Aquest dijous, 25 de maig, ha tingut lloc l’acte d’entrega de la Memòria d’Identificació que tanca el procés de recuperació de les restes del militant antifranquista Cipriano Martos, que va ser identificat a principis d’any, 50 anys després del seu assassinat a mans de la dictadura franquista. L’acte ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha agraït als familiars de Martos la seva llarga lluita per trobar-lo, tot asseverant que la tasca de restitució de les persones que van lluitar per la llibertat “no es pot aturar”. El president ha aprofitat l’ocasió per fer una crida als familiars amb persones desaparegudes durant la Guerra Civil per tal que s’inscriguin al programa d’identificació genètica del Departament de Justícia.
“És un dia important perquè es materialitza la feina feta. Haver retornat les despulles a la família els torna la dignitat i la pau”, ha apuntat Aragonès en el seu discurs. A l’inici de la seva intervenció, el president ha assegurat que no voldria haver-la realitzat, però ha celebrat que les tasques de recerca i identificació hagin conclòs satisfactòriament.
Aragonès ha repassat la política de memòria del Govern per tal de posar en valor el significat i gran valor que aquesta té, especialment pels familiars dels represaliats en mans del franquisme. Així, el president ha explicat que durant anys s’han obert fosses “per tancar ferides” i restituir la memòria de les persones a qui van matar i enterrar de “qualsevol manera” i els van deixar “sense història”. “L’oblit era un càstig afegit per a la família i l’entorn”, ha assenyalat. “Continuem amb la feina en favor de la memòria històrica amb tota convicció. Els càlculs indiquen que hi ha 20.000 persones enterrades en gairebé 900 fosses identificades a Catalunya”, ha dit Aragonès.
“La major part dels soldats en retirada eren lluitadors per la llibertat i la democràcia i esperen justícia i dignitat. Que la tinguin és el nostre deure com a societat, país i com a persones”, ha asseverat el president de la Generalitat.
L’any 2022 van identificar-se més de 350 persones enterrades en foses comunes, però la majoria d’elles encara estan “a l’espera de recuperar noms i cognoms perquè es pugui restituir la seva memòria”, tal com ha lamentat Aragonès. Davant aquestes xifres, el president ha insistit en la importància que les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil s’incriguin al programa d’identificació genètica del Departament de Justícia.
