El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha obert una actuació d’ofici per demanar informació sobre l’existència d’un presumpte “mausoleu franquista” al monestir de Montserrat, on hi ha enterrats 319 combatents del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, ha informat en un comunicat.
De la mateixa manera que ha intervingut per demanar la retirada dels monuments de Tortosa i Sant Carles de la Ràpita (Tarragona), i de les plaques encara presents a molts immobles de la ciutat de Lleida, Ribó ha dit que investigaria aquest cas i esclarirà si s’ha complert amb la Llei de memòria històrica (2007).
Què en diuen els monjos?
El Síndic ha dit haver-se assabentat de l’existència d’aquest mausoleu després de conèixer la iniciativa de PSC-Units al Parlament de Catalunya per demanar-ne la retirada. El Monestir de Montserrat afirma a La República que una vegada obtinguda tota la informació s’avaluarà la situació per poder emprendre qualsevol tipus d’acció. El monument en qüestió està edificat en terreny privat propietat de la comunitat benedictina de Montserrat.
En el marc de l’actuació d’ofici, el Síndic té previst adreçar-se a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Conselleria de Justícia i demanar el motiu pel qual aquest conjunt arquitectònic no consta en el cens en què es recullen 3.647 símbols feixistes classificats en 12 tipus diferents.
Rafael Ribó ha aprofitat també per alertar l’Estat de l'”assignatura pendent” que té d’afrontar el passat i fer justícia, tal com destaca un informe del relator especial de les Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, Pablo de Greiff.
A qui va dedicat el mausoleu franquista?
Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat va ser format el 1936 a Pamplona amb la intenció de ser un cos militar carlí independent. El 1937 va ser integrat a l’exèrcit franquista. Entre els seus combatents més il·lustres hi trobem a Salvador Nonell i Bru, autor de Los Requetés Catalanes del Tercio de Nuestra Señora de Montserrat en la Cruzada Española, Martí de Riquer, Josep Maria Gironella i Pous, Ignasi de Quadras i Feliu Matamala. El 1939 van ser llicenciats tots els seus membres.
