El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha defensat al Parlament l’operació de compra de mascaretes i altre material sanitari del març del 2020 que l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) està analitzant. “Era una operació de risc, però calia assumir-lo. No ens podíem quedar sense uns elements de protecció fonamentals per als nostres professionals”, ha afirmat en una compareixença a la Comissió de Salut després que l’OAC fes públic que havia demanat explicacions a la Generalitat per possibles irregularitats en aquest contracte. Argimon ha recordat el context “extraordinàriament incert” de l’esclat de la covid-19 i els grups de l’oposició li han reconegut la “complexitat”, però demanen no quedar-se en el cas concret i extreure’n lliçons.
L’OAC va fer públic la setmana passada que havia demanat explicacions a la Generalitat per pagar fa dos anys 35 MEUR per avançat a l’empresa Basic Devices SL, que s’havia presentat com a intermediària del mercat xinès. Antifrau ha detectat possibles irregularitats en aquest contracte d’emergència per un import inicial de 60 MEUR de l’Institut Català de la Salut (ICS), que havia rebut l’encàrrec per part del Servei Català de la Salut (CatSalut) de gestionar la compra centralitzada de material de protecció per a tots els centres assistencials de Catalunya de manera mancomunada.
Argimon, que aleshores era director gerent de l’ICS, ha argumentat davant dels diputats que el “més ràpid i còmode és no assumir cap risc” però que si els responsables de Salut no haguessin tirat endavant l’operació, més tard els haurien recriminat perquè Catalunya no tenia elements de protecció i altres comunitats sí que els estaven aconseguint.
El conseller ha incidit que els canals de compra de material sanitari no eren els habituals, sinó que l’adquisició s’havia arribat a convertir a l’inici de la pandèmia en una “subhasta al millor postor”, quan ha recordat que s’arribava a decidir el rumb d’un avió carregat amb material sanitari a peu de pista. “Cada administració es buscava la vida segons el nou paradigma de compra”, ha defensat.
“Va ser un risc, però no ens vam equivocar, per sort. Els materials van arribar i es van utilitzar i van servir per protegir en un moment de màxima escassetat i major pressió assistencial, en una situació inèdita en el món occidental”, ha recalcat.
Argimon ha destacat que estan preparant les al·legacions i que tenen “justificats” els punts que l’OAC els ha marcat. El conseller també ha remarcat que Antifrau no veu elements delictius ni de frau en l’operació i que l’expedient d’aquesta compra ha estat fiscalitzat per la Sindicatura de Comptes, que revisa aleatòriament un conjunt d’expedients de la Generalitat, i que no hi va trobar irregularitats.
El conseller ha volgut detallar la cronologia d’aquells dies i ha explicat que, una vegada iniciada l’operació, el 20 de març les entitats financeres van alertar la Generalitat que podia ser fraudulenta. Davant d’aquesta situació, ell mateix va demanar a través d’un correu que es cancel·lés de manera immediata. A la tarda d’aquell dia, els responsables d’Economia dee la Generalitat i de la central de compres van mantenir una reunió per exposar les sospites de frau i van acordar presentar una denúncia als Mossos.
El 22 de març, els responsables del Govern en aquesta operació van mantenir una reunió amb l’empresa, ja que aleshores no semblava tan clar que pogués tractar-se d’un frau, ha recordat. Així, van demanar a l’empresa que aportés garanties de solvència, que, un cop rebudes, es van considerar “suficients”. El 23 de març, els responsables d’Economia van retirar la denúncia i van desbloquejar l’operació. El 28 de març, van arribar les primeres entregues de material i el 3 d’abril, les granotes, de les quals ha destacat la importància “cabdal” que van tenir en aquells moments.
El titular de Salut ha justificat que finalment es paguessin 35 MEUR i no els 60 inicials en aquesta operació pel fet que, si bé a l’inici de la pandèmia, els professionals utilitzaven granotes com a element de protecció seguint els protocols inicials, que eren els de l’Ebola, a mesura que van passar les setmanes van optar per les bates per diversos motius, com pel fet que transpiren millor o perquè ocupen menys, ha dit.
Els grups de l’oposició han reconegut la incertesa d’aquella situació, però han remarcat que cal extreure lliçons dels riscos que va suposar l’operació. La portaveu del PSC a la comissió, Assumpta Escarp, ha afirmat que cal “aprendre” també dels casos excepcionals i la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha exigit “planificació pública” perquè “la privada no sigui qui surti beneficiada” d’aquestes situacions de crisi.
El diputat d’En Comú Podem David Cid ha demanat crear capacitat perquè no s’hagin de tornar a assumir riscos com aquell i Anna Grau, de Cs, ha proposat aprofitar la crisi de la covid-19 per “actuar d’una altra manera”. La diputada de Vox Elisa García ha acusat el Departament de Salut de diverses “males praxis” més enllà d’aquest cas.
Per la seva banda, Jordi Fàbrega, de JxCat, i Juli Fernàndez, d’ERC -grups que formen el Govern actual i el d’aleshores-, han agraït que Salut tirés endavant la compra tot i que fos un procediment arriscat per protegir els sanitaris.
