Aquest dilluns es culmina el traspàs del Govern d’ERC liderat per Pere Aragonès al nou executiu del PSC de Salvador Illa. Els noms dels nous consellers i conselleres s’han anat sabent amb comptagotes al llarg del cap de setmana, i ara que ja es coneix qui liderarà les conselleries tradicionals i alguna de nova, podem fer un retrat del nou executiu socialista, marcat per ser el més espanyolista i el menys progressista de la història.
Albert Dalmau, conseller de Presidència
L’actual gerent de l’Ajuntament de Barcelona i mà dreta de Jaume Collboni, Albert Dalmau, liderarà la conselleria de Presidència. Entre les seves fites al govern municipal de la ciutat catalana, destaca el fet d’haver desplegat el polèmic Pla Endreça, així com la seva implicació en la consecució de la Copa Amèrica, l’esdeveniment classista i gentrificador que està expulsant els barcelonins i barcelonines dels seus barris, a la vegada que destrossa la ciutat amb esdeveniments com la desfilada de Louis Vuitton al Park Güell o l’exhibició de cotxes de F1 al centre de Barcelona.
Per si això no fos prou, Dalmau prové de l’ala més conservadora del PSC, fet del qual fins i tot els Comuns han alertat. El portaveu de la formació de Jéssica Albiach ha admès que veuen aquest fitxatge amb “prudència” perquè pot xocar amb l’acord d’investidura que van tancar amb el PSC.
Alícia Romero, consellera d’Economia i Finances
La que fins ara era la portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, encapçalarà la conselleria d’Economia i Finances i, per tant, serà l’encarregada de desenvolupar el nou model de finançament singular per a Catalunya, peça clau de l’acord tancat entre ERC i el PSC. Cal recordar que Romero va afirmar que a Catalunya no li calia un finançament singular, malgrat que l’espoli fiscal, l’infrafinançament i la manca d’execucions pressupostàries per part del Govern espanyol estan més que provades.
La socialista és diputada al Parlament des del 2012, tot i que la seva carrera política es remunta al 1999, i va llicenciar-se en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Malgrat la seva escassa experiència laboral fora de la política i especialment del món econòmic, els grups polítics destaquen la capacitat de “negociar” de Romero.
Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball
L’exconseller d’Interior del Govern de Quim Torra, Miquel Sàmper, ha fet el salt al PSC, el qual li ha garantit la conselleria d’Empresa i Treball pocs mesos després que estripés el carnet de militant de Junts.
Sàmper és advocat de professió i actual defensa de l’exconseller de Cultura, Lluís Puig. Durant el seu lideratge al capdavant d’Interior, va defensar l’ús de la tanqueta d’aigua per part dels Mossos d’Esquadra.
Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitta Democràtica
L’exdirigent d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i exconseller dels governs de Jordi Pujol i d’Artur Mas, Ramon Espadaler, encapçalarà la conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica, una gran ironia tenint en compte les seves opinions pel que fa als drets LGTBI o a l’avortament.
El fundador d’Units per Avançar i membre de l’Opus Dei fa dècades que viu de la política i erigint-se com a líder del “catalanisme integrador” amb l’Estat espanyol. Espadaler també va negar les més que provades càrregues policials contra els manifestants que van fer vaga el 14 de novembre del 2012, així com el fet que els Mossos buidessin un ull a l’activista Esther Quintana.
Núria Parlon, conselleria d’Interior i Seguretat Pública
La que els darrers 15 anys ha estat l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, deixa la política local per a liderar la conselleria d’Interior, que passarà a dir-se conselleria d’Interior i Seguretat Pública. La socialista destaca entre el PSC i el PSOE per haver estat l’única que va criticar l’aplicació del 155 i que va demanar l’excarceració dels aleshores presos polítics independentistes.
Parlon farà equip amb l’excomissari dels Mossos Josep Lluís Trapero, qui tornarà per a liderar la policia catalana després d’haver patit la repressió judicial de l’Estat espanyol.
Olga Pané, consellera de Salut
La metgessa i gerent del Parc Salut Mar Olga Pané serà la consellera de Salut, però no està exempta de polèmiques. Tal com va revelar la plataforma Octuvre, el 2017 Pané va ser un dels onze alts càrrecs que cobrava per sobre del límit fixat, fet que suposa un incompliment de la llei de pressupostos del 2014.
El 1997, Pané va ser elegida com la directora de consultoria del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), creat per l’alcalde de CiU Ramon Bagó i el del PSC Josep Abelló, amb l’objectiu que tots dos partits gestionessin plegats centres sanitaris. Aixi, Convergència gestionava Salut i el PSC els grans hospitals municipals. El CHC va neixer amb vocació pública, però ràpidament van començar-se a constituir empreses privades que oferien serveis de gestió, entre d’altres, que van estar implicades en escàndols, irregularitats i il·legalitats, també en l’època en què Pané n’era la directora.
Pané i Illa van convergir quan el socialista era alcalde de la Roca del Vallès, i precisament va externalitzar la gestió del CAP a una empresa de la qual Pané també n’era la directora.
Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica
L’exregidora del PSC a l’Ajuntament de Girona liderarà la conselleria de Territori, Transició Ecològica i Habitatge. Paneque és química de formació, però també té un màster en direcció d’empreses.
Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior
L’antiindependentista Jaume Duch serà l’encarregat de liderar la conselleria d’Unió Europea i Acció Exterior, després d’haver afirmat també l’oficialitat del català a la UE no és del tot necessària perquè “ja i ha molts àmbits en les institucions comunitàries on el català s’utilitza amb normalitat”.
Així mateix, Duch va intentar boicotejar l’estratègia d’exteriors de l’independentisme a la Unió Europea, dificultant totes les actuacions dels consellers republicans d’exterior i substituint Meritxell Serret (ERC) com a portaveu de l’Eurocambra.
Esther Niubó, consellera d’Educació i Formació Professional
Esther Niubó, politòloga i experta en relacions internacionals de formació, encapçalarà la conselleria d’Educació, la qual ara també inclourà en el nom la Formació Professional. Niubó es dedicada a la política des que té 21 anys, i ha estat la secretària d’Educació i Formació Professional del PSC, especialitzada en la carpeta educativa en la tasca parlamentària. Entre 2010 i 2012 va ser col·laboradora acadèmica del Departament de Ciències Socials d’ESADE.
Niubó, per a sorpresa de ningú, està en contra dels fonaments del sistema d’immersió lingüística que ha caracteritzat l’educació a Catalunya. La socialista va defensar la proposta de llei del 2022 que donava potestat al govern espanyol per a fixar un 50% de castellà a l’escola i, durant el debat organitzat per Plataforma per la Llengua aquest any 2024, va reconèixer que apostava per una “escola en català, però no només en català”.
Núria Montserrat Pulido, Recerca i Universitats
Núria Montserrat és bioenginyera especialitzada en cèl·lules mare i medicina regenerativa, així com professora d’investigació ICREA i cap del grup d’investigació l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Assumirà la conselleria de Recerca i Universitats.
Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüistica
L’independentista Francesc Xavier Vila assumirà la conselleria de Política Lingüistica, una de les exigències d’ERC al PSC en el seu acord d’investidura. Catedràtic en Sociolingüística, especialitzat en la història i la projecció de les llengües en la societat catalana, Vila havia estat el secretari de Política Lingüística del departament de Cultura del govern de Pere Aragonès.
Vila també va mostrar-se partidari de la proposta de llei del 2022 que donava potestat al govern espanyol per a fixar un 50% de castellà a l’escola perquè, segons va dir al debat de Plataforma per la Llengua, la llei buscava respondre a la sentència del 25% per evitar que s’apliqués de forma generalitzada. Al mateix debat, va afirmar que apostava per reformar el model educatiu perquè “ara l’escola és molt més horitzontal, i hem de fer que el català es pugui aprendre de manera més horitzontal”.
Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura
La republicana Sònia Hernández Almodóvar substituirà Natàlia Garriga al capdavant de la conselleria de Cultura, després d’haver estat la directora general de Patrimoni Cultural al govern de Pere Aragonès.
Bernardo ‘Berni’ Álvarez, conseller d’Esports
Berni Álvarez, exjugador professional de bàsquet i actual regidor d’Esports a l’Ajuntament de Tarragona, assumirà la conselleria d’Esports, la qual s’ha creat específicament per aquest mandat.
Mónica Martínez Bravo, Drets Socials i Inclusió
L’economista i investigadora Mónica Martínez Bravo liderarà la conselleria de Drets Socials i Inclusió. Martínez ha exercit com a professora de la Universitat Johns Hopkins, i el 2018, del Departament d’Economia del MIT, i destaca per les seves investigacions sobre la lluita contra la desigualtat, la pobresa i la millora dels serveis públics. També va ser secretària general d’Inclusió al Govern de l’Estat espanyol, etapa durant la qual va gestionar l’Ingrés Mínim Vital (IMV), el qual ara es gestiona directament des de la Generalitat.
Eva Menor, consellera d’Igualtat i Feminisme
La madrilenya i exalcaldessa de Badia del Vallès Eva Menor, que va renunciar a la batllia en haver estat elegida diputada al Parlament, serà la nova consellera d’Igualtat i Feminisme.
Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
El primer secretari de la federació del PSC de Lleida, Pirineu i Aran, Òscar Ordeig i Molist, liderarà la recuperada conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Va ser regidor de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i és llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, havent estat vinculat amb entitats esportives, socials i culturals.
