Les múltiples vulneracions de drets fonamentals que ha perpetrat l’Estat espanyol contra l’independentisme i els moviments socials mitjançant l’espionatge a activistes i grups populars amb agents policials infiltrats dins els mateixos moviments, la manca d’investigació d’aquests casos d’espionatge i la impunitat dels espies ha fet que els partits independentistes (ERC, Junts i la CUP), juntament amb els comuns, impulsin la creació d’una comissió d’investigació d’aquests fets. Amb tot, els grups argumenten que “l’espionatge” de policies infiltrats ha vulnerat “drets fonamentals” i suposa una “persecució política clara, emparada per l’estat espanyol, i il·legal que no pot quedar impune”.
Aquest divendres, 22 de setembre, ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem han registrat al Parlament una proposta per crear una comissió d’investigació sobre els policies que l’Estat espanyol ha infiltrat en moviments socials i polítics. Els grups proposen que la comissió d’investigació tingui una durada de nou mesos des de l’aprovació del pla de treball.
La petició tirarà endavant perquè l’han formulat tres grups parlamentaris, emparant-se en l’article 67.3 del reglament de la cambra catalana, i només falta que l’aprovi la Mesa del Parlament. Així mateix, els grups recorden que ajuntaments com els de Girona, Sant Julià de Ramis, Salt, Olot, Banyoles i Figueres han aprovat mocions per instar el Parlament a crear aquesta comissió.
Fins ara, l’Estat espanyol ha espiat activistes i civils pertanyents a moviments socials i polítics dels Països Catalans un total de quatre vegades. Almenys, aquests són els casos que mitjans com ‘La Directa’ han aconseguit destapar, perquè el secretisme de l’Estat en aquesta qüestió impedeix comptabilitzar la xifra real de casos d’espionatge. Dos d’aquests casos han tingut lloc a Barcelona, se n’ha detectat també al País Valencià i, finalment, un altre a Girona.
Recentment, ‘La Directa’ va destapar un agent infiltrat als moviments socials i polítics de Madrid. En aquest cas, el policia infiltrat va desplaçar-se diverses ocasions fins a Barcelona, una d’elles per defensar un col·legi electoral durant el referèndum del Primer d’Octubre.
