L’emissió de la pel·lícula “La mort de Guillem” sobre l’assassinat del jove activista Guillem Agulló, a mans d’un escamot d’ultradreta, ha recollit unes notables xifres d’audiència. Emesa simultàniament per TV3, À Punt i IB3, els resultats en els tres canals, especialment a la televisió valenciana, À Punt, han estat molt bons.
À Punt va néixer per ocupar l’espai perdut per Canal9, una iniciativa de televisió valenciana que no va acabar de quallar entre la gent i, per tant, el nou canal no partia de zero sinó llastrat per aquesta negativa trajectòria de l’anterior televisió. Habitualment està fent uns registres del 5 o el 6% de l’audiència, però el film de Carlos Marquès-Marcet ha fet doblar el nombre de persones davant la pantalla enfilant el registre gairebé al 12%.
Es demostra que la suma de les tres televisions té un valor afegit, no només en xifres d’audiència sinó en mutu coneixement dels tres territoris, en la normalització de les seves meravelloses variants lingüístiques i en cohesió social. Els continguts d’afirmació nacional dels Països Catalans i de denúncia de les males praxis de l’Estat espanyol tenen, doncs, audiència i animem que hi hagi més iniciatives com la d’aquesta de la pel·lícula.
No hauria de caldre, però, que la cohesió televisiva de l’àmbit sociolingüístic català pivotés sobre la denúncia, com la dels uns tristíssims fets històrics de la mort de Guillem Agulló, sinó que es compartís tanta riquesa com hi ha i tantes coses comunes. No cal dir, per tant, que reivindiquem, un cop més, que les tres televisions, TV3, À Punt i IB3 es vegin als tres territoris i que les produccions de les tres televisions es comparteixin.
