El Servei d’Atenció i Denúncia davant de situacions de Violència Institucional (Saidavi) ha alertat aquest dijous de la situació de “racisme institucional” que es viu en gairebé tots els cossos policials i també en el sistema judicial. Per això, el seu informe anual del 2022 denuncia la “impunitat” amb la que actuen molts agents i la poca supervisió, vigilància o càstig que reben posteriorment, a més de gaudir encara de certs privilegis en l’àmbit judicial. Per això, el centre per a la defensa dels drets humans Irídia ha reclamat una auditoria externa i internacional sobre les actuacions racistes dels cossos policials.
De les 113 persones que es van dirigir el 2022 al Saidavi, 57 van patir violència institucional, 35 de les quals a l’espai públic. A més, en 8 d’ells hi concorre algun component de discriminació racista. Irídia ha assumit la defensa de sis casos de violència institucional a l’espai públic i un en un domicili privat. Dels casos a l’espai públic, tres tenen un component racista.
Dels 57 casos, 37 eren homes i 18 eren dones. Hi ha dos menors d’edat, 22 tenien de 18 a 34 anys i 8 tenien de 35 a 64 anys. A banda de les 35 denúncies per actuacions a l’espai públic, set van passar a la presó, cinc en comissaries, quatre en domicilis privats, quatre en protestes, un al CIE i un a la fiscalia de menors. Dels 57 litigis oberts, 26 s’han donat en el marc del dret a la llibertat de reunió i manifestació. 19 corresponen a actuacions dels Mossos d’Esquadra, 21 a la Policia Nacional, cinc de funcionaris de presons, cinc de vigilants privats, quatre de la Guàrdia Urbana de Barcelona i tres a altres policies locals.
Des del 2016 el Saidavi i Irídia han assumit desenes de casos estratègics. Amb els que ja portaven d’anys anteriors, el 2022 han portat 62 litigis, amb més de 400 actuacions de representació legal i 205 intervencions psicosocials. En aquests 62 casos judicialitzats hi ha un total de 131 investigats: 122 policies (31 mossos, 72 policies nacionals, 13 policies locals i sis guàrdies urbans de Barcelona), 7 de seguretat privada i 2 funcionaris de presons. En un 33% dels casos, 19, hi ha un component de racisme. Dels 62 litigis, 57 continuen oberts i 5 han finalitzat.
Aquest any l’informe posa el focus en les intervencions policials que presenten un biaix racista. En total, des de la creació del Saidavi l’any 2016, s’ha dut la representació lletrada de 96 casos: un 45,8% es corresponen a actuacions dirigides cap a persones no nascudes a l’Estat espanyol. En el cas dels que es van produir a l’espai públic, aquest percentatge creix fins al 58,3%, és a dir, en 14 dels 24 casos ocorreguts en aquest context. Andrés García Berrio ha explicat que aquests casos es caracteritzen per la desproporció de l’actuació, l’inici de la mateixa a partir d’una motivació racista (després d’una identificació per perfilació ètnico-racial o motivant aquesta la intervenció) i/o per l’ús de comentaris i vexacions clarament racistes. Cal destacar que dos dels elements que s’identifiquen com a desencadenants de la situació de violència són, per una banda, el no reconeixement o el qüestionament de la veracitat de la informació que dona la persona i, de l’altra, l’associació d’una persona amb un fet delictiu en base al seu perfil ètnic-racial.
Es destaca que, seguint la tendència dels darrers anys, només en 11 casos dels 57 que segueixen oberts s’ha dut a terme algun tipus d’inquisició a través dels mecanismes interns de d’investigació de la policia, i només en tres aquestes investigacions s’han iniciat d’ofici. En cap dels casos, però, aquestes investigacions han suposat la identificació d’autors concrets del fet denunciat que no estiguessin ja prèviament identificats. A més, només en dos casos la fiscalia ha tingut un rol proactiu en fomentar la investigació o acusació. Per contra, en 28 casos ha tingut un rol contrari a la pràctica d’una investigació exhaustiva i eficaç dels fets denunciats, i en la resta el seu rol ha estat d’inactivitat. També cal assenyalar que en 28 d’aquests casos (el 49%) en algun moment s’ha procedit a arxivar les actuacions o tramitar-les com un procediment de delicte lleu abans de practicar totes les diligències d’investigació: en 15 casos s’ha acceptat el recurs d’Irídia per tal que el procés continués, i en 4 s’està a l’espera de resolució.
El Saidavi destaca dues resolucions en la lluita contra la impunitat de la violència institucional. D’una banda, la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que ha estimat el primer recurs d’empara interposat per Irídia, per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, en relació al dret a la informació i a no patir tractes cruels, inhumans o degradants. La sentència fa referència al cas de la S.E., una periodista que va rebre un impacte amb bala de foam mentre cobria les protestes post-sentència l’any 2019. El seu cas va ser arxivat sense que s’investigués suficientment, i ara el TC ha ordenat reobrir-lo. D’altra bada, el TSJC va estimar un recurs d’apel·lació interposat contra la sentència que absolia un agent de Mossos d’Esquadra que va colpejar un manifestant al cap amb el bastó policial durant una concentració contra la presència del Rei a Barcelona l’any 2018. El TSJC va declarar-la nul·la, en concloure que la valoració de la prova realitzada pel tribunal havia estat “objectivament errònia, irracional i clarament incompleta”, i va ordenar repetir el judici, en tant que s’havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva del denunciant.
Policies de Cornellà investigats
En la roda de premsa s’ha destacat el cas de l’Imad B., que ha exposat la seva experiència i ha senyalat la importància de denunciar aquest tipus de situacions. L’Imad va ser agredit per una patrulla formada per quatre agents de policia local a la sortida d’una discoteca, a Cornellà de Llobregat. Els agents es van dirigir directament cap a ell i un amic seu i els van demanar la identificació. Quan van voler saber-ne el motiu, un dels agents els va respondre proferint la frase: “Moro de merda! Tu no ets de per aquí? Ves-te’n a prendre pel cul, que et rebentaré el cap”.
A continuació, va colpejar-lo a la boca amb un cop de puny, provocant-li la caiguda d’una peça dental, entre d’altres lesions. Davant d’aquesta agressió física i verbal perpetrada per un agent que no anava identificat, l’Imad va preguntar repetidament “què feien i per què el colpejaven” mentre provava d’enregistrar els fets amb el seu mòbil. Tot seguit, el mateix agent que l’havia colpejat li va prendre el telèfon, obeint les ordres d’un altre agent present. Després van seguir colpejant-lo entre tots els efectius que es trobaven al lloc dels fets, mentre proferien insults racistes. Mentre era a terra, l’agent que va donar l’ordre de prendre-li el telèfon va agafar-lo i va esborrar el contingut del vídeo que havia aconseguit enregistrar. No obstant, l’afectat va poder recuperar-lo posteriorment de la paperera del seu dispositiu. El Saidavi ha destacat que va ser molt important la ràpida reacció del noi gravant l’actuació i apuntant les dades del vehicle per poder dur el cas a la justícia.
Mentre tot això succeïa, dos agents de policia que havien arribat al lloc dels fets a peu, juntament amb el quart agent que havia sortit del vehicle policial, van retenir el seu amic per evitar que enregistrés l’agressió amb el seu telèfon. Quan finalment els agents van marxar, deixant el jove tirat a terra i sagnant, aquest va trucar al 112 per requerir la presència dels Mossos d’Esquadra i d’una ambulància per tal que el traslladessin a un centre mèdic, davant la impossibilitat d’anar-hi pel seu propi peu. El jove va patir lesions físiques i psicològiques.
El noi va anar amb l’informe mèdic a la comissaria dels Mossos de la plaça Espanya de Barcelona, prop d’on viu. Allà, els agents li van dir que no podia denunciar a policies i que anés a Cornellà a fer-ho, sense donar-li més indicacions. L’Imad ha explicat que aleshores va trucar el seu educador social, que el va posar en contacte amb Irídia. El jove, de 20 anys, ha admès que si no hagués estat pel seu educador no hauria tornat a intentar posar la denúncia.
El jutjat d’instrucció número 4 de Cornellà investiga els cinc agents intervinents des del novembre pels delictes de lesions i obstrucció a la justícia amb l’agreujant de discriminació racista. El jutjat ha pres ja declaració a tots els investigats així com al denunciant i a un testimoni, i es troba pendent de rebre un informe forense així com de resoldre altres diligències.
Seqüeles psicosocials
Durant el 2022, i pel total de 62 casos en que s’ha litigat, l’àrea psicosocial de l’entitat ha realitzat 205 intervencions. Es constata, un cop més, que la violència institucional provoca forts impactes psicològics. Aquestes afectacions requereixen d’una atenció prolongada en el temps i poden agreujar-se amb el procés judicial, en què l’administració perpetua la impunitat dels fets o no valida el relat de la persona afectada, provocant així la seva revictimització.
A la roda de premsa també hi ha intervingut SOS Racisme Catalunya. Marilda Sueiras, del Servei d’Atenció i Denúncia de l’entitat antiracista, ha insistit en la gravetat de les perfilacions per perfil ètnic-racial, que són discriminatòries i sovint són l’origen de les actuacions policials racistes.
Reivindicacions a l’administració
Irídia també destaca positivament les bones pràctiques de l’administració, com la comissió d’estudi sobre el model policial al Parlament de Catalunya, que va presentar les seves conclusions el 2 de desembre de 2022. En aquest marc els grups parlamentaris van acordar la prohibició del SIR-X, el tipus de projectil de foam més lesiu en ús actualment, així com la creació d’una Oficina d’Atenció a les víctimes de la violència institucional. Així mateix, es valora positivament l’entrada en vigor del sistema d’identificació 360 graus també a l’ARRO de Mossos d’Esquadra, una reivindicació històrica.
Per acabar, l’entitat ha exposat diverses recomanacions a les administracions, la principal de les quals és la creació d’un mecanisme independent de control dels cossos policials. Així mateix, Irídia demana la millora dels mecanismes de control interns de tots els cossos policials. També destaquen també la necessitat d’implementació de formularis de parada, per tal d’evitar les identificacions policials per perfil ètnic-racial, que sovint són també l’origen d’actuacions policials racistes, injustificades i/o desproporcionades. A més, demanen més autonomia i mitjans per a la DAI (Divisió d’Afers Interns) dels Mossos i que es generi una unitat especialitzada en discriminació racista dins d’aquest organisme.
A nivell estatal, proposa la identificació dels agents policials en tres llocs visibles (per davant, per darrere i al casc). També demana la prohibició de l’ús de les bales de goma a tot l’Estat. A nivell català, demana l’ampliació del termini de preservació de les imatges de les càmeres de videovigilància de les comissaries, que ara és d’un mes. També sol·licita al Departament de Justícia que recuperi la Circular 2/2021 per a regular les contencions a les presons, que va ser substituïda al febrer per una normativa que, segons Irídia, no s’encamina a les contencions zero. Així mateix, demana que a la memòria del Departament d’Interior es desglossi per quines infraccions s’han tramitat expedients sancionadors i de quin tipus.
