L’escriptora Antònia Vicens ha demanat aquest dimecres l’alliberament dels presos polítics catalans en declaracions a Europa Press. Ha afegit que “han de ser al carrer” amb la reflexió: “Faria malament de tancar-me a casa si en rebre aquest premi no dic res sobre el tema”. L’escriptora té poemes dedicats als presos que han estat publicats. Vicens ha recordat també que va rebutjar un premi del Govern balear de Jaume Matas, ja que “va fer una campanya en contra de la unitat de la llengua catalana”. La poetessa s’ha mostrat optimista en la qüestió del diàleg, creu que Espanya acabarà per respectar allò que van votar els catalans.
Antònia Vicens
Va nèixer el 1941 a Santanyí, Mallorca. Va compaginar estudis d’idiomes i d’administrativa amb la seva feina de secretària en el sector hoteler. La seva primera obra: Banc de fusta (1968, premi Vida Nova, Cantonigròs 1966), tenia com a tema la influència del turisme en la vida mallorquina. En aquest sentit es pot considerar un exponent de l’anomenada generació dels setantes, influïts pel realisme social. En les novel·les 39° a l’ombra (1968, premi Sant Jordi 1967) i La festa de tots els morts (1974) es pot veure com el realisme entra en conflicte amb els sentiments i les frustracions dels personatges femenins, anul·lats per les pressions socials del seu context. La seva obra mostra la gran salut de la literatura catalana a Mallorca. El 1999 li fou entregada la creu de Sant Jordi.
