L’absorció del Banc Sabadell per part del BBVA pot tenir conseqüències directes per als consumidors, però no afectarà les condicions dels crèdits, hipoteques, plans de pensions o altres actius contractats fins ara amb les dues entitats. Si el procés tira endavant, experts consultats per l’ACN asseguren que els canvis es notarien a “mitjà i llarg termini” quan la manca d’oferta encarís el preu de crèdit. A més, pronostiquen que el més que probable tancament d’oficines i la reducció personal empitjorarien el servei, especialment pel que fa a l’atenció presencial i a les persones més vulnerables, com la gent gran. La capacitat d’assumir riscos en el finançament d’empreses que ara tenen tractes amb tots dos bancs també podria ser menor.
El BBVA va anunciar dijous que engegava una oferta pública d’adquisició (opa) hostil per apoderar-se de les accions del Banc Sabadell, proposant el mateix intercanvi de participacions que el consell d’administració el banc d’origen català havia rebutjat aquesta mateixa setmana. Si més del 50% dels accionistes decideixen vendre, s’iniciarà un procés d’integració que es pot allargar entre 15 i 18 mesos i que també implica la participació de les autoritats reguladores.
Canviaran les condicions de les hipoteques?
Els crèdits o les hipoteques contractades amb qualsevol dels dos bancs no patiran cap canvi de condicions si l’opa es completa. “En principi les hipoteques són contractes estables que no haurien de patir cap modificació”, adverteix el secretari general de Facua a Catalunya, Gerard Hernández.
“Si tenim una hipoteca, un pla de pensions o un compte corrent amb unes condicions concretes, el banc que surti de la fusió haurà de respectar les condicions pactades anteriorment”, destaca, per part seva, el tècnic de l’associació d’usuaris de banca Asufin, Xavi Jurado.
Pujaran les comissions?
Tots els experts coincideixen a dir que, a curt termini, els clients del Sabadell podran continuar operant amb els seus productes en les mateixes condicions. El que més preocupa és què passarà a llarg termini, especialment en el cas de qüestions com les comissions. “Pot ser que tinguis un contracte amb unes comissions al compte corrent, i que variïn i s’augmentin”, diu el responsable de l’associació de consumidors a Catalunya.
La professora del departament d’Economia i Empresa de la UPF, Ester Oliveras, coincideix a dir que “no hi haurà cap diferència” en hipoteques, crèdits o plans de pensions, però afirma que poden haver-hi canvis en els comptes corrents “però molt progressivament”, igual que els que arribin en les interfícies dels serveis online. “Competència i la CNMV s’ocuparan que sigui una transició plàcida, hi ha hagut moltíssimes absorcions i hi ha molta pràctica”, explica.
El crèdit s’encarirà?
Pel que fa al crèdit, els analistes veuen “por” entre les pimes per si s’endureixen les condicions d’accés al diner, especialment a Catalunya, on el Sabadell té una àmplia trajectòria de treball amb petites i mitjanes empreses. En concret, el conseller executiu de l’European Financial Planning Association (EFPA), Josep Soler, apunta que les empreses que poden notar més canvis són les que tenen tractes amb tots dos bancs i que ara es podrien trobar que el nou ‘megabanc’ que sortís de l’absorció no assumís el mateix nivell de risc que les dues entitats per separat. “Un risc de 100 amb una entitat i un risc de 100 amb una altra no es transformarà amb un risc de 200”, diu.
“A l’hora d’accedir a un crèdit, serà molt més car”, preveu Facua, que també avisa dels problemes derivats del potencial tancament de sucursals. “És inevitable, el servei no pot ser millor si n’hi ha menys”, diu el seu director. En la mateixa línia, l’economista Ester Oliveras considera que l’opa és “una mala notícia per a Catalunya” i el seu sistema bancari, per la reducció d’oferta que pot provocar. Amb aquest moviment, el BBVA aspira a convertir-se en el segon gran més banc d’Espanya.
Què passarà amb les oficines?
Un altre punt que donen per fet és el tancament d’algunes de les 800 sucursals dels dos bancs i la retallada de plantilla entre els 8.000 empleats. “Acabarà sent un problema social que s’haurà de resoldre amb polítiques públiques”, avisa Oliveras, que ha assenyalat que la tendència cap al tancament d’oficines és global. De fet, l’Estat encara és el segon de la Unió Europea, després de França, amb més sucursals per habitant.
A ulls de Jurado, el fruit de la unió entre els dos bancs serà una entitat “molt més potent”, però que també requerirà una retallada d’oficines que se li fa difícil de calcular a hores d’ara. “Provocaria probablement una nova bretxa digital i financera, que afectaria especialment els consumidors menys acostumats a l’ús de la tecnologia”, alerta.
Qui hi surt guanyant?
Per Facua, l’opa no aporta “res de bo per als consumidors” i els “únics” que sortirien guanyant són els grans accionistes. Ni tan sols la veu positiva per als petits accionistes del Sabadell que ara es podrien embutxacar una prima del 30% pels seus títols. “A llarg termini no es veuran compensats pels perjudicis que poden patir com a clients i usuaris de la banca en un mercat amb menor competència, amb el crèdit més car i pitjor servei”, assegura.
Des d’Asufin, Jurado destaca que aquells que no són clients del Sabadell ni del BBVA notarien també l’efecte d’una fusió. “Com més entitats tinguem més competència hi haurà i l’oferta serà millor pel consumidor, que tindrà un ventall més ampli”, ressalta. En aquest sentit, admet que l’alta penetració de les dues entitats a Catalunya -el BBVA va fer-se amb tota la xarxa de l’antiga Caixa Catalunya- fa que el nivell de concentració al país acabi sent encara més alt aquí que a la resta de l’Estat.
Tirarà endavant?
La professora d’Economia i Empresa de la UPF apunta que hi ha “possibilitats reals” que l’opa tiri endavant pel perfil de petits accionistes del Sabadell, molt fragmentats. “I més si són estrangers: si t’ofereixen un 30% més, ho acceptes, perquè la teva motivació és només econòmica”, avisa.
Des de Facua, confien que les autoritats reguladores vetin l’operació, fins i tot des de la Comissió Europea. Oliveras veu més probable una intervenció del govern espanyol, perquè considera que a Brussel·les aquest tipus d’operació acabaria tenint llum verda.
Per part d’Asufin, Jurado remarca que el vistiplau definitiu el tindrà el govern espanyol, que ja s’hi ha mostrat en contra “en les condicions actuals”. “El BBVA pot modificar la seva oferta en el futur. No sabem si després de les eleccions que hi ha les pròximes setmanes canvia el criteri polític i hi ha una nova perspectiva davant la fusió”, apunta.
“L’opa és hostil perquè una de les entitats no està a favor d’aquesta oferta, però si tant la CNMC com el BCE, i després el govern espanyol, donen el vistiplau, els accionistes haurien d’acceptar aquesta oferta”, agrega Jurado.
Quan durarà el procés?
El procés d’absorció és llarg, i pot allargar-se entre uns 15 i 18 mesos, segons les diverses fonts consultades. El primer pas és la confirmació de l’opa, que es farà esperar diversos mesos. L’acceptació de l’oferta per part dels accionistes comportaria també uns quants mesos més. Un cop constatat el ‘sí’ de l’accionariat, començaria la integració i la transició tecnològica entre les dues entitats, un procés “que sempre és de les parts més complicades” de les fusions, segons alerta Josep Soler, que també és conseller executiu de l’associació espanyola d’assessors financers. La integració tecnològica en la fusió de CaixaBank i Bankia va trigar uns 12 mesos.
Què diran les institucions europees?
Una operació d’aquesta magnitud ha de comptar amb l’aval de les institucions estatals però també de les europees. Les fonts consultades afirmen que probablement la Comissió Europea no vegi impediments a l’opa, encara que preferiria fusions entre bancs de diversos països, un escenari que per ara no s’està materialitzant.
“Seria un banc més gran, més sòlid, que és el que li interessa a la Comissió Europea, que no està preocupada de la territorialitat i de si Catalunya queda una mica més pobra…es preocupa del nivell estatal”, diu l’economista Ester Oliveras.
De fet, aquest divendres la Generalitat ja va posar-se en contacte amb la Comissió Europea per demanar-los que evitin que l’opa tiri endavant perquè l’operació suposaria un risc per l’alta concentració bancaria.
Hi pot haver una ‘contraopa’?
Una de les opcions que no es pot descartar és l’entrada d’un nou comprador, el que es coneix com a ‘cavaller blanc’. “Les possibilitats són immenses, molt àmplies. Queda molt de temps i és aviat per dir res concret. Si es comunica encara que sigui de forma informal que estan disposats a fer una oferta millor, l’altra deixaria de tenir sentit perquè està destinada a fallar”, afegeix Josep Soler, que també és el director de l’Institut d’Estudis Financers (IEF). Segons l’expert, seria interessant que aquest nou actor – si apareix – fos una entitat de fora de l’Estat espanyol, per no perjudicar la competència al sector.
Pot provocar un auge dels neobancs?
Aquesta sacsejada del sector bancari tradicional pot ser aprofitada per les finances alternatives o els neobancs, que a Catalunya tenen una presència molt menor que a altres països com els Estats Units o el Regne Unit. Actualment, segons apunta el director de l’Institut d’Estudis Financers, el sistema bancari proveeix més del 80% del finançament a Espanya, una dada que encara és més alta en el cas de les pimes.
Ester Oliveras també veu probable aquesta opció. “Hi haurà menys competència entre bancs, i quan vulguis comparar, seran similars. Si algú vol mirar de treure millors condicions, potser haurà d’anar a una ‘fintech’ o altres institucions online”, apunta.
