El Caixaforum de Barcelona i el Museo Nacional del Prado proposen a la pinacoteca barcelonina la exposició més important dedicada a la “versatilitat” i influències internacionals del pintor sevillà Diego Rodríguez de Silva Velázquez (1599-1660), que es va alimentar de nombroses influències internacionals dels seus contemporanis gràcies a la seva posició privilegiada com a pintor de la Cort.
L’exposició Velázquez i el Segle d’Or, que podrà veure’s des d’aquest dijous i fins al 3 de març, compta amb set “obres mestres” de l’artista que dialoguen amb 52 obres mestres més dels seus contemporanis, ha dit en una roda de premsa aquest dijous el comissari, Javier Portús.
En un recorregut temàtic, l’exposició relaciona l’obra de Velázquez amb la d’altres artistes amb els quals va tractar, com Ticià, Rubens, Ribera, El Greco, Zurbarán, Murillo, Giordano, Claudio de Lorena, Jan Brueghel el Vell, Anthonis Mor, Stanzione, Guido Reni i Van Dyck.
Set obres, set apartats
La normativa del museu només permet que fins a set obres del pintor puguin sortir del Museo del Prado, cosa que passa en poques ocasions, i una d’elles és aquesta exposició, ha explicat el director de l’equipament, Miguel Falomir, que ha destacat que l’exposició coincideix amb la celebració del bicentenari de la pinacoteca.
Segons ha explicat, la cessió s’ha fet precisament amb motiu d’aquesta celebració, perquè Velázquez va ser una espècie de fill del museu, perquè a més la seva obra va ser fruit del protomuseu Col·leccions Reials i a més “va ser el primer espanyol que va aprendre dels quadres que hi havia”.
L’exposició està organitzada en set apartats temàtics en els quals Velázquez va aprofundir durant la seva trajectòria amb gran versatilitat: l’art, el saber, la naturalesa morta i la vida quotidiana, la mitologia, la cort –en la qual va passar uns 40 anys–, el paisatge i la religió: “A través de les set obres es veuen els seus diferents interessos estilístics i com els va resoldre Velázquez al llarg del temps”, ha dit Portús.
Estímuls internacionals
Portús ha dit que a través d’aquesta selecció de set obres el visitant obtindrà un coneixement del pintor, i del que s’estava fent a Europa en aquella època, amb 52 obres d’artistes francesos, italians, flamencs i espanyols, relacionat amb la definició de Velázquez com a un pintor que “va treballar mogut per estímuls internacionals”.
Ha detallat que va ser així perquè la monarquia espanyola va ser un poder hegemònic a Europa, i Madrid va ser receptora d’obres procedents de tots aquests centres de producció pictòrica: “Es va envoltar d’un context col·leccionista internacional i d’altíssima qualitat”, perquè el rei podia procurar-se les millors obres.
Barroc sense fronteres
La directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Duran, ha destacat que l’exposició posa en relleu la transcendència de l’obra de Velázquez i dels artistes barrocs que van desplegar un llenguatge internacional que “no va conèixer fronteres”.
Duran ha destacat que és una exposició excepcional mai vista a Barcelona, perquè reuneix el nombre d’obres de Velázquez més gran que s’han exposat en una única mostra a Barcelona: “Serà l’exposició més important de la temporada”.
