Aquest dijous, el periodista Arturo Puente ha entrevistat el vicepresident del govern de la Generalitat, Pere Aragonès per comentar l’actualitat política. Entre els diversos temes tractats, el vicepresident ha comentat la negociació dels pressupostos amb l’Estat. Els pressupostos de la Generalitat i els preparatius de l’1-O.
“Una vegada es produeixin els fets, els valorarem” ha asseverat Pere Aragonès preguntat pels gestos de la Fiscalia que poden resoldre la negociació dels pressupostos. El republicà ha deixat clar que no es poden negociar els pressupostos mentre hi hagi membres del govern legítim a la presó. D’aquesta manera s’ha preguntat que passaria si la situació fos a la inversa. O sigui que el PSOE tingués els seus líders a la presó. D’aquesta manera, ha afirmat que el govern de l’Estat ha de fer primer gestos per tal de normalitzar la situació.
Sobre els pressupostos autonòmics, ha declarat que no es cansarà de negociar amb la CUP; “serem perseverants” ha respost a la pregunta directa d’Arturo Puente. També ha aprofitat per explicar que l’IRPF no està com a tema sobre la taula a l’hora d’elaborar els pressupostos.
Per últim i pel que fa als preparatius de l’1-O, el vicepresident ha negat que ell fos el “Pere” que va intentar fer de mitjancer per aconseguir fons de la República Popular de la Xina per tal de finançar la República catalana. El vicepresident del govern autonòmic ha aprofitat per denunciar la intencionalitat política dels informes de la fiscalia. D’altra banda, també ha desmentit que tingués contacte amb els governs d’Irlanda i Eslovènia per tal que recolzessin la República catalana. Però el líder dels republicans ha assegurat que van ser converses per tal d’informar-se de com emetre deute públic. Una acció que el govern de la Generalitat voldria tornar a emetre.
La política del vicepresident
L’entrevista d’Arturo Puente a Pere Aragonès, doncs, demostra que el vicepresident vol gestionar el dia a dia de la Generalitat a la vegada que pressiona el govern de l’Estat per tal de poder resoldre la situació anormal de la política catalana i centrar-se en pactes polítics que desencallin la qüestió catalana. Una solució política que passaria per un referèndum acordat que seria la continuació de l’1-O. D’aquesta manera hom podria ser reconegut internacionalment. Una política que tal com afirmar Pere Aragonès és compartida pels diferents partits que configuren el moviment republicà.
