Aquest dimarts 12 de febrer, el Tribunal Suprem obrirà les seves portes per iniciar el primer judici per rebel·lió de la història de la democràcia espanyola. El nom, ‘Causa Especial 20907/2017’. Els processats, el vicepresident Oriol Junqueras, els consellers del Govern Puigdemont Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, l’ex presidenta del Parlament Carme Forcadell i els dirigents de les entitats socials ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.
Des del 16 d’octubre de 2017, a petició de la Fiscalia, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart viuen entre reixes. La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela els hi va enviar sense miraments, acusant-los de ser els instigadors al carrer de la sedició “tumultuària i violenta” contra les forces de seguretat espanyoles. El 2 de novembre, ja amb la querella per “rebel·lió” sobre la taula, Lamela va fer el mateix amb la resta de processats menys Forcadell, engarjolada una setmana després pel jutge del Suprem Pablo Llarena.
Un any i mig més tard, alguns dels acusats han pogut sortir uns mesos en llibertat – el cas de Carme Forcadell, Bassa, Romeva, Rull i Turull –, altres han pogut viure provisionalment lliures – Mundó, Borràs i Vila – mentre a Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart no se’ls ha concedit cap mesura cautelar i se’ls ha mantingut entre reixes.
Els acusats i els delictes suposadament comesos
Després de tot el procés d’instrucció liderat per Llarena, la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i el partit d’extrema dreta VOX – que fa d’acusació popular – van fer públics els seus escrits d’acusació. Ministeri Fiscal i el partit de Santiago Abascal coincideixen molt en els seus punts de vista, però els advocats estatals van ser els únics a rebaixar els fet de rebel·lió a sedició. Creuen que no hi havia prou evidències de violència.
Repassem, però, a què s’enfronten els líders polítics catalans. En total, la Fiscalia – qui dirigeix habitualment els processos acusatoris – demana 177 anys de presó.
– Oriol Junqueras: 25 anys de presó i inhabilitació. Se’l considera el principal promotor de la rebel·lió – derogar la Constitució espanyola i declarar la independència d’una part del territori – agreujada per la malversació de fons públics per dur a terme el projecte de ruptura amb Espanya.
– Jordi Sánchez i Jordi Cuixart: 17 anys de presó i inhabilitació. Als dos líders socials se’ls considera també líders i promotors de la rebel·lió, en aquest cas sense malversació de fons públics.
– Carme Forcadell: 17 anys de presó i inhabilitació. L’ex Presidenta del Parlament és acusada de permetre, i facilitar, els tràmits que van portar a declarar la independència en seu parlamentària. No se la considera una promotora de la rebel·lió, però sí un càrrec intermedi en tot el procés.
– Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn: 16 anys de presó i inhabilitació. Als consellers del Govern Puigdemont se’ls assenyala com a càrrecs que, tot i no ser líders de la rebel·lió, van desenvolupar un paper decisiu a l’hora de seguir endavant amb el procés d’independència. En el cas de Forn, se l’acusa d’ordenar als Mossos d’Esquadra sotmetre’s a les ordres polítiques partidistes i d’enfrontar-los amb la Policia espanyola i la Guàrdia Civil. També se’ls acusa de malversació de fons públics.
– Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila: 7 anys de presó, 16 d’inhabilitació per malversació, 20 mesos d’inhabilitació per desobediència i 30.000 euros de multa per cadascun d’ells.
A més de la rebel·lió i la malversació, VOX inclou el delicte d’organització criminal pels dotze encausats.
La nota discordant, l’Advocacia de l’Estat. Afirma que tots van alçar-se “tumultuosament” contra l’Estat espanyol i la seva Constitució. Això sí, sense violència. Per això, la pena màxima que sol·liciten és de 12 anys per Junqueras. Pels consellers Romeva, Rull, Turull, Romeva, Forn i Bassa volen 11 anys i 6 mesos entre reixes. 10 anys és la petició que fan contra Carme Forcadell, i 8 anys per Sánchez i Cuixart. Pel que fa a Borràs, Mundó i Vila, coincideixen en els 7 anys de presó, 10 d’inhabilitació per malversació, 20 mesos d’inhabilitació per desobediència i multes de 30.000 euros per cadascun d’ells.
Les estratègies de defensa i acusació
Aquests darrers mesos, els advocats de les defenses han preparat, asseguren, una estratègia conjunta per defensar la innocència dels dotze acusats. L’objectiu és poder fer una defensa política perquè, consideren, tot el que ha passat és una qüestió de drets fonamentals i polítics dels ciutadans de Catalunya. Tots ells defensaran que simplement es va garantir el dret a vot, a la manifestació i el dret a l’autodeterminació. A més, recordaran que organitzar un referèndum no és delicte, després del canvi al Codi Penal espanyol el 2005.
Tot i això, cadascuna de les defenses preparen també la seva pròpia estratègia, centrant-se en el paper que va jugar en tot el procés.
Pel que fa a Fiscalia, Advocacia de l’Estat i VOX, defensaran que s’havia dissenyat una estratègia “conjunta i coordinada” per assolir la independència de Catalunya “de manera unilateral i, si feia falta, amb la necessària utilització de la violència”. Assenyalaran que es va posar els Mossos d’Esquadra al capdavant de tota l’estratègia i que es va utilitzar la violència i la “intimidació” contra forces de seguretat espanyoles en les manifestacions del 20 de setembre i, també, durant la jornada de l’1 d’octubre.
Sigui com sigui, totes les parts són conscients que tot plegat acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans. Per això, l’estratègia d’uns i altres tindrà moltes referències a casos anteriors on Estrasburg hagi dictat sentència.
Calendari de sessions
El Suprem ha decidit que el judici es desenvolupi els dimarts, dimecres i dijous. Seran sessions de matí i tarda. Cada dia, s’arrencarà a les deu del matí. Es preveu que es faci un recés per dinar cap a les dues de la tarda, i es reprendrà la sessió aproximadament a dos quarts de quatre. L’hora de finalització del dia serà, en principi, les sis del vespre.
D’aquesta manera, el Suprem vol deixar temps a les parts per analitzar les evolucions del judici, alhora que vol garantir que els acusats, especialment els presos, tinguin els drets més bàsics perfectament establerts.
De moment, el 12 de febrer s’arrencarà amb les qüestions prèvies. Segons fonts del tribunal, duraran dos dies. Per tant, és possible que dijous 14 arrenquin els interrogatoris, o bé es deixi tot enllestit perquè ho facin el dimarts 19.
El Tribunal
Set són els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem que jutjaran els líders independentistes. Al capdavant, com a ponent, el President de la Sala, Manuel Marchena. Amb ell, escoltaran totes les parts i dictaran sentència Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Verdugo de la Torre, Luciano Varela Castro, Antonio del Moral García, Andrés Palomo del Arco i Ana María Ferrer García.
Seguiment en obert
El judici serà una vista pública. Per tant, hi haurà imatges en directe de la Sala en tot moment. Les oferirà TVE i, per primera vegada a la història, es podrà seguir un judici via streaming. El Suprem vol aprofitar-ho per deixar clara la “transparència i l’exemplaritat” de la justícia espanyola. A més, ha posat tota la documentació prèvia al judici a disposició del públic. També actualitzarà setmanalment el calendari de sessions perquè tothom sàpiga què passarà en cadascuna de les jornades de sessions. Tota la informació està disponible en aquest web
