El president de la Generalitat, Pere Aragonès, veu “voluntat de venjança” en la decisió del Tribunal Suprem de mantenir la inhabilitació a l’exvicepresident del Govern i líder d’ERC, Oriol Junqueras, i als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa tot i la reforma del Codi Penal.
En una entrevista a Rac 1 ha dit que s’ha fet “una interpretació molt forçada” del redactat. Tanmateix, ha assegurat que al tribunal ja se l’ha “corregit” dues vegades, tant amb els indults com amb la reforma del Codi Penal, i ha augurat “una tercera correcció” des dels tribunals europeus.
Tot i les crítiques, Aragonès ha defensat el pacte amb el PSOE per reformar el Codi Penal i ha dit que “davant una situació de repressió” calia utilitzar “totes les eines a l’abast per reduir la capacitat de l’Estat de reprimir”. A més, ha assenyalat que a la sentència del Suprem que manté les inhabilitacions a alguns dels condemnats es veu com el tribunal “critica directament el Congrés”. “Sembla que la separació de poders no hi sigui”, ha lamentat.
El president ha reivindicat la reforma i ha dit que gràcies a això ara alguns dels condemnats que ja no estan inhabilitats “podran tornar a fer política si així ho volen”. En ser preguntat pel cas concret de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i per la possibilitat que formi part d’una candidatura electoral Aragonès ha remarcat que no s’han plantejat “ni l’opció de fer-ho ni de no fer-ho” i ha assegurat que Forcadell ja estava “políticament plenament activa” dins del partit.
Premis de jubilació al Parlament
D’altra banda, Aragonès també s’ha referit als anomenats premis de jubilació que existeixen al Parlament. “A la Generalitat no hi ha criteris com aquest. Aquesta és la meva posició. Quan un funcionari acaba la seva feina a la Generalitat no se li paga una retribució equivalent a un any de feina”, ha subratllat.
El president ha recordat que aquestes condicions són fruit de la negociació col·lectiva entre el personal de la cambra i la Mesa del Parlament, però ha dit que un cop s’ha fet pública aquesta qüestió “és probable que amb el debat públic es plantegi de revisar-ho o de mirar com enfocar-ho de cara al futur”.
