Amnistia Internacional ha reclamat a Espanya garanties per a l’exercici del dret a la manifestació pacífica i rendició de comptes per actuacions policials en el marc de l’informe sobre el dret a la protesta a l’Estat. L’entitat ha denunciat els efectes de la repressiva llei mordassa i l’enduriment del codi penal contra les protestes, així com la falta d’investigació d’abusos policials.
L’ONG remarca que la llei mordassa ha comportat “set anys de restriccions indegudes”. Per això, aprofitant que el Congrés ha obert el debat sobre la llibertat d’expressió, reunió i manifestació amb la proposta de modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana, l’entitat reclama “canviar el rumb legislatiu, policial i judicial” per “facilitar i garantir, segons els estàndards internacionals, el dret humà a la protesta a Espanya”, detalla Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya.
Un retrocés seriós
Des que es va aprovar la llei el 2015, múltiples organitzacions pels drets humans asseguren haver “documentat” un retrocés “seriós” en l’exercici del dret a la protesta. Igualment, critiquen “l’ampli marge de discrecionalitat i arbitrarietat atorgat a les forces de seguretat en la seva actuació durant les manifestacions pacífiques” o la utilització “abusiva” de pilotes de goma o projectils de ‘foam’.
Amnistia també apunta la interpretació “freqüent” dels tribunals “a favor de la versió policial” i les “contradenúncies” de policies a manifestants o periodistes “que denuncien abusos” i que inclouen l’al·legació de fets “no veraços” en la mateixa denúncia policial. Per tot plegat, lamenta l’evident “manca de mecanismes efectius de rendició de comptes de les forces de seguretat”.
Com a conseqüències de la vulneració sistemàtica de drets, Amnistia avisa que “ha donat lloc a sancions arbitràries”, a la “criminalització” de manifestants “pacífics”, periodistes o moviments socials, a un ús “no proporcional” de la força contra manifestants “pacífics” i a un efecte desmobilitzador “preocupant” de la “protesta pacífica”.
Menció a l’1-O
En el marc de l’informe, l’ONG recull diversos casos de persones lesionades en el transcurs de les manifestacions postsentència de l’1-O que van tenir lloc a Barcelona l’octubre del 2019. Alguns dels ferits han sofert seqüeles irreversibles com la pèrdua d’un ull. També es recull el testimoni del periodista de l’ACN Bernat Vilaró, que va patir l’impacte al coll d’una pilota de goma —projectil prohibit pel Parlament de Catalunya— mentre cobria una d’aquelles manifestacions a Urquinaona.
