L’Assemblea Ciutadana pel Clima s’ha posat a treballar aquest dissabte amb l’encàrrec de d’analitzar, debatre i elaborar propostes davant l’emergència climàtica. El centenar de ciutadans que en formen part deliberaran sobre dos temes, el desplegament de les energies renovables i el model agroalimentari i de consum. En la inauguració, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha compromès a incorporar les conclusions que sorgeixin de l’assemblea que estiguin dins el marc legal de la Generalitat. Aragonès ha aprofitat per demanar l'”esforç” de ciutadans, administracions i sectors productius davant les decisions que s’espera que el Govern prengui en les properes setmanes per l’episodi de sequera més greu registrat mai a Catalunya.
Les propostes de l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya es presentaran al Parlament i al Govern, que les analitzarà per estudiar-ne la viabilitat i la partida pressupostària que hi aniria associada i, en cas que siguin viables i dins el marc competencial català, les incorporarà en les polítiques davant de l’emergència climàtica.
“Les conclusions que estiguin en el marc legal [de les institucions catalanes], les incorporarem, i per això tenen un altíssim valor”, ha asseverat el president Aragonès davant els assemblearis, en la primera sessió de treball, que ha tingut lloc aquest dissabte al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona.
Aquesta és la idea amb què parteixen els treballs de l’assemblea, que durant sis sessions de treball, fins el febrer, reunirà el seu centenar de membres, ciutadans d’arreu de Catalunya; de diverses edats, de 16 a 65 anys; orígens; perfil social i nivell d’estudis, que s’han presentat voluntaris dins d’un procés de sorteig i selecció perquè hi hagués aquesta diversitat de perfils. Entre els assemblearis, no hi ha experts. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha assenyalat que busquen el “sentit comú informat”.
Aragonès ha destacat que el procés de deliberació i decisió ciutadana que comença aquest dissabte és “inèdit” a Catalunya, davant un context sense precedents per a la humanitat, com és l’emergència climàtica. El president de la Generalitat també ha advertit que l’arc mediterrani és una de les zones del món on les conseqüències de la crisi climàtica són més clares.
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha encarregat als assemblearis que facin propostes sobre el desplegament de les energies renovables a Catalunya i el model agroalimentari i de consum. “Nosaltres hem d’agafar les vostres propostes i fer-les nostres”, ha insistit, i ha afegit: “Això afecta la salut de tots i no implicar-se en aquestes decisions és ser egoista, no pensar en els que vindran darrere”.
L’executiu va enviar 20.000 invitacions a possibles candidats i, dels 600 que van respondre, en va seleccionar 100 amb perfils diversos. Cada assembleari rebrà 65 euros per sessió i se li cobrirà el desplaçament, càtering i allotjament. Tots els participants parteixen de la base que el canvi climàtic és una realitat científica i que la situació actual és d’emergència climàtica; coincideixen que és necessària una reducció dràstica de les emissions i no tenen posicions negacionistes.
L’assemblea tindrà tres sessions informatives i tres de deliberatives, que compten amb el suport de persones expertes en diferents àmbits, que impartiran sessions magistrals, i amb un equip de dinamització.
Aragonès recorda la gravetat de la sequera a les portes d’intensificar mesures
En la seva intervenció, Aragonès ha recordat la sequera en què es troba Catalunya des de fa més de 30 mesos, ha advertit que el Govern haurà de “continuar prenent decisions” i ha demanat “fer pinya” per superar la situació.
Tot i que en la intervenció Aragonès no s’ha referit explícitament a les noves restriccions que s’esperen en les properes setmanes, el Govern ja va avançar que preveu declarar la setmana que ve l’estat de “preemergència” al sistema Ter-Llobregat, el més poblat de Catalunya. Serà un estadi entre l’excepcionalitat i l’emergència que permetrà intensificar algunes mesures durant les properes setmanes, a l’espera d’aprovar l’emergència a finals de desembre.
Catalunya està vivint l’episodi de sequera més greu des del 1916, el primer des del qual es tenen registres, i el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no preveu pluges abundants ni a curt ni a mitjà termini, segons va informar aquesta setmana. La magnitud de la manca de precipitació, l’extensió de les zones afectades i la durada del fenomen superen el precedent més sever, la sequera del 2005-2008.
