El president del Govern, Pere Aragonès, ha carregat contra el nou projecte de llei estatal de residus, el qual considera un atac “frontal” al sistema català. En aquest sentit, critica que el projecte “es queda curt” i que, a la vegada, envaeix les competències de la Generalitat, retallant “gran part de la seva capacitat d’acció”.
És per això que institucions i entitats han impulsat un manifest per demanar que es deixi fora aquelles comunitats que ja disposen d’una eina fiscal per aquest concepte. També estimen que el 2021 s’arribarà a una recaptació superior als 90 milions d’euros (MEUR) a Catalunya, mentre que el 2020 es va tancar amb una xifra de 82 MEUR.
L’acte de signatura ha tingut lloc en el decurs d’un acte al Saló Torres Garcia del Palau de la Generalitat, amb la participació de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura; del conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró i Ribas, així com dels alcaldes de Tarragona, Girona, Lleida, i Mataró, entre altres; presidents i presidentes de Cambres de comerç d’arreu de Catalunya i representants de diverses entitats socials signants.
En el seu discurs, Aragonès ha agraït “el suport” al text, i ha demanat “alçar la veu” per defensar “una eina fonamental” de la política del país. “No ens podem inhibir davant d’una llei que ens treu tota la capacitat d’acció”, i que “manlleva la capacitat del Parlament de decidir sobre la política de residus”, ha remarcat.
Aragonès també ha criticat que si no es blinda el cànon català, la situació deixarà sense “uns recursos indispensables a moltíssims ajuntaments” i ha lamentat que “obvia el gran consens polític i social que s’ha fet valer al llarg dels últims 20 anys”.
