Alemanya afronta aquest diumenge 23 de febrer unes eleccions clau, tant a nivell intern com per recuperar el lideratge a la Unió Europea i marcar el seu futur. En un context geopolític encara més sacsejat després de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, la tercera economia del món vol recuperar una estabilitat que la coalició formada per socialdemòcrates, verds i liberals no va aconseguir en la darrera legislatura. Davant una extrema dreta en clara tendència a l’alça, els conservadors de la CDU -que parteixen com a favorits a les enquestes- hauran de buscar aliances per formar un govern que faci tornar l’economia a la senda del creixement i que, previsiblement, endurirà la seva política migratòria.
Prop 60 milions d’alemanys estan cridats a les urnes aquest diumenge, gairebé dos mesos després que la cambra baixa del parlament alemany -el Bundestag- quedés dissolta de forma prematura abans del final de la legislatura. En uns anys marcats primer per la crisi derivada de l’esclat de la pandèmia de la covid-19 i posteriorment per la guerra d’Ucraïna, els enfrontaments interns entre els liberals de l’FDP i els socialdemòcrates (SPD) van fer que la coalició liderada per Olaf Scholz (SPD) -que també comptava amb el suport dels Verds- es trenqués.
Després de 16 anys d’hegemonia d’Angela Merkel, els conservadors de la CDU -juntament amb el seu equivalent a Baviera, la CSU- volen recuperar la cancelleria. Per fer-ho han optat per la candidatura de Friedrich Merz, una de les figures més a la dreta dins el partit que, a través d’un discurs dur en camps com la migració, buscarà capitalitzar l’auge de posicions extremistes que viu el país.
Què diuen les enquestes
Totes les enquestes apunten a una victòria de la CDU de Merz, atorgant-li al voltant d’un 30% dels vots. Si bé el seu triomf sembla inqüestionable, també és evident que, per formar un govern estable, s’haurà de buscar almenys un soci o fins i tot dos, en funció de com quedin els resultats.
Els mateixos sondejos assenyalen que el partit ultradretà liderat per Alice Weidel, Alternativa per Alemanya (AfD), quedaria com a segona força al Bundestag, amb un 20% dels vots. Malgrat el seu auge durant els últims anys, marcat en bona part per una acceptació cada vegada més generalitzada en l’enduriment del discurs migratori, la possibilitat que entrin a formar part d’un govern sembla descartada. Tot i el recent apropament de Merz a l’AfD per restringir la immigració al país, l’eurodiputada de la CDU, Andrea Wechsler, tanca la porta a un pacte entre les dues parts. “Merz ho ha reiterat diverses vegades, no hi haurà una coalició estructurada amb l’extrema dreta; si hem de formar una coalició, parlarem amb aquells partits que s’ofereixin a ser part del govern”, apuntava aquesta setmana la dirigent, en declaracions a l’ACN.
En aquest sentit, la CDU es veuria obligada a mirar cap a l’esquerra, on els socialdemòcrates de Scholz i els Verds liderats pel fins ara vicecanceller alemany, Robert Habeck, es disputen la tercera i quarta posició. Les enquestes atorguen un lleuger avantatge dels socialdemòcrates (16%) sobre els Verds (13%), tot i que la davallada de la formació de l’actual canceller respecte als comicis del 2021 és molt més accentuada (llavors va obtenir el 26,4% dels suports).
En la lluita per entrar al parlament -cal obtenir un mínim del 5% dels vots- també hi ha l’Esquerra (Die Linke), coliderada per Jan Van Aken i Heidi Reichinnek i que els sondejos els atribueixen un 7%; el partit de Sara Wagner que es defineix com a populista i conservador d’esquerres (5%), i els liberals de l’FDP encapçalats per l’exministre de Finances, Christian Lindner, el partit que va dinamitar la coalició i que, segons algunes enquestes, quedaria fora de la cambra (4%).
Temes principals durant la campanya
Els dos temes que han centrat més la campanya han estat la qüestió migratòria i la crisi econòmica. El primer ha agafat especial volada arran dels diversos atacs amb víctimes mortal que han estat perpetrats per immigrants, en ciutats com Múnic, Solingen o Magdeburg.
De fet, en debats electorals en el marc de la campanya, Merz ha supeditat una coalició a Alemanya a un canvi radical en la política migratòria. “Només firmaré un contracte de coalició que inclogui un gir en la immigració i en l’economia”, va dir el candidat de la CDU, advertint que la inacció de les formacions centristes en aquesta àrea podria derivar cap a un major auge del “populisme de dretes”.
L’economia és l’altre assumpte que més ha aparegut en els debats, degut principalment al context actual en què Alemanya -tradicional motor de la Unió Europea- passa per un estancament econòmic. La crisi de la covid-19 va deixar tocat el país, una situació que va agreujar-se amb la invasió russa sobre Ucraïna i que va fer encara més evident la dependència de Berlín de l’energia procedent de Rússia. Amb un Donald Trump desbocat als Estats Units que amenaça amb la imposició de nous aranzels sobre indústries rellevants al país, la preocupació va a l’alça.
Vinculat a la guerra d’Ucraïna, Alemanya també es debat en incrementar encara més la despesa militar i el suport a Kíiv, una inversió que pot causar enormes desajustos en els comptes públics i que l’obligaria a modificar el seu mecanisme sobre el sostre de deute, el qual impedeix al govern que el país s’endeuti més del 0,35% del seu PIB cada any. Aquesta mesura introduïda l’any 2009 ha estat un dels grans símbols del país a l’hora de preservar la rectitud pressupostària, però alguns polítics comencen a veure el topall com una llosa que frena el creixement i es plantegen modificacions.
A diferència d’altres campanyes, en canvi, qüestions com la crisi climàtica han passat més desapercebudes. Formacions com els Verds lamenten que una gran part de les discussions hagin quedat eclipsades pel “debat tòxic” sobre la migració i insisteixen a posar aquest tema sobre la taula. “Hem de ser més forts en matèria energètica, i això inclou la transició verda; però no podem fer-ho sense inversions, i per invertir hem de poder discutir la nostra despesa”, defensa en declaracions a l’ACN l’eurodiputada alemanya dels Verds, Hannah Neumann.
Crisi de lideratge
Scholz ha estat el canceller menys popular de les últimes dècades i la Unió Europa s’ha vist immersa en una greu crisi de lideratge polític. I pels eurodiputats del país, la bona marxa d’Alemanya està íntimament vinculada a la del club comunitari. “En aquestes eleccions està en joc el futur d’Alemanya en el marc de la Unió Europea; tot gira entorn de si podrem continuar vivint en una sòlida potència econòmica i si podrem viure en pau i seguretat”, apunta l’eurodiputada de la CDU, Andrea Wechsler.
També coincideix en la importància del rol que juga Alemanya dins la UE l’eurodiputat de l’SPD, René Repasi, qui assenyala el mercat intern com “el gran valor geopolític” dels 27. “I si l’economia alemanya emmalalteix, tot el mercat intern té un problema”, indica.
Si bé les formacions tradicionals s’expressen en els mateixos termes sobre la rellevància de les eleccions, les acusacions sobre aquest pas enrere en termes de rellevància s’entrecreuen. Des de la CDU lamenten que Alemanya ha perdut “molta reputació” dins la Unió Europea per culpa de l’anterior coalició de l’SPD, l’FPD i els Verds, mentre que els socialdemòcrates ho atribueixen a l’herència de Merkel i a les crisis dels últims anys que han obligat l’executiu a governar “en temps difícils”.
Tot i que el compromís d’Alemanya amb el projecte europeu es manté, experts com l’exdiplomàtic nord-americà i col·laborador del laboratori d’idees German Marshall Fund, James Bindenagel, apunten que els interessos del país germànic “no han estat totalment alineats amb els de la Unió Europea”. “I en la mesura que això continuï, Europa serà dèbil”, afegeix. És per això que, segons aquest acadèmic, un dels grans reptes per al futur passa per veure si Alemanya és capaç d’alinear-se totalment amb la Comissió Europea i treballar per la unitat al Consell per continuar sent la referència del Vell Continent.
