Antonio Martos ha estat nomenat Sabadellenc de l’Any 2022 en una gala celebrada aquest dimarts al Teatre Principal de la capital vallesana. És el germà del militant antifranquista torturat i assassinat en mans de la Guàrdia Civil l’any 1973, Cipriano Martos. El premi, que atorga el diari digital ‘iSabadell‘ en col·laboració amb l’Ajuntament i Ràdio Sabadell, es lliura després d’un procés de votació popular.
Nascut a Loja (Granada), és el primer familiar d’una víctima mortal del franquisme que ha declarat davant la justícia internacional a Catalunya per esclarir les causes de la mort del seu germà. Gràcies a la seva denúncia, 50 anys després de la mort de Cipriano s’han pogut identificar les seves restes.
La candidatura de Martos competia amb les de la pianista Laura Andrés, la responsable de l’Espai Àgora de Sabadell, Maria Antònia Cabistany, la surfista de neu olímpica Queralt Castellet i el director de fotografia Tomàs Pladevall. El premiat ha rebut el reconeixement de la mà de qui va ser Sabadellenc de l’Any en l’anterior edició, el cap de malalties infeccioses de l’hospital Parc Taulí, Manel Cervantes.
La lluita incasable d’Antonio Martos
Antonio Martos ha rebut el reconeixement per la determinació que ha mostrat durant anys per fer justícia i poder identificar les restes del seu germà. Cipriano Martos era afiliat al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.
La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, obligant-lo a beure un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, una combinació d’àcid sulfúric i gasolina. Dos dies després, el 27 d’agost, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus, i va morir el 17 de setembre per una hemorràgia interna.
Un cop es va tenir la certesa que va ser enterrat en una fossa comuna al cementiri de Reus, el Govern va procedir a exhumar les restes i analitzar-les genèticament, fet que va permetre confirmar que es tractava de Cipriano. “Com és que no li van donar ni 20 dies de llibertat per dir si havia fet o no res dolent, per demanar perdó i ser perdonat?”, es preguntava Antonio quan va rebre la confirmació.
El reconeixement com a Sabadellenc de l’Any se suma a la victòria moral obtinguda després d’un llarg procés, i que ha de culminar amb el trasllat i enterrament de les despulles del seu germà a la seva Granada natal.
