Aquesta nit arrenca oficialment la campanya electoral del 12-M després de la sacsejada política per l’anunci de Pedro Sánchez, que medita si deixa el càrrec de president espanyol. Una de les principals incògnites de la cita electoral avançada és si es reeditarà la majoria absoluta independentista al Parlament. I això marcarà els futurs pactes postelectorals. Tots els sondejos apunten que el candidat del PSC, Salvador Illa, serà el més votat, com ja va passar a les últimes eleccions. Els darrers dies han estat marcats pels retrets creuats entre ERC i Junts, que van formar Govern fa tres anys però Junts en va marxar l’octubre del 2022. JxCat aspira a superar ERC aquesta vegada amb l’efecte del retorn de Carles Puigdemont.
El 2021 els tres partits independentistes amb representació a la cambra (ERC, Junts i CUP) van sumar 74 diputats, per sobre dels 68 que estableix la majoria absoluta. Caldrà veure si tres anys i tres mesos després els ciutadans reediten aquesta majoria. Tot plegat en un escenari en què el vot independentista podria quedar més fragmentat. També es presenten a les eleccions el partit impulsat per l’eurodiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera, i la formació d’extrema dreta Aliança Catalana de Sílvia Orriols, actual alcaldessa de Ripoll.
Junts confia en l’efecte que pot tenir la promesa de Carles Puigdemont de tornar a Catalunya el dia del debat d’investidura al Parlament encara que ell no pugui ser escollit president. El principal missatge de Junts, en una campanya molt personalista, és permetre la restitució de Puigdemont com a president de la Generalitat després de més de 6 anys a l’exili.
ERC, amb el president de la Generalitat com a cap de llista, vol exhibir la gestió del Govern en els últims anys i aspira a mantenir-se com a primera força independentista. Fa bandera dels resultats de la negociació amb l’Estat i situa el referèndum i un finançament singular com a eixos de la pròxima legislatura.
Per la seva banda, la CUP, que va facilitar la investidura d’Aragonès el 2021, critica que la majoria independentista dels últims anys no hagi servit per fer avançar en el procés. Tot i així, no aclareix si tornarà a investir a Aragonès o Puigdemont, com van fer el 2016, en cas que es reediti una majoria independentista al Parlament.
El possible cost del ‘no’ als pressupostos
Els comuns concorren a aquestes eleccions després que el seu ‘no’ als pressupostos fos el detonant de la convocatòria avançada dels comicis. La cap de llista, Jéssica Albiach, defensa que la seva formació sap negociar però també sap dir que no quan cal. En els últims anys havien facilitat els pressupostos de la Generalitat però aquest any les negociacions s’han trencat per l’aposta del Govern de Pere Aragonès de continuar amb el Hard Rock. Albiach vol que després del 12-M hi hagi un govern amb partits d’esquerres i descarta totalment un acord amb Junts.
Conseqüències del 12-M a la legislatura espanyola
També caldrà veure com afecten els resultats a les eleccions del 12-M a l’estabilitat del govern espanyol. El candidat de Junts, Carles Puigdemont, ja ha advertit que deixarà de donar suport a Pedro Sánchez “si Illa fa un Collboni”. És a dir, si el PSC impedeix un govern independentista com va passar després de les eleccions municipals a l’Ajuntament de Barcelona. I és que tant Junts com a ERC van arribar a acords amb el PSOE per facilitar la investidura de Sánchez.
La batalla pel vot constitucionalista
El PSC es presenta a les eleccions amb la voluntat de “passar pàgina” del procés i “obrir un temps nou” amb un govern estable. Illa fa bandera de la seva capacitat d’arribar a acords en els últims anys des de l’oposició. Assenyala la seva preferència per als partits d’esquerres però no veta cap partit, només l’extrema dreta.
El PP aspira a concentrar el vot constitucionalista i equipara el PSC amb els partits independentistes. Els populars centren el seu missatge en denunciar els acords de Sánchez amb els partits independentistes a canvi de l’amnistia. La candidatura d’Alejandro Fernández té la perspectiva de créixer i aspira a guanyar part dels votants que en els últims anys han apostat per Cs.
El partit de Carlos Carrizosa té actualment 6 diputats al Parlament però les enquestes apunten que podria desaparèixer també de la cambra catalana. El seu objectiu, per tant, es resistir i mantenir algun diputat.
En canvi, Vox, que va irrompre al Parlament el 2021, es consolidarà aquestes eleccions com a partit d’extrema dreta amb representació parlamentària.
Continuïtat en els caps de llista
Dels vuit partits que ara tenen representació al Parlament, tots repeteixen caps de llista respecte al 2021 menys un, la CUP. Laia Estrada s’estrena com a candidata dels anticapitalistes. La resta aposta per la continuïtat: Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Carles Puigdemont (Junts) tot i que el 2021 la candidata efectiva va ser Laura Borràs, Ignacio Garriga (Vox), Jéssica Albiach (Comuns Sumar), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PPC)
Llocs triats per al tret de sortida
Els partits amb representació parlamentària han escollit majoritàriament Barcelona i la seva àrea metropolitana per a donar el tret de sortida a la campanya que comença aquest dijous a les 00.00 de la nit. Però també hi ha casos més peculiars.
Els socialistes obren foc a Sabadell. El candidat del PSC, Salvador Illa, intentarà omplir l’espai de Fira Sabadell en un acte que donarà inici a les 19.00 hores de la tarda. El president espanyol, Pedro Sánchez, l’havia d’acompanyar, però aquest dimecres al vespre va cancel·lar tota la seva agenda després d’anunciar que vol “reflexionar” sobre el seu futur i sobre si vol seguir en el càrrec. ERC, en canvi, ha optat per fer un míting a l’aire lliure, a la mateixa hora, a la capital catalana per a començar la seva campanya. Els Jardinets de Gràcia de Barcelona és el lloc que han escollit els republicans per a reunir els seus en un acte protagonitzat pel president de la Generalitat i candidat al 12-M, Pere Aragonès, el president del partit, Oriol Junqueras, i les caps de llista de Girona, Tarragona i Lleida.
Junts + Puigdemont per Catalunya són els que fan una campanya més atípica. Com la pràctica totalitat dels seus actes, el partit farà el seu primer acte a Argelers, a la Catalunya del Nord, per tal de facilitar així la participació presencial del seu cap de llista, Carles Puigdemont. Així, a les 19.00 hores començarà el míting al Jean Carrere Space, on a més de Puigdemont participaran el secretari general de Junts, Jordi Turull, i els número 2 i 3 de la llista, Anna Navarro i Josep Rull.
La ultradreta de Vox és altre dels partits que començaran a Barcelona, a tocar de la Sagrada Família. En un acte enmig del carrer, la formació donarà el tret de sortida a la campanya amb un míting protagonitzat pel seu cap de llista al 12-M, Ignacio Garriga, a l’Avinguda Gaudí. A pocs barris de distància, a Gràcia, entre els carrers de Jesús i la plaça de la Vila, la CUP celebrarà el seu acte polític previ a l’enganxada de cartells. La seva cap de llista per Barcelona i la número dos, Laia Estrada i Laure Vega, en seran les principals protagonistes del míting.
Els comuns marxen més lluny de la capital catalana. La cap de llista de Comuns Sumar per al 12-M, Jéssica Albiach, centrarà l’acte d’inici de campanya de la formació d’esquerres, que se celebrarà a les 18.00 hores a la Torre del Cambrar de Reus. Per la seva part, el cap de llista de Cs, Carlos Carrizosa, farà un acte a les 19.00 just davant de la seva seu de Barcelona, a la Ronda Sant Pau, unes hores abans de l’enganxada de cartells. Per últim, el PPC celebra el seu inici de campanya en un dels seus feus catalans, Castelldefels. Els populars faran un míting a l’aire lliure al carrer Arcadi Balaguer, amb la intervenció de la secretària general del PP, Cuca Gamarra, i el candidat al 12-M, Alejandro Fernández.
