“Hay que matar al padre, vuelve a empezar. Llévate un souvenir y goodbye”, canta Alfred García (El Prat de Llobregat, 1997) a Londres, un dels temes del seu futur àlbum 1016. Amb aquests versos es podria descriure el moment que està vivint ara l’artista. Després de passar per ‘Operación Triunfo’, Alfred ha emprès el camí per fer-se el seu propi lloc al mercat musical estatal amb una gira que va començar el juliol i que el durà a actuar aquest divendres al Festival Acústica. Entrevistat per l’ACN, Alfred assegura que ha preferit fer diversos concerts abans de llançar 1016 per “rebre el feedback de la gent”. En aquesta línia, el cantant no té pressa en acabar el disc, doncs entén que “aprofitar el moment mediàtic seria una opció poc sincera”.
Malgrat que reconeix que OT ha estat “un trampolí” a la fama, Alfred subratlla que ell ja era músic i cantautor “molt abans” i que participar del programa no ha estat “una finalitat”, sinó “la conseqüència d’haver volgut aconseguir un lloc al món de la música”. “Jo he perseguit el meu somni, però si no hagués entrat a OT, el meu moment hauria arribat sí o sí, les cançons ja estaven allà”, explica.
El disc 1016, batejat amb el número que li va ser assignat al càsting del concurs musical, mostrarà un Alfred productor i compositor, dues facetes que ell considera els seus “punts forts” i que tenia ganes d’ensenyar al públic. Amb un repertori de cançons com Londres, Barcelona o La ciudad, totes escrites pel cantant durant la seva estada a l’acadèmia d’OT, Alfred penja orgullós l’etiqueta de “handmade” a un àlbum que, segons ell, sonarà a John Mayer, Leiva i al grup xilè No te va a gustar.
Alhora, el músic posa en valor la singularitat de les lletres de les seves cançons i apunta que no creu que s’assemblin a les de cap altre artista. En tot cas, conclou que allò que fa especial la seva música “ho decideix el públic”. “No vull transmetre cap missatge amb les meves cançons, simplement que la gent les canti, que s’emocioni, que els busqui el sentit”, i afegeix que com que la majoria de les lletres són “metàfores”, cadascú és lliure d’interpretar-les “a la seva manera”.
A més, Alfred destaca que, encara que les seves cançons són de gènere pop, la producció de caràcter “alternatiu” les allunya de ser “música mainstream”. Confessa, però, que “com a cantant” no s’identifica massa amb l’estil pop del futur àlbum: “jo llueixo més la veu amb el jazz”.
Ara, quan s’hauria d’estar matriculant al pròxim curs universitari i començant el Grau Superior de Música al Taller de Músics, Alfred abraça una fama que ha arribat sense trucar a la porta. “Hi ha moltes possibilitats de dur una vida anònima, tu ets l’amo de la teva vida”, sosté, però puntualitza que cal “molta educació i responsabilitat”.
Sigui com sigui, el que segur que no li manca és optimisme, i quan se li pregunta pel seu futur, Alfred es mostra ambiciós: “D’aquí a un any estaré tancant la gira de ‘1016’ i potser també acabant de gravar el segon disc. De fet, ja tinc pensades algunes cançons…”, anuncia.
Alfred, el català i la llibertat d’expressió
El seu pas per ‘Operación Triunfo’ va tenir els seus moments polèmics. El primer d’aquests va ser en cantar “Els Segadors” i “El Virolai” davant dels seus companys. Aquest fet va provocar aplaudiments i insults, per sort els primers van prevaldre sobre els últims. D’altra banda, també ha expressat les seves opinions progressistes sempre que ha estat preguntat, denunciant la falta de llibertat d’expressió a l’Estat espanyol en una entrevista al programa ‘Espejo Publico’ d’Antena 3.
