L’expresident de la Generalitat Pere Aragonès ha assegurat que durant la seva etapa al capdavant del Govern compartia les decisions “més rellevants” amb el llavors president d’ERC, Oriol Junqueras. “Vaig anar desenes de vegades a la presó per abordar amb Junqueras les qüestions”, ha dit en una entrevista a RAC1. Després que Junqueras hagi denunciat que se l’havia apartat de la presa de decisions, Aragonès li ha replicat que “no hi havia òrgans paral·lels” i que totes les decisions “rellevants” s’han acordat als òrgans interns. Sobre qui ha de liderar el partit després del congrés, Aragonès no ha volgut dir quina candidatura votarà però ha defensar que per començar un “nou cicle” és més fàcil” si hi ha noves cares al capdavant del partit.
Després del discurs de Junqueras des d’Olesa de Montserrat, Aragonès ha evitat entrar a polemitzar amb ell tot argumentant que si li ha de fer algun retret li farà directament i no a través d’una ràdio. Ha explicat, però, que s’han anat veient en els últims mesos tot i que no ho han fet en els últims dies. De totes maneres, s’ha mostrat convençut que tindran ocasió de parlar ben aviat.
El que sí que ha volgut deixar clar és que “totes les decisions rellevants” com el suport al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la negociació de pressupostos o com es plantejaven les principals lleis tant a Catalunya com a Madrid “no s’han acordat en òrgans paral·lels, sinó en els d’ERC”.
De fet, Aragonès ha dit que ell ni coneixia que existia el grup de missatgeria ‘Pa amb tomàquet’ que, segons Junqueras, prenia decisions al marge de la presidència del partit. I Aragonès ha apuntat que si algú va intentar muntar òrgans paral·lels eren “inútils” perquè les decisions es prenien als òrgans d’ERC. Segons l’encara coordinador general del partit, el que es va fer va ser articular una estructura ‘ad hoc’ per donar suport als represaliats i, especialment, perquè “poguessin continuar prenent decisions”.
“Durant tot aquest temps que jo he estat president de la Generalitat i ell president del partit, les principals decisions els hem anat acordant. La immensa majoria coincidíem, en algunes m’ho feia repensar i en altres jo deia que n’estava convençut. L’última paraula la té el president de la Generalitat, perquè és el president del país. El partit és molt important, sense partit jo no hagués estat president de la Generalitat, però quan governes el país, la prioritat és el país”, ha defensat.
Campanyes “no convencionals”
Pel que fa a les campanyes del que s’ha anomenat “estructura B”, Aragonès ha qualificat d’abominables els cartells que relacionaven els Maragall amb l’Alzheimer. “Em produeixen una barreja de fàstic, vergonya aliena i un sentiment molt dolorós”, ha afegit. En canvi, ha explicat que no hi ha constància que hi hagi vinculació amb ERC en el cas del ninot de Junqueras que va aparèixer penjat d’un pont. I ha instat les persones que en tinguin constància a dirigir-se als òrgans interns del partit per tal que es pugui aclarir.
Aragonès ha volgut separar aquests casos polèmics de les campanyes “no convencionals” que es feien des d’ERC com els cartells amb el missatge ‘Free Junqueras’ o les accions per denunciar la situació a Rodalies. “Hi ha hagut una mala praxis com hem sabut a posteriori. Si ho hagués sabut abans, ja li dic que no s’hagués produït”, ha assegurat desmarcant-se de les polèmiques accions. S’ha mostrat partidari que es resolgui “ràpid” però també ha remarcat que hi ha un procediment intern i uns drets que s’han de respectar.
Noves cares
Preguntat per qui ha de liderar ERC després del congrés del 30 de novembre, Aragonès ha respost que ell no dirà a cap company que ha de fer perquè “tothom té dret a presentar-se”. Però s’ha pronunciat clarament a favor d’una renovació de lideratges en un context en el que “el cicle polític del procés s’ha acabat”. “En un nou cicle, si hi ha cares noves al capdavant, és tot més fàcil”, ha assegurat. I, en aquest sentit, ha recordat que quan Junqueras i Rovira es van posar al capdavant del partit, Joan Puigcercós i Joan Ridao van “deixar pas”. Segons Aragonès, ara hi ha una “situació similar”.
