Aquest passat dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, finalment podia anunciar que el Govern de Catalunya ja tenia pressupostos per al 2023. Amb un import de 41.025 milions d’euros, “el més elevat de la història”, es desencallava un bloqueig que feia mesos que durava. Ara bé, com es preveuen repartir aquests pressupostos? A què es volen destinar? Malgrat que encara s’han d’aprovar, tramit que està agendat per a divendres 10 de març, i que els partits poden presentar esmenes les properes setmanes, ja s’ha presentat el plantejament de distribució dels comptes.
Per començar, els pressupostos destinen 8.058 milions d’euros a polítiques educatives, un 17,8% del total. Aquesta xifra inclou 6.487 milions per a l’educació general, 1.168 per a la universitària i 244 en beques i ajuts, entre d’altres. Per departaments, el d’Educació tindrà un pressupost de 6.825 milions d’euros, un 11% més i que arriba als 6.960 si es tenen en compte els fons Next Generation. Pel que fa a la conselleria de Recerca i Universitats són 1.580 sense Next Generation, un 10% de creixement, i 1.589 amb els fons europeus. De les 12.255 dotacions més de personal públic que inclouen els comptes de la Generalitat, el 55,5% són en l’àmbit de l’educació.
La construcció del col·lector de salmorres, una canonada de 122 quilòmetres que transporta els residus salins de l’activitat minera des del Bages fins al mar, serà la principal inversió del Govern a la Catalunya Central. Hi destinarà 19,6 milions d’euros, un cost superior al pressupost global de tres comarques: el Berguedà, el Solsonès i el Moianès que, en total, sumen 17,3 milions d’euros. Els nous pressupostos del Govern, que s’han d’aprovar a mitjans de març, destinen 114,3 milions d’euros a la demarcació de la Catalunya Central, un 33,6% més que l’any 2022. Gairebé la meitat dels diners, un 40,7% seran per a projectes de transport i carreteres, el 12,2% per al sistema educatiu i el 9,8% per a sanitat.
Per altra banda, les polítiques de gestió de l’aigua i millora de potabilitzadores rebran 700 milions d’euros dels pressupostos del Govern, que inclouen un increment del 19,9% de la despesa pel Departament d’Acció Climàtica. Els nous comptes també destinen una partida de 25 milions d’euros a crear l’energètica pública que aprofitarà els edificis i terrenys públics per generar energia neta. La conselleria que dirigeix Teresa Jordà rebrà 1.412 milions d’euros de finançament, incloent els fons europeus, prop d’un 20% més que l’any anterior. En concret, l’increment és de 234 milions d’euros més de finançament.
Els pressupostos també preveuen invertir més de 156 milions d’euros a les comarques gironines. Una xifra que, segons ha explicat la delegada del Govern a la demarcació, Laia Cañigueral, suposa un 40% més. Entre les partides, Cañigueral ha destacat que el Govern “referma el compromís” amb el Campus de Salut que pivotarà al voltant del nou Trueta amb una inversió prevista de 2 milions d’euros, sumant-hi els més de 8 milions d’euros destinats a millorar les instal·lacions de l’hospital actual. També ha posat el focus en l’estació intermodal de Vilamalla. Els pressupostos tiren endavant amb el suport dels Comuns i el PSC. La diputada socialista, Sílvia Paneque, ha destacat l’esforç per posar els interessos de Catalunya per sobre de càlculs partidistes.
Els comptes volen destinar també 42,3 milions d’euros a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran. La comarca que més recursos rebrà serà la de l’Alt Urgell, amb 14,1 milions d’euros i la que menys, l’Alta Ribagorça, amb 4,2 milions d’euros. Per sectors, la partida més elevada correspon a l’àmbit de les carreteres, amb 15,2 milions, dels quals 10,7 són per actuacions de conservació. Pel que fa al turisme, amb 10,4 milions d’euros, hi ha inversions a les estacions d’esquí d’Espot, Port Ainé, Boí Taüll i La Molina, gestionades per FGC. Mentre, es destinen 4,9 milions, amb un creixement de 3,7 milions respecte als comptes de 2022, a actuacions de protecció del medi natural. També hi ha una partida per fer efectiu el desplegament dels serveis territorials.
El repartiment dedicarà 700 milions d’euros, un 1,5% dels comptes, a fomentar l’activitat econòmica, i 951 milions d’euros, un 2,1% del total, a fomentar l’ocupació. Una de les prioritats és executar el Pacte Nacional per la Indústria, per al que es preveuen 680 milions d’euros. Dels 700 milions de promoció econòmica, 144 també aniran a l’Institut Català d’Energia i 70 a Fira 2000 S.A., la societat que gestiona Fira de Barcelona, mentre que la resta, 283 milions, aniran a diversos departaments i organismes. En ocupació, el SOC s’endú el gruix dels diners, 585 milions, amb 56 pel Consorci de Formació Contínua.
Igualment, el Govern preveu destinar 661 milions d’euros en polítiques d’habitatge i ordenació del territori. El gruix d’aquests diners, 434 milions, aniran a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i 138 a l’Incasòl i 45 al Consorci de l’Habitatge de Barcelona. L’executiu preveu que l’aprovació dels comptes permeti destinar 180 milions a ampliar el parc públic d’habitatges i 88 milions a donar ajuts per al pagament del lloguer. Així mateix, el projecte de pressupostos inclou 25 milions per permetre que les taules d’emergència comptin amb habitatges.
Els comptes inclouen una despesa total de 41.025 milions d’euros, una xifra que suposa un increment del 7,6% més respecte els comptes de l’any passat i suposa el creixement més elevat des del 2006. Es tracta d’una xifra que incorpora el fons Next Generation, que en els comptes d’aquest any pugen fins als 1.185 milions d’euros, tot i que s’aniran executant progressivament fins al 2026 o puntualment més enllà. Si no es tenen en compte les aportacions extraordinàries de la UE, la despesa pujaria fins als 39.839 euros, un 10,7% anual més. D’altra banda, Salut i Educació són els departaments que més creixen, amb 1.128 milions i 675 milions, respectivament.
Així mateix, els pressupostos preveuen invertir a les comarques de Ponent 139,9 milions d’euros aquest any, un 33,6% més que l’any passat, situant la despesa per habitant en 382,90 euros, un 39,2% per sobre de la mitjana catalana. La vegueria rebrà el 7,8% de la inversió territorialitzada a Catalunya. El canal Segarra-Garrigues, la línia Lleida-La Pobla de Segur, la conservació de carreteres, actuacions als hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida, l’aeroport de Lleida-Alguaire i la nova escola d’Albesa són els projectes que reben les partides més elevades dels comptes.. La delegada Montse Bergés ha destacat la “gran empenta” del pressupost per la transformació feminista amb 2,9 milions d’euros per a polítiques d’igualtat i feminismes.
A més, el Govern vol destinar el 26,3% dels pressupostos a polítiques de Salut, un total d’11.910 milions d’euros. D’aquests, 3.240 es destinaran a l’Atenció Primària en la seva globalitat, i 7.980 milions a l’atenció especialitzada. El pressupost del departament, però, supera els 12.200 milions, amb un increment de 1.284 milions d’euros respecte als comptes del 2022. Sense tenir en compte els fons Next Generation, l’increment és de l’11%. Aquest increment servirà per millorar les condicions laborals i retributives dels professionals, incorporar 4.370 persones al sistema, dotar de més recursos l’atenció primària (amb 279 milions extres) i l’atenció a la salut mental, i reduir les llistes d’espera.
Per aquest 2023, els pressupostos preveuen un creixement de l’economia catalana de l’1,7% del PIB i que el 2022 tanqui amb un augment del 4,4%, segons les dades facilitades aquest dijous per la conselleria d’Economia i Hisenda. Malgrat que les regles fiscals estan suspeses, l’Executiu treballa amb una reducció del dèficit fins als 791 milions d’euros. En concret, es preveu que el dèficit sigui del 0,3%, el nivell més baix des del 2006. El dèficit per aquest any és molt menor que el del 2022, situat en els 1.487 milions d’euros, una reducció de 696 milions (-46,8%). De fet, baixa un 91,3%, en 8.313 milions d’euros, respecte a les xifres de l’any 2010, en plena crisi. D’altra banda, el deute es preveu en el 32,7% del PIB, 1,3 punts per sota del 2021.
