Alemanya, Àustria, Bèlgica, Lituània i Suïssa han avisat en algun moment dels últims quatre anys les autoritats espanyoles que no extradirien l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. A través del mecanisme de coordinació policial Sirene, les autoritats d’aquests països han informat la justícia espanyola que no entregarien Puigdemont en resposta a les euroordres contra el president a l’exili. Així consta en la documentació de la peça oberta al Tribunal Suprem contra Puigdemont que ha avançat aquest divendres.
L’octubre de 2019, Suïssa va informar que no detindria Puigdemont i que només es realitzaria “la conducta d’esbrinament de domicili i ubicació”, en lloc de la de “cerca i detenció per extradició”.
“Els fets descrits no constitueixen -a primera vista- un delicte extraditable, segons el dret suís” sinó que “semblen ser un delicte polític o un delicte relacionat amb un delicte polític”, consta a la resposta a través de Sirene.
“Per aquesta raó, una sol·licitud formal d’extradició probablement entraria en l’àmbit d’aplicació de l’excepció de l’article 3 del Conveni Europeu d’Extradició”, insistia Suïssa.
També Lituània va avisar que no el detindria, en les mateixes dates, perquè “el cas havia de ser consultat amb l’Oficina del Fiscal General per confirmar que l’ordre de detenció és executable de conformitat amb la legislació nacional”.
El febrer de 2020, quan Puigdemont ja s’havia acreditat com a eurodiputat, Alemanya va advertir Espanya que “segons el Ministeri de Justícia alemany la persona cercada gaudeix d’immunitat diplomàtica com a membre del Parlament Europeu”.
Les autoritats alemanyes advertien que “en referència a l’anterior procediment d’entrega el 2018 i d’acord amb la legislació nacional en cas de localització allà serà molt poc probable mantenir a aquesta persona en custòdia per a qualsevol procediment d’entrega”.
En les mateixes dates, Àustria també va avisar que deixava sense validesa l’ordre de detenció de forma “permanent” en “base a una ordre donada pel nostre Ministeri Federal”.
