del diari ‘Ara’ i preguntat sobre la sentència que el Tribunal Suprem (TS) emetrà els propers dies sobre el judici de l’1-O, ha dit que no s’ha produït ni rebel·lió ni sedició, i que si hi ha condemna per aquest últim delicte serà una “interpretació regressiva que pot alterar el contingut del dret a la protesta i manifestació”.
Sobre la reacció a la sentència, ha dit que a més de la resposta de la societat civil ha d’haver-hi una resposta de les institucions, i quan li han preguntat per si se sumaran a la vaga del 18 d’octubre ha detallat: “Expressarem la nostra indignació, però ho farem en marcs que interpel·lin les majories socials. Intentarem evitar les manifestacions que siguin endogàmiques, d’autoconsum”. Ha dit també que accions com el tall de carreteres poden ser contraproduents pel “context de detencions de CDR on s’ha instal·lat la idea de violència”, i ha afegit que la dreta espera situacions de col·lapse per usar Catalunya per fer política.
Ha defensat la llibertat dels presos polítics i s’ha mostrat partidari d’una reforma del Codi Penal perquè no se’ls pugui condemnar per rebel·lió o sedició, i ha afegit que “l’amnistia seria la solució ideal” encara que veu l’indult com la via més fàcil.
No descarta incloure una llei d’amnistia en el programa dels comuns com planteja ERC
Asens, doncs, ha assegurat que els comuns no descarten incloure una llei d’amnistia en el programa electoral del 10-N, com planteja ERC. Asens ha remarcat que el seu objectiu és aconseguir la llibertat dels presos polítics el més aviat possible, i estan disposats a seure amb la resta de formacions per discutir la “fórmula més viable, més útil i més eficaç” per aconseguir aquest objectiu. “Estem ara en un moment de debat del nostre programa i no descartem cap opció”, ha insistit després que el republicà Gabriel Rufián proposés una llei d’amnistia com a punt programàtic comú en les properes eleccions espanyoles.
