Àlex Ollé, un dels directors artístics de la Fura dels Baus inaugurarà el pròxim 19 de setembre la XXII temporada del Teatro Real amb l’òpera Faust de Charles Gounod (1818-1893) en una coproducció del coliseu madrileny amb la Nationale Opera & Ballet d’Amsterdam. El muntatge, inspirat en el text de Goethe, converteix el protagonista en una “mena d’Steve Jobs” que treballa per “intentar dotar de vida una gran màquina”
Per a Ollé que no ha estat present a la roda de premsa per trobar-se a l’assaig, es tracta d’una proposta “molt divertida”, amb parts fortes i en les que rius “pel grotesc”. “Faust som tot i totes” ha conclòs.
Segons ha explicat la col·laboradora de direcció d’escena, Valentina Carrasco, “el drama de Faust està molt clar” es tracta d’u home que a pesar de la seva saviesa arriba a l’edat adulta sense “haver viscut”. Per això, al muntatge, ha volgut sintetitzar aquesta idea en la mencionada màquina per intentar omplir-la de vida creant una proposta “molt divertida” que en alguns moments arriba al grotesc.
La direcció del musical està a càrrec del mestre israelià Dan Ettinger, enfront del Cor i Orquestra Titulars del Teatre Real, i el repartiment comptarà amb els tenors Piotr Beczala i Ismael Jordi, en el rol titular; i les sopranos Marina Rebeka i Irina Lungu en el paper de Margerite.
Un tema amb recorregut
Àlex Ollé aborda per quarta vegada el mite de Faust després de F@ust 3.0 (1997), La damnation de Faust, d’Hector Berlioz (1999) i la pel·lícula Fausto 5.0 (2001). Aquesta vegada s’allunya de la lectura més superficial de la partitura aprofundint en la qüestió que travessa tota l’obra de Goethe: la cerca de la vida no viscuda. Mefistòfil instiga a Faust a satisfer tots els desitjos que ha ocultat, les pulsions que ha sublimat i les perversions que ha camuflat. Mefistòfil com l’alter ego de Faust: el diable que porta dins.