L’activista dels CDR, Adrià Carrasco, recrimina al Govern la seva reacció als disturbis post-sentència i assegura que és “incoherent”. “Estan jugant un doble paper cridant a la mobilització i reprimint-la al mateix temps”, assegura en una entrevista a l’ACN, preguntat per la petició de presó de la Generalitat als dos detinguts en els aldarulls a Girona. Carrasco fa una crida a “contrarestar des de l’esquerra” el “discurs que criminalitza” determinades formes de protesta. En l’aniversari de la seva arribada a Brussel·les fugint d’una acusació de terrorisme, l’Adri es confessa “orgullós d’aquests dos anys de resistència”. Per ara no contempla tornar a Catalunya perquè el risc a ser detingut no el “compensa”.
Tanmateix, l’Adri no descarta plantejar-se el retorn si Espanya aixeca l’ordre de recerca i captura que pesa sobre ell a l’Estat. “Tinc una vida aquí i, malgrat ser conscient del motiu pel qual he vingut, no tinc una excessiva pressa per tornar”, admet. “L’escenari ideal perquè jo torni és l’arxivament del cas”, defensa el jove acusat de desordres públics.
Arreplegant el primer que va trobar, aquest membre del CDR d’Esplugues va marxar a Bèlgica l’abril del 2018 quan la Guàrdia Civil va trucar a la porta de casa seva. Acusat de terrorisme, rebel·lió i sedició amb només 25 anys, Carrasco va emprendre el mateix camí que mesos abans havien fet els exmembres del Govern per no sotmetre’s a la justícia espanyola.
Després d’uns primers mesos durs d’adaptació en un moment de màxima tensió política i mediàtica pel procés, ara l’Adri ja s’ha adaptat a la nova vida belga estudiant i treballant com a tècnic de so. Tanmateix, insisteix que la “certa comoditat” en la que viu no li ha fet oblidar els motius pels quals va marxar a Bèlgica.
“Espanya no permet la dissidència, que es persegueix amb totes les forces de l’Estat”, denuncia.
No es penedeix d’haver marxat
Mirant enrere no se’n penedeix de la seva decisió de “desobeir” la justícia espanyola, si bé potser hauria triat algun lloc “amb platja o amb un hivern menys dur” que el de Brussel·les.
L’Audiència Nacional ja va retirar els càrrecs de terrorisme contra ell, però manté l’acusació de desordres públics i una ordre d’arrest contra ell. Ara el cas està encallat als jutjats de Granollers i Vilanova i la Geltrú pels talls dels peatges de la Roca del Vallès, a l’AP-7, i de Vallcarca, a la C-32.
Fora del focus mediàtic
L’Adri admet que el focus mediàtic dels primers mesos “ha anat baixant”, però agraeix que continuï rebent “mostres de solidaritat des de Catalunya i Espanya”. Tot i això, reivindica que els activistes necessiten aquest “focus especial” per donar a conèixer els seus casos i que “els polítics no es mengin tota l’atenció”.
“Però no és una qüestió d’intentar cridar l’atenció tota l’estona”, aclareix.
Confinament
Com a pràcticament tota Europa, Carrasco es troba confinat a casa seva. Ja està acostumat a mantenir els contactes amb els seus a distància, però lamenta que la seva família no el pot visitar.
“Els represaliats com els presos i exiliats tenim limitada la capacitat de veure la nostra família”, constata.
En aquest sentit, critica que els líders independentistes empresonats no tenen “garantides les mesures de seguretat” i reclama el seu alliberament. “S’estan retallant els drets d’aquestes persones”, afirma, remarcant que no només afecta els independentistes sinó també a tots els reclusos.
L’activista denúncia que els col·lectius més vulnerables com “els sense sostre, les classes treballadores o els immigrants” són els que estan patint més aquesta crisi.
“Quan s’aixequi el confinament cal una mobilització massiva per reivindicar els drets socials dins d’una República catalana separada d’un estat espanyol completament incompetent”, reivindica.
