La Fundació Arrels ha advertit que un 81% de les persones que fa menys d’un mes que viuen al carrer a Barcelona no han rebut cap tipus d’atenció social. Així ho constata l’informe ‘Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar’, que s’ha presentat aquest dimecres. Del total, els joves són el col·lectiu més desatès, ja que un 56% dels menors de 25 anys ha manifestat no haver rebut atenció social pública o privada durant els darrers sis mesos i un 41% ha admès haver viscut en algun moment de la seva vida en un centre de protecció a la infància i la adolescència. L’informe també revela que el passat desembre a Barcelona 1.384 persones vivien al carrer, la xifra més alta des que es fan recomptes a la ciutat.
Les dades, que sorgeixen d’una enquesta que la fundació va realitzar els dies 13,14 i 15 de juny de 2023 als carrers de Barcelona i als locals de tretze entitats socials, confirmen que el percentatge de persones ateses per serveis socials augmenta a mesura que ho fa el temps d’estada al carrer. En concret, Arrels va comptar amb la participació en les seves enquestes de 685 sensesostre.
A partir de les seves respostes, Arrels ha observat que el temps d’estada al carrer ha repuntat respecte a les dades de l’any anterior. De mitjana, les persones entrevistades fa quatre anys i cinc mesos que viuen al carrer, mentre que la xifra de l’any anterior era de quatre anys i quatre mesos. La directora de la fundació, Eva Fernández, ha avisat que es tracta d’un nombre “molt elevat”, que encara no ha recuperat el nivell previ a la pandèmia, quan era de tres anys i cinc mesos.
En aquest sentit, ha advertit que “a més temps d’estada al carrer més difícil és que una persona pels propis mitjans pugui revertir la situació”. Així, ha dit que quan la situació es cronifica tendeixen a sorgir nous problemes com ara addiccions. Això també fa que s’incrementin els impediments perquè els recursos disponibles a la xarxa puguin respondre les necessitats d’aquestes persones. A més, d’acord amb l’enquesta, el temps d’estada a l’espai públic és superior entre les persones nascudes a l’Estat (cinc anys i vuit mesos de mitjana) i entre les nascudes a Europa (sis anys i mig de mitjana).
Fernández s’ha referit a la xifra del 81% dels enquestats que han indicat que durant el primer mes no han rebut cap mena d’atenció social. Ha considerat que aquesta dada evidencia que “alguna cosa està fallant” i que no només cal una prevenció per evitar situacions de sensellarisme, sinó també “una intervenció ràpida”.
Pel que fa a les necessitats bàsiques, l’informe ha mostrat que un 26% de les persones enquestades no pot resoldre situacions com poder menjar calent, descansar durant el dia o tenir un lloc cobert. Ha apuntat que les que porten menys temps al carrer són les que indiquen que menys poden cobrir-les, una xifra que augmenta encara més amb els sensesostre que porten menys de 30 dies vivint a fora. Aquesta dada està relacionada amb el desconeixement dels recursos i serveis existents.
Ara bé, Arrels ha assegurat que amb el pas del temps les persones tenen la percepció de poder cobrir d’una manera “més satisfactòria” les seves necessitats bàsiques. Per Fernández, això s’explica perquè amb el pas del temps sorgeixen “més oportunitats d’entrar en contacte amb alguna entitat o associació que pugui ajudar aquestes persones”.
Un 87% dels sensesostre són homes
L’informe també ha apuntat que el 87% de les persones que viuen al carrer són homes, el 9% dones, l’1,3% dones trans i l’1,2% de gènere no binari. En aquesta línia, la fundació ha destacat el creixement d’un punt percentual de les dones trans i cis respecte a l’informe de l’any anterior, i ha assegurat que la diferència entre homes i dones es deu al fet que el gènere femení pateix altres formes de sensellarisme “més invisibilitzades”.
De fet, Arrels ha remarcat que quan les dones arriben al carrer la seva situació acostuma a ser “més greu”, i que estan més exposades a la violència masclista i als abusos sexuals. En aquesta línia, ha reconegut que abans de viure al carrer, les dones busquen totes les alternatives possibles, com pisos sobre ocupats, habitatges buits o cases de familiars i amistats, segons el mateix informe.
Els joves, els més desatesos
Respecte a l’edat, Arrels ha detectat que la mitjana de les persones que viuen al carrer és de 43 anys, un menys que el 2022. A més, ha indicat que els individus més joves que es troben en aquesta situació són nascuts a l’estranger, mentre que els més grans provenen de Catalunya i la resta de l’Estat. També ha revelat que ser una persona migrant continua sent un factor de risc, ja que les persones immigrades continuen sobrerepresentades entre les persones sense llar (74%).
La directora d’Arrels ha subratllat que el col·lectiu de persones joves és el més desatès. Ha dit que un 56% dels menors de 25 anys i un 51% dels menors de 35 anys manifesta no haver rebut atenció social pública o privada els darrers sis mesos.
Una altra dada significativa és la que ha revelat que el 41% dels nois i noies de menys de 25 anys enquestats, han viscut en algun moment de la seva vida en un centre de protecció a la infància i la adolescència. “Aquesta és una realitat i una tendència cada cop més significativa”, ha assenyalat Fernández que ha dit que “cal focalitzar en polítiques d’atenció i prevenció perquè aquests joves no passin de residir en centres a viure al carrer”.
Últim allotjament
Arrels també ha observat quin va ser l’últim allotjament de les persones enquestades i el motiu pel qual el van perdre. En un 28% dels casos, el darrer lloc va ser un habitatge de lloguer, i en un 8% dels casos les persones vivien en un habitatge de propietat. Així, el 18% de persones entrevistades va viure en un servei institucionalitzat abans del carrer, com albergs, presons, habitatges amb el suport d’entitats socials, residències, centres sociosanitaris, o centres per a infants i joves.
Fernández ha valorat que aquesta dada revela “les dificultats i els reptes” que troben les persones desinstitucionalitzades per aconseguir un allotjament estable. “La Generalitat i l’Estat estan parlant de polítiques de desinstitucionalització però la realitat que ens mostra aquesta enquesta és que aquests individus troben com a única sortida viure al carrer”, ha lamentat.
Major temporalitat dels recursos habitacionals
La responsable de l’entitat també s’ha referit al debat obert entorn la necessitat de limitar la temporalitat dels recursos habitacionals. Aquesta és una qüestió que el govern de l’Ajuntament de Barcelona va posar sobre la taula el mes de maig quan va explicar que estava treballant en un nou sistema de gestió dels Allotjaments Temporals d’Urgència (ATU) que contemplava limitar l’estada en aquests recursos a sis mesos. “Aquestes durades no poden ser limitades perquè per tirar endavant es necessita revertir una situació que necessita molt temps”, ha considerat Fernández.
En la mateixa línia, ha situat la pèrdua de feina, els problemes amb la família o la parella, els processos migratoris i els problemes relacionats amb l’habitatge com els principals motius de pèrdua d’allotjament. Alhora, Arrels ha advertit que un 5% dels enquestats diu no haver viscut mai en un habitatge estable.
1.384 persones viuen al carrer a Barcelona, la xifra més elevada
L’informe ha conclòs que el nombre de persones que vivia al carrer el desembre de 2023 és el més alt des que es fan recomptes a la ciutat, de 1.384 persones. El 24% d’aquestes es troba al districte de Ciutat Vella, el 22% a l’Eixample i el 15% i el 14% pernoctaven entre els districtes de Sants-Montjuïc i Sant Martí, respectivament. Entre juny de 2022 i desembre de 2023 la xifra de persones que viu al carrer a Barcelona ha incrementat en un 12%. Un augment que és encara més significant si es compara amb el recompte de 2015, quan es van comptabilitzar 892 sensesostre a la capital catalana.
Crida d’atenció als municipis: “Han de complir amb la llei d’empadronament”
Fernández ha apuntat que per fer front a aquesta problemàtica calen polítiques d’habitatge i laborals adequades. La directora de l’entitat ha dit que és clau “fer efectiu el dret a l’habitatge” i establir mecanismes perquè ningú perdi casa seva. “Segurament en moltes situacions es podria haver fet un acompanyament per part de Serveis Socials previ per evitar la situació de carrer”, ha comentat.
Ha demanat als municipis que destinin més recursos per atendre aquesta part de la població, ja sigui amb més educadors socials que estiguin a peu de carrer o creant més espais on les persones puguin estar protegides i pernoctar. Fernández ha recordat que el sensellarisme “no és un problema de convivència” i ha demanat que les ordenances municipals que regulen l’espai públic siguin respectuoses amb els sense sostre.
S’ha referit al ‘Pla endreça’ del govern Collboni i ha recordat que es va presentar una queixa al Síndic de Greuges de Barcelona: “Nosaltres vam denunciar la intensificació de la pressió a l’espai públic”, ha apuntat Fernández que ha dit que es fa una feina constant per recórrer les sancions que s’imposen i que la interlocució amb l’Ajuntament és continua.
També ha recordat als ajuntaments que han d’assumir les seves responsabilitats en matèria de serveis socials, però també pel que fa a l’empadronament. Ha demanat que es compleixi la llei i ha advertit que “la majoria de gent que ve a Barcelona ve buscant feina, no per aprofitar-se dels serveis socials”.
Més suport institucional per tirar endavant
Said, un usuari d’Arrels que ha estat present en la roda de premsa s’ha expressat en aquesta direcció i ha explicat que la seva idea quan va decidir traslladar-se a la capital catalana era treballar. “No volia venir a pidolar sinó a tenir una estabilitat i a dia d’avui, tres anys després segueixo amb aquest mateix objectiu”, ha manifestat.
A més, ha demanat més suport de les institucions, sobretot per poder accedir a la sanitat. “Necessitem que els metges ens atenguin”, ha explicat Said que ha dit que per sortir endavant aquest col·lectiu necessita que les entitats i els governs s’impliquin.
